Novament l’esquerra independentista ens mobilitzem amb manifestacions i actes de protesta el 12 d’octubre contra l’escenificació pública dels valors del feixisme i de les imposicions espanyoles al nostre territori.
No podem oblidar les agressions a independentistes a València el 9 d’octubre del 2017, amb la connivència de la policia nacional espanyola; el paper còmplice dels Mossos d’Esquadra defensant la provocació del sindicat feixista Jusapol a Barcelona l’octubre del 2018, en una mobilització per la qual diferents militants de l’esquerra independentista han resultat encausades; l’augment els darrers mesos de la violència LGTBI-fòbia als carrers; l’estigmatització i assetjament a la joventut migrada; i un llarg etcètera.
El feixisme actua i creix sota l’empara de l’estat, perquè aquest necessita emprar-lo com a força de xoc per neutralitzar aquelles idees i moviments socials que posen en qüestió la seva estabilitat. El feixisme és el producte del capitalisme en crisi i no es podrà erradicar sense plantejar la superació del sistema d’explotació de classe que l’engendra.
En aquest sentit, existeix un joc de miralls entre les expressions més desacomplexades del feixisme i l’engranatge institucional, jurídic, militar, policial… de l’estat. Són dues cares de la mateixa moneda. El creixement de VOX i altres agrupacions d’extrema dreta no s’explicarien sense la seva complementació amb les dinàmiques de fons del règim del 78 (anticatalanisme, repressió política, dictadura de la patronal, polítiques racistes d’estrangeria, justícia patriarcal, pauperització de les condicions de vida…). En l’estructura del règim es troben les condicions de reproducció i legitimació del feixisme i no es podrà acabar amb ell sense derrotar aquest règim i les forces que el sostenen.
L’espanyolisme és l’element polític catalitzador del feixisme a l’estat espanyol. El nacionalisme espanyol dona cobertura i ofereix un projecte a totes les diferents tendències pròpies del feixisme (anticatalanisme, classisme, masclisme, racisme, LGTBI-fòbia, etc.). Des d’aquesta perspectiva, cal assenyalar la incapacitat de derrotar el feixisme des de projectes que assumeixen el seu mateix marc nacional espanyol. Només des d’un plantejament de ruptura independentista amb l’estat capitalista espanyol, de construcció dels Països Catalans, es poden impugnar els fonaments del feixisme i plantar les bases polítiques per la seva superació.
Davant les múltiples expressions que pren el feixisme cal reduir el seu espai d’incidència social i això només serà possible si el combatem des de tots els fronts. Des de l’acció directa als carrers i des de l’organització. Però, també, des d’un treball quotidià; de difusió i arrelament popular del nostre projecte polític. Un projecte netament independentista, socialista i feminista.
