El govern de Junts pel Sí afavoreix l'entrada de fundacions privades a l'educació pública del Principat.
Adjuntem els tres articles que la sectorial de la COS educació ha escrit per denunciar aquest projecte de boires i fums per desmuntar l'escola igualitària.
Escola Nova 21: cavall de Troia contra l'ensenyament públic
El capitalisme no té fre, avança sense escrúpols per terrenys que pensàvem que no gosaria perquè la gent encara tenia consciència de l'esforç i la lluita que havia significat bastir aquells serveis públics que fan possible una certa cohesió social.
L'escola pública ha esdevingut, ja fa anys, objecte de desig per part d'elits econòmiques i ara, gràcies a la situació d'anòmia generalitzada en què el consum i el miratge de fer-nos creure que determinats paradigmes educatius són més respectuosos amb els infants quan en realitat és tot el contrari, ens han portat a la situació que un ampli sector de la societat –tant docents com famílies– maldin per formar part de les elits educatives presentades sota el nom d'Escola Nova 21.
No debatrem, aquí, quin ha de ser el model pedagògic a seguir. En primer lloc, perquè no creiem que n'hi hagi un de sol com algunes vegades se'ns vol fer creure: a banda dels currículums que s'han anat posant al dia i que cada vegada són més oberts en la manera com cal concretar-ne els objectius i continguts, els claustres de cada escola proposen els materials, espais, activitats, experiències, que pensen que poden ajudar els infants a desenvolupar les seves capacitats i, amb els anys, a assolir les competències per esdevenir persones capaces de viure.
Quan diem que no hi ha un únic model pedagògic no afirmem que tot s'hi val. És cert, hi ha escoles que viuen arrapades a enfocaments desfasats, a maneres de fer que no connecten amb l'infant. Però és el Departament d'Ensenyament qui ha de vetllar per a posar al dia els centres proposant formació i un acompanyament de les mestres. En comptes d'això, s'inhibeix del seu paper i propicia que iniciatives com Escola Nova 21 siguin acollides amb entusiasme per mestres, i fins i tot per associacions de mestres, que deuen veure amb bons ulls que la tasca que correspondria al Departament sigui privatitzada.
Escola Nova 21 implica la naturalització de pràctiques antipedagògiques, com ara el fet de seleccionar una llista de centres, tant públics com concertats, i publicitar-los com a mostra de centres avançats.
Com exclamava una professora d'un d'aquests centres, ben cofoia d'ésser escollida entre aquesta elit, "Diguem-ho clar: hi ha escoles que s'ho curren i escoles que s'ho curren menys." Aquesta afirmació sense fonament (és que ha anat, ella, a veure com treballen les escoles que no apareixen a la selecta llista?) sintonitza amb allò que afirmava fa poques setmanes el director d'una escola privada de la Bonanova, el qual treballa per Escola Nova 21, quan explicava que al seu centre la jornada escolar s'estén de dos quarts de nou del matí a dos quarts de sis de la tarda.
És a dir, es tracta de veure quina escola s'ho "curra" més, en una cursa que ens aboca a situacions d'asfíxia com la que viuen companyes en centres en què s'han de quedar cada dia dues i tres hores més enllà de l'horari laboral per assumir càrregues de feina inabastable per plantilles retallades, o bé mares que renuncien a demanar reducció de jornada perquè això denota poques ganes de fer feina.
A banda de publicar en la seva web una relació d'escoles tant públiques com concertades que no sabem qui ha considerat avançades, Escola Nova 21 proposa un programa per a la transformació de les escoles que, repetim-ho, hauria d'assumir el Departament, on només hi entrarà una selecció de centres. La qüestió és tenir els centres competint entre ells, i mostra d'això és l'espectacle trist al qual assistim any rere any amb motiu de les portes obertes als centres: campanyes de màrqueting per no punxar en la matrícula, disseny de tríptics, vídeos amb música enrotllada, etc. Competir per tenir més matrícula, competir per rebre formació i, és clar, competir per cobrar un sou digne que variarà en funció de resultats de proves, una pràctica que ja s'ha demostrat que és inútil i tramposa.
