Sobre el nou “contracte d’aprenent”: es legalitza l’esclavatge del jovent treballador.

no a lesclavatge

 

El passat 19 de novembre… un dia abans de les eleccions estatals, i de forma totalment allavosa i amb nocturnitat, el consell espanyol de ministres del PsoE aprovava el nou “contracte d’aprenent”, per realitzar “pràctiques” en empreses, figura que implica que a partir d’ara el jovent treballador podrà cobrar un “sou” de 426€ mensuals (uns 240€ per sota del Salari Mínim Interprofessional), sense dret a prestacions per atur, sense vacances pagades, sense jornada màxima, sense dret a indemnització per acomiadament, sense dret a dies festius, sense permisos… És a dir, esclavatge en estat pur i dur!! Tornant al més pur estil capitalista de mitjans i finals del segle XIX!!

De fet, ni tan sols no es tracta d’un “contracte” stricto sensu, sinó que no fan res més que ressuscitar la figura de l’aprenent. Tal i com es pot comprovar al RD1543/2011.

Des de la COS us en fem un resum, ja que aquesta nova contrareforma laboral encoberta i amagada, no té cap punt que no “pague” la pena comentar. El document és dens, però creiem fermament que cal tenir molt clar aquests punts, per denunciar-los allà on calga, sobre tot al carrer. És vital que el jovent treballador prengam veritable consciència de la seua situació, i que comencem a organitzar-nos.

Comencem:

En aquest RD, enlloc no es parla de “contracte”, ja que un contracte implicaria alguna mena de dret social, laboral i salarial, així com una sèrie de compromisos d’obligat compliment. Ara diuen: “… acords amb persones joves per realitzar pràctiques de caràcter no laboral…

En l’art. 2.2 del RD1543/2011, es diu textualment: “Les pràctiques no laborals a les empreses no suposaran, en cap cas, l’existència de relació laboral entre l’empresa i la persona jove”. Enlloc no es parla ni “d’estudiant en pràctiques”, ni de “treballador”. És a dir, serà una relació sense dret a vacances, sense jornada laboral màxima, sense cap mena d’indemnització per acomiadament, sense permisos ni festius, sense excedències, sense formació, amb modificacions de les condicions “laborals” a voluntat del patró, etc.

Segons diu l’art. 3.1 d’aquest RD, “les pràctiques no laborals aniran dirigides a persones joves desocupades inscrites en les oficines públiques d’ocupació, amb edats compreses entre els 18 i els 25 anys inclusius, que tinguen una titulació universitària oficial, titulació de formació professional, de grau mig o superior, o titulació del mateix nivell que el d’aquesta última, corresponent als ensenyaments de formació professional, artístiques o esportives, o bé un certificat de professionalitat”. Com els i les titulades quedaven fora del marc del nou “contracte de formació” aprovat a l’anterior contrareforma laboral del PsoE, CEOE, CCOO i UGT, amb aquest “acord” aconsegueixen que s’aplique a qualsevol jove menor de 25 anys apuntat a l’atur… D’aquesta forma aconsegueixen dues coses:
–    Eliminar un “aturat/aturada” més de les llistes, a cost 0;
–    Que quan realment el jovent siga conscient d’açò, directament no s’apunte a l’atur, amb la qual cosa, també baixaran les estadístiques de l’atur.

Segons el mateix art. 3.1, “no hauran d’haver tingut una relació laboral o altre tipus d’experiència professional superior a 3 mesos en la mateixa activitat, no comptant-se les pràctiques que formen part dels currículums per l’obtenció de les titulacions o certificats corresponents”. Com aquest “acord”, no és cap relació laboral, ni per tant, representa cap experiència laboral demostrable, es permet tàcitament, que l’empresari puga concatenar diversos “acords” seguits en la mateixa empresa, almenys fins que el o la treballadora, faça els 26 anys.

 

esclavatge

A l’art. 3.2, es pot llegir: “les pràctiques es desenvoluparan en centres de treball de l’empresa o del grup empresarial, sota la direcció i supervisió d’un tutor i tindran una durada d’entre 3 i 9 mesos”. És a dir, s’hi treballarà en una empresa on el cap et dirà què fer en tot moment… però no serà “cap”, sinó “tutor”, i no tindràs contracte, sinó “acord”. Sense comptar la possibilitat real de desplaçaments sense cap remuneració, etc., ja que al poder treballar en qualsevol empresa del grup, et podran enviar si volen a Santander, sense res.
Al mateix article es pot llegir també: “a la finalització de les pràctiques no laborals, les empreses, en col•laboració amb els Serveis Públics d’Ocupació, hauran de fer entrega a les persones que les hagen desenvolupat, un certificat on conste, al menys, la pràctica realitzada, els continguts formatius inherents, la seua durada i el període de realització. Els Serveis Públics d’Ocupació Estatal, adoptaran les mesures necessàries per tal que aquests certificats queden reflectits al sistema de l’INEM”. Ara bé, com no tenen cap caràcter de contracte, no es cotitza, etc., només tenen el valor d’una “medalleta”.

A l’art. 3.3 diu: “el contingut concret de la pràctica a desenvolupar, la seua durada, les jornades i horaris per la seua realització, el o els centres on es desenvoluparà, la determinació del sistema de tutories i la certificació a la qual el o la jove tindrà dret per la realització de les pràctiques…”. Simplement, generar més burocràcia, per mantenir ocupat a l’INEM, mentre les ETTs tenen tot el poder del món per contractar a qui vulguen. A més, si no és cap “contracte”, perquè té “jornada i horari”?

