Esclavatge dels i de les treballadores agrícoles arreu dels Països Catalans

Casos d’esclavatge i de misèria i explotació extremes a les comarques de Ponent (al Segrià, al Baix Cinca, a la Llitera o a la Noguera), a Osona, a la Ribera del Xúquer o a la Marina, fan mínimament visible la realitat que pateix una part important, i “normalment” oblidada, de la classe treballadora al nostre país, de les treballadores i treballadors migrants… al camp, al treball domèstic i de cures, a la indústria càrnia, etc.

Aquests dies estem veient nous atacs del terrorisme patronal i racista. De nou veiem com els i les treballadores migrants són explotades fins a la mort, o en condicions d’esclavatge en ple segle XXI al nostre territori. I tot això davant una carència total de control per part de les institucions, europees, estatals, autonòmiques i/o locals. Veiem com les classes dominants s’aprofiten del racisme per a fer nous beneficis a costa de les vides de la classe treballadora.

Dins d’aquest sistema que ens ve imposat, la classe treballadora sofrim l’explotació moltes vegades en condicions que posen en perill les nostres vides, més de 600 morts durant 2019 a l’Estat espanyol i centenars de milers de ferits parlen per si mateixos. Però és que aquest sistema d’explotació és a més racista i, si les vides de la classe obrera ja importen poc al sistema, les vides de les treballadores i treballadors migrants importen menys encara.

Aquesta explotació racista es dóna davant de tothom, sense cap mena de vergonya. Les nostres institucions permeten una explotació inhumana sustentada per una legislació racista que persegueix i deixa sense drets a la persona migrant i que no lluita contra l’explotació laboral. Fa unes setmanes morien dos companys a Osona arrossegats per la crescuda d’una riera mentre intentaven arribar a l’empresa càrnia on eren explotats com a falsos autònoms. Hem sabut de morts a Binéfar, a la Llitera, on tot i l’estat d’alarma i la pandèmia mundial els treballadors són explotats en condicions lamentables i sense cap mena de protecció (de nou a una empresa càrnia). Per no parlar de les denúncies recents des d’Inspecció de Treball en la recollida de fruita a la Ribera del Xúquer o a la Marina. O el cas de les dotzenes (no seran centenars?), de persones treballadores que dormen al carrer sense cap protecció al Baix Cinca, el Segrià o a la Noguera.

Tot lligat per les terribles condicions materials que deixen i permeten aquesta explotació que no respecta les condicions laborals o salarials mínimes, i deixant un resultat de mort i impossibilitat de vida digna.

Així doncs, amb la legislació vigent als Països Catalans no s’estan respectant els Drets Humans bàsics, la Llei d’Estrangeria espanyola destina a milions de persones a la negació dels seus drets i a l’explotació laboral en aquestes condicions inhumanes.

És per tot això pel que demanem la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria i la regularització urgent de tota persona migrant com a mesura que assegure tots els drets laborals de qualsevol persona donada la situació actual.

No deixem ningú enrere, som una mateixa classe obrera i deuríem tindre totes els mateixos drets. Organitzem-nos. Fem créixer i estenem la solidaritat i el suport mutu. Lluitar contra el racisme és lluitar per la classe obrera.