L'intercanvi entre escoles s'ha d'emmarcar dins de programes promoguts pel Departament i no com el fruit de la mercantilització més menyspreable que moltes d'aquestes escoles ja van començar a practicar abans del naixement d'Escola Nova 21: "Si vols venir a visitar la meva preciosa escola PÚBLICA!!…! PAGA, així mentre tu mires embadalit materials exclusius que podem comprar obrint l'escola una tarda –perquè sabem que hi haurà cua de mestres devotes disposades a tot –fins i tot a costejar-se de la seva butxaca càmeres reflex costosíssimes que constitueixen el kit imprescindible dels mestres d'aquestes escoles, fins i tot a treballar gratis, 'voluntàries', en diuen– nosaltres fem calaixet per comparar-ne encara més." Escoles que s'autoproclamen "espais harmònics", en què el temps i l'espai esdevenen un continuum –no es pot trencar l'harmonia–, escoles que trinxen la que hauria de ser la nostra divisa: la millor escola és l'escola pública més propera. Elles expliquen amb orgull que les famílies canvien de casa per poder-hi entrar, no hi fa res la gentrificació de barris i de poblacions. Ens diran que les famílies tenen dret a la millor educació dels seus infants, i és clar, la millor educació són elles, les escoles avançades.
Un altre punt que defensen els gurus d'Escola Nova 21 és l'estabilitat de les plantilles. Nosaltres també la defensem però per canals que garanteixin la igualtat d'oportunitats, com ara la borsa de treball o les oposicions. Amb tot, no és aquesta la via defensada pels integrants d'Escola Nova 21: ja fa temps que el vergonyós desplegament del Decret de Plantilles contingut a la Llei d'Educació de Catalunya permet que cada vegada més centres triïn a dit els mestres que integren els claustres. El Departament s'ha encarregat de proporcionar a les direccions dels centres –qui escull aquestes direccions?– excuses per justificar la tria de candidats. Aquests processos, tenint en compte que es tracta d'escoles públiques, serien titllats de corruptes si es tractés d'altres àmbits del sector públic. Ara bé, aquí el col·lectiu de docents amb la complicitat dels sindicats amagant el cap sota l'ala en nom de la UNITAT, s'ha avingut a aquest funcionament antidemocràtic i de la pràctica desaparició de la Borsa de treball ni se n'han lamentat: s'escullen les vacants a dit i les substitucions una mica llargues també. I si ets l'afortunada els companys se n'alegren: "Que bé, quina sort!" És això: qüestió de sort… D'aquesta manera els claustres on abans s'hi podien discutir aspectes importants de l'educació han acabat convertits en reunions informatives: les direccions manen, tothom acata –si és que vols continuar treballant a l'escola–. Ara no hi ha claustres, som tots amics! L'estil docent de cada mestra s'unifica i, així, l'infant viu una realitat paral·lela al món real: perquè el món real és lleig, brut, té joguines de plàstic… Nosaltres som el bé, un somni fet realitat, la virtut encarnada… amb el suport de la Caixa –què hi fan, els banquers, a Escola Nova 21?–.
I darrere de tot això la lluita fratricida entre centres públics, la lluita fratricida entre mestres, la manca quasi absoluta de solidaritat!
Nosaltres defensem l'educació pública, la renovació pedagògica per a tothom, gratuïta i pública. Defensem la Borsa de treball i el rebuig de l'amiguisme. Lluitem per escoles que respectin les persones: que les mestres no siguin mirades des de la sospita. Que en comptes d'haver de perdre temps a desemmascarar aquesta destrucció gradual de l'escola pública ens puguem dedicar a treballar pels infants. És, ni més ni menys, això el que defensem.
El govern de Junts pel Sí afavoreix l'entrada de fundacions privades a l'ensenyament
"Aquest projecte intenta, per primera vegada, aglutinar iniciatives fins ara disperses perquè siguin la llavor d'un canvi profund de tot el sistema educatiu. L'impulsen el Centre UNESCO, la Fundació Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya i La Caixa." E. Vallory, director del projecte Escola Nova21.