A l’art. 3.4, podem llegir: “Les persones joves participants, rebran de l’empresa o grups empresarials on es desenvolupen les pràctiques, una beca de suport, la quantia de la qual serà com a mínim, el 80% de l’IPREM mensual vigent en cada moment”. És a dir, que podran pagar 426€ mensuals per una jornada setmanal de 40h (com a mínim… ja que com no és cap “contracte”, tampoc hi ha cap obligació de reconèixer les hores extra, per exemple) A més, com no és un “treball”, no és un salari… per tant, l’empresa no ha de pagar cap retenció a Hisenda!!

Art. 3.5:A les persones joves participants en les pràctiques no laborals, regulades en aquest RD, els seran d’aplicació els mecanismes d’inclusió en la Seguretat Social contemplats en el RD 1493/2011, de 24 d’octubre”. La qual cosa vol dir:
–    Es tindrà dret a baixes. Per a la qual cosa l’empresa cotitzarà a la Seguretat Social 34.51€ al mes, i el o la “treballadora”, 6.05€ mensuals, descomptats del que es cobre.
–    No es té dret a prestació d’atur (segons l’art. 3 d’aquest RD1493/2011)
–    Si l’empresa no vol, no té cap obligació de cotitzar al FOGASA (art. 4 del RD1493/2011), ni tan sols per formació. És a dir, en cas d’insolvència o de concurs d’acreedors, el FOGASA no et pagaria, i tampoc no tindries dret als cursets de formació gratuïts del FORCEM.

Segons l’art. 3.6: “En el marc de la negociació col•lectiva es podran establir criteris per la realització de compromisos de contractació a la finalització de les pràctiques corresponents”. Si apareix en un conveni col•lectiu, llavors és un contracte… però, de moment no apareix enlloc. Però a més, en l’hipotètic cas que finalment s’aconseguís incloure aquest punt als convenis, quan em vist que els principals responsables de la negociació col•lectiva, les cúpules de CCOO i UGT s’hagen preocupat per l’ocupació del jovent treballador?

I tots aquests punts, són simplement una part de tot plegat.
Aquest RD1543/2011, fou aprovat el passat 31 d’octubre… però va entrar en vigor el passat 19 de novembre… Com és possible que ningú no s’haja assabentat de tot açò? Doncs perquè després de l’anterior contrareforma laboral, el PsoE, la CEOE, i les direccions de CCOO i UGT, van entendre que a partir d’ara, per estalviar-se problemes als carrers només podien fer aquestes coses:
–    No parlar de “reformes laborals” més, i anar aprovant “petites” modificacions de forma paulatina i amagada.
–    Augmentar la doctrina del shock a tots els àmbits de la societat, per tal d’augmentar la por, la intranquil•litat, etc., entre tota la població treballadora, i que així estiguen més disposats a acceptar resignadament aquestes barbaritats.
–    Reprimir més als i les que lluitem contra aquest estat de coses.

esclavatge2

A la fi què passa?

–    Doncs que l’empresa paga menys encara als i les joves treballadores. No pagaran gairebé res a la SS, i el o la treballadora no pagarà IRPF, perquè a més, serà el seu primer sou, i en ser tan baixet no caldrà que pague.
–    Les empreses, a partir d’ara, podran comptar amb un exèrcit continu de precaris, pels quals gairebé no hauran de pagar res, cotitzaran ben poc, etc. És a dir, les persones de més de 25 anys encara ho tindran pitjor per trobar la seua primera feina, en el cas de llicenciats, per exemple.
–    La Inspecció de Treball no intervindrà sobre les possibles denúncies, ja que no són cap “relació laboral”.
–    El o la “treballadora/becària”, sí podrà cobra “baixes”, però ben poc cotitzarà a la SS. Si ara ja s’han de comptar els 22 últims anys treballats per poder comptar la pensió… amb aquesta precarietat i aquestes cotitzacions misèria, no cal ni dir quines seran les nostres pensions.
–    Si es vol denunciar a l’empresa per impagament, com no existeix cap “relació laboral”, no es podrà anar per la via Social, sinó que seria per via Civil. És a dir, es perd el dret a poder comptar amb justícia gratuïta; i a més, si mai s’arribés a cobrar, es tardaria moltíssim més.
–    No es tenen els mateixos drets que la resta de persones treballadores en matèria d’accidents laborals i malalties professionals. És a dir:

  • L’empresa no pagaria en cas d’accident;
  • No tenen l’obligació de formar-te i informar-te dels riscos que t’impliquen.
  • No tenen perquè fer-te les revisions mèdiques pagades per l’empresa.
  • En definitiva, tot plegat acabarà en una molt major sinistralitat laboral juvenil.

–    No es té dret a cap prestació o subsidi d’atur… amb la qual cosa.

Tot plegat recorda molt al “fuero del trabajo” franquista… on no hi havia treballadors, sinó “productores”… Amb aquesta nova reforma tenim “tutors”, “beca”, “persona jove”, però enlloc es parla, òbviament, de patró, ni de treballador.

Més misèria. Més precarietat. Més perill al treball. Més indignitat.

Davant de tot plegat què fem?

Només cap una cosa. Organitzar-s’hi i lluitar. Defensar el que tant els hi va costar de guanyar als nostres besavis, avis i àvies, pares i mares…

I recordar allò de que: Si ens toquen a una, ens toquen a totes!!!

Perquè ens sobren els motius… VAGA GENERAL JA!!!

València – l’Horta – Països Catalans; 3 de desembre de 2011

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

(Informació estreta parcialment del web: http://laboro-spain.blogspot.com/ )