Entrevista al nostre company Jaume Soler

Entrevista al nostre company Jaume Soler, a la nova publicació periòdica popular TERRASSA RESPON


– Com activista independentista, com veus la reacció dels terrasencs i les terrasenques davant a la campanya de Terrassa Decideix?

Sembla prou bona, però encara és prematur per a saber la implicació que hi tindrà la població terrassenca. Allò interessant serà veure a llarg termini l’empremta en la gent, és a dir, saber si aquesta iniciativa haurà servit per a conscienciar la gent per tal que s’organitzi políticament de forma permanent, i no puntualment. Ara de fet s’està treballant en l’estructuració de tota la xarxa per a arribar a tots els punts i nivells de la ciutat, i aquesta feina serà cabdal per implicar la gent en la consulta.

 

– Molta gent no confia en la dreta catalana, el treball amb ella en la campanya es veu amb ulls crítics, com ho veus tu?

La nostra posició en aquest sentit és molt pragmàtica: tot el que serveixi per a trencar amb Espanya és positiu. Acte seguit matiso o faig meva l’advertència que diu que un Estat català pot ser igualment reaccionari, repressor, etc com ho és l’Estat que volem trencar. És cert, però obrir les portes a la possibilitat de trencar amb un Estat com l’espanyol és obrir les portes a l’esperança i a fer que el subsituïm per quelcom millor, per no mencionar evidentment que un Estat propi ja per si sol serà positiu per a preservar la llengua i la cultura catalanes… al marge de les polítiques socials que impulsi.

L’Estat espanyol al llarg de la història s’ha caracteritzat per a ser racista, imperialista i capitalista, ho hem pogut veure des de la repressió aplicada per la seva policia fins al brutal tracte de les colònies sota el seu domini, per no continuar amb la llista.

Aleshores, evidentment, si la dreta regionalista s’està implicant en les consultes és més per oportunisme que per altra cosa, ja que el seu país és Espanya per més que s’emboliqui amb la senyera quan els convé. En aquest sentit, la prova dels Països Catalans és com la prova del cotó: si es demana que es defensi el conjunt de la nació, els Països Catalans, sempre se surt amb excuses, mostrant clarament que són regionalistes i no pas independentistes. Però la nostra posició és clara: encara que sigui amb el nas tapat, hem de participar a les consultes, perquè només treballant-hi podrem fer que en aquestes el pes dels partits institucionals sigui mínim.

El que no podem fer és abandonar un espai de treball, on podem fer arribar el nostre projecte polític a molta gent, perquè tal o qual s’hi instal·li: no els podem donar dret a veto, ja que nosaltres marxessim és el que ells voldrien, i no els ho posarem fàcil.

 

– I amb l’esquerra institucional?