És al Departament d'Ensenyament a qui correspon de proposar "un canvi profund de tot el sistema educatiu" escoltant totes les persones implicades en el camp de l'educació i a través dels diversos canals de participació per fer-ho.
El canvi profund de tot el sistema educatiu no l'han d'impulsar els directius de la Caixa, de la Fundació Bofill, de la UOC o del Centre UNESCOCAT. No sabem qui són. Ningú no els ha elegit, ni representen els interessos de la majoria i sobretot tenen males idees i pitjors intencions.
És molt greu que el Departament d'ensenyament s'inhibeixi d'aquesta responsabilitat que afectarà el conjunt de la societat catalana. Però encara és més greu que el Departament d'Ensenyament faci servir aquest projecte pretesament innovador –Escola Nova 21– com a plataforma des d'on llimar, sense esquitxar-se, la resistència que té la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i el seu desplegament entre la comunitat educativa.
El Departament d'Ensenyament no està afrontant un debat profund i de cara, negociant i cedint com li pertocaria sobre com cal redistribuir els recursos. En comptes d'això, està desviant l'atenció de professorat i les famílies a un debat estèril i trampós sobre la pràctica educativa i la seva necessitat de canvi, que farà que desviem la mirada de les necessitats reals de les escoles, on, per exemple, infants amb una necessitat específica de suport educatiu no reben el suport que els caldria.
Realment diu molt poc a favor d'una administració catalana que aspira a governar un futur país independent l'escut ideològic que ha organitzat i el verí que porta la punta de llança del seu projecte. "Escoles de tot tipus (privades, concertades i públiques) treballant en xarxa per la innovació de la pràctica educativa."
Aquest projecte "innovador" al qual s'han adherit algunes escoles (460 de les 5.446 de tot Catalunya un 8,4 % [Font: Gencat.cat, 2016) no va dirigit als infants, ni als mestres, ni a fer cap canvi substancial a les escoles. Ni la Caixa, ni els empresaris catalans de la Fundació FemCAT, ni la Diputació de Barcelona pagaran mai prou diners per modificar les condicions materials (edificis, adsl, laboratoris, horts, material informàtic, llibres, biblioteques, lavabos) ni socio-laborals (professorat ben format i ben pagat, personal d'atenció a la diversitat, personal de serveis, etc.), que permetin aplicar cap nou mètode pedagògic ni generalitzar-lo a totes les escoles de Catalunya. A les 5.446 escoles de Catalunya.
Travessant la cortina de fum d'Escola Nova 21
El projecte Escola Nova 21 no concreta res i no s'adreça a les escoles, no ens enganyem: s'adreça a les famílies. A construir una opinió pública. A certs ciutadans benpensants que porten els seus fills a l'escola però que no hi confien i per això pensen que tenen el dret i la capacitat de decidir sobre tot allò que passa a l'àmbit escolar. No són tots els ciutadans, sinó uns pocs privilegiats els qui són escoltats i els seus missatges difosos. Aquesta recel per part d'algunes famílies envers el món de l'educació és aprofitada per Escola Nova 21 quan publicita uns centres com a avançats respecte de la resta. És a dir: les famílies que, com és lògic, volen la millor educació per als seus fills –tot i que els termes millor educació no s'acabin d'aclarir– ja tenen una seguretat: cal dur els fills a les escoles seleccionades o apadrinades per Escola Nova 21.
Altres ciutadans silenciats pels mitjans de comunicació són del parer que el seu fill no és un individu aïllat del món, sinó que viu en un grup i un context social i històric determinat. I que és socialment que hem d'avançar, donar-nos ajuda mútua i aprendre. Que a l'àmbit escolar hi ha d'haver unes directrius pactades per l'administració i les treballadores de l'educació, i que la participació de les famílies enriqueix les escoles però l'intervencionisme que menysprea el criteri pedagògic dels docents hi ha de ser limitat, perquè cada família és molt diferent de les altres i no sempre un grup ha d'imposar una opinió o un mètode pedagògic per molt bé que sàpiga parlar. I menys si és un mètode mal argumentat, exemplificat o bé que conté interessos mercantilistes ocults.
Perquè sí, efectivament, hi ha interessos mercantilistes ocults darrere de tots els projectes educatius que afecten les escoles. Hi havia interessos mercantilistes en l'extensió dels ordinadors a l'Educat1x1. Hi ha interessos mercantilistes en els llibres de text, les llicències de l'SGAE, i de Microsoft. Hi ha interessos mercantilistes en l'externalització dels serveis de cuina, monitoratge del temps de migdia i vetlladores. També en els de neteja i manteniment. Hi ha interessos mercantilistes en les hores lliures i en les vacances escolars. Hi ha interessos mercantilistes en els temaris i en les assignatures. Hi ha interessos mercantilistes en la capacitació d'empreses i professionals per impartir classes. I també hi ha interessos mercantilistes en el Projecte innovador d'Escola Nova 21.
Un projecte de boires i fums per desmuntar l'escola igualitària
Els impulsors d'Escola Nova 21, i concretament el Sr. Eduard Vallory, han dissenyat un projecte de boira i fum que no concreta res. Quan el Sr. Vallory comenci a concretar-lo és quan podrem anar a l'arrel de la qüestió. Us qüestionarem i us deixarem baldats. Però fins ara res, tot fum. No concreteu. De què teniu por?
Potser serà que a l'hora de concretar-lo, els "progres" deixaran d'adherir-se al vostre projecte de pretesa renovació pedagògica? Comprovareu l'efecte higiènic i sanitari de la mala bava ben documentada de pensadors, investigadors, catedràtics, mares, treballadors o polítics que ara no s'atreveixen a plantejar una crítica oberta? I de defensar-la als vostres mitjans de comunicació?
El missatge de boira i fum del Sr. Vallory es basa a repetir moltíssimes frases en "positiu", toves, emocionals però desproveïdes de vida real, de manera que tothom –vingui de la realitat que vingui– es vegi amb cor de defensar. Frases com ara "Cal innovar i preparar els nens i joves pel segle XXI, cal una nova manera d'ensenyar, per competències, a través de projectes i de noves pràctiques. Eliminant la part memorística de la transmissió del coneixement."
Diem frases que tothom abraçaria però que estan desproveïdes de vida, perquè no hi ha cap experiència pràctica, cap cas concret o exemple que exposi el dia a dia que el professorat i les mestres, juntament amb els infants i nois i noies, duen a terme amb el programa, els continguts, les intel·ligències, les emocions, les influències i les misèries dins l'àmbit escolar i condicionats per la seva jerarquia. Si ell hi fos, en aquesta tasca diària, ben segur que trobaria millors exemples per parlar d'innovació escolar. I, sobretot, exposaria les necessitats que ara mateix s'haurien d'estar cobrint imperativament.
Curiosament, el Sr. Vallory no té cap experiència, ni formació, en el camp educatiu, però sí que té molta làbia I formació en l'ADE, és diplomat en Alta Direcció d'Empreses (AMP–PADE) per l'IESE (Institut d'Estudis Superiors d'Empresa, la prestigiosa escola de postgrau de negocis de la Universitat de Navarra que és gestionada per l'Opus Dei). I també té experiència a ocupar alts càrrecs dins de l'Administració pública catalana.
El projecte Escola Nova 21 és un producte de màrqueting molt ben pensat des d'escoles de negocis com IESE o ESADE. Tots parlen igual. I el seu objectiu és que els ho comprem que ens hi adherim. Ens pagaran amb la moneda agra de les reformes privatitzadores… que aplicaran després d'haver-nos passat el rodet sense protestes.
El projecte Escola Nova 21 recull adhesions fent servir discursos i paraules enlluernadores, moderades i que semblen molt modernes. No s'atreveixen, però, a dir les coses on les han de dir. Ni a defensar-les.
Deixeu els discursos inaugurals a les universitats i als centres de negoci i aneu als barris on viuen els infants i els seus pares que treballen (amb sort) per sous de misèria i amb jornades llarguíssimes. I digueu-los a la cara que no només són pobres sinó que són rucs. Expliqueu-los per què les seves escoles, les escoles on van aprendre, no són prou innovadores. I aclariu-los que vosaltres, els grans directius, teniu la solució: fer una xarxa d'escoles públiques i privades que treballin amb mètodes pedagògics que no siguin obsolets. Amb sort se us riuran a la cara.
Aneu-hi i digueu-los aquestes paraules buides dels vostres discursos. La vostra gran mentida. Perquè la realitat és que:
• L'escola pública funciona encara com a lloc d'igualtat d'oportunitats i permet millorar en la condició social prèvia en la mesura que possibilita l'accés a l'educació formal.
• L'escola pública transmet els coneixements necessaris per seguir avançant adequadament en el sistema educatiu. Per què els avalua i perquè és exigent.
• L'escola pública, en proves objectives d'avaluació com la selectivitat, obté comparativament millors resultats que l'escola concertada.
• L'escola pública és percebuda socialment com un lloc millor en el qual educar els fills que no l'escola concertada, malgrat els esforços que fa el Departament per desprestigiar o simplement enfonsar l'escola pública.
El lobby empresarial format per la UOC, la Fundació Jaume Bofill, UNESCOCAT i La Caixa s'organitza i per dinamitar les escoles públiques.
Escola Nova 21 no és un projecte d'innovació educativa sense interessos mercantilistes, és el projecte d'un lobby que pretén treure profit de la privatització de l'ensenyament. Anem a pams.
Coneixes els interessos mercantilistes del Centre UNESCO de Catalunya – UNESCOCAT? Escola Nova 21 i els seus impulsors s'ha erigit com un lobby de pressió consentit i promocionat pel Departament d'Ensenyament i subvencionat per la Diputació de Barcelona. Així, està recollint adhesions d'escoles, claustres, equips directius i pares/mares acrítics i que es mouen per criteris molt poc pedagògics.
El projecte Escola Nova 21 està actuant com un sofisticat mètode de recollida de signatures, de difusió d'un missatge pervers que lesiona l'escola pública i que és generador d'un corrent d'opinió. En realitat, està buscant suports i adhesions a un projecte que paga la Caixa i que legitimen "pedagògicament" la UOC i la Fundació Bofill.
El projecte innovador d'Escola Nova 21 està dirigit pel president del Centre UNESCOCAT, el Sr. Eduard Vallory, que és mereixedor d'un article a part i detallat que farem properament. A banda de la coincidència en el nom, el Centre UNESCOCAT no manté cap relació directa amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), que és una organització d'àmbit internacional i en són membres 193 estats.
Com que no estem organitzats políticament sota la forma d'un estat, UNESCOCAT no és res més que una associació més, un paraigua creat l'any 1984 que engloba la Fundació Jaume Bofill, l'Institut d'Estudis Catalans, la Fundació FemCAT (Fundació d'Empresaris de Catalunya) i Òmnium Cultural, és dir, persones afins a l'antiga Convergència i Unió, l'actual Partit Demòcrata Europeu Català (PDECA) per establir relacions directes amb la UNESCO.
Avui dia, UNESCOCAT, no és més que una fundació de fundacions privada i afí a l'antiga Convergència. I, malgrat que el seu nom llueix molt bé en tota la propaganda d'Escola Nova 21 –perquè la confonem amb la institució de les Nacions Unides–, en el cas d'UNESCOCAT es persegueixen "les relacions contractuals amb entitats públiques i privades que amb el seu suport econòmic ens permeten desenvolupar els nostres projectes" tal com ells mateixos expliquen al seu web.
Això sí, no expliquen quins són els seus "projectes", ni què farà la «xarxa d'aprenentatge horitzontal» ni quina és concretament la «metodologia de canvi» suposem que seran pel bé dels nois i noies en edat escolar de Catalunya. Però, indiscutiblement, Hi trobem interessos mercantilistes ocults. Que el seus impulsors, ni detallen, ni concreten.
Aquests tres articles els han escrit Elisabet Bermejo, professora d'Educació Secundària i militant de la COS i Maria Borrut, mestra d'Educació Infantil i militant de la COS. Han sigut publicats a L'Accent i a l'Espai Fàbrica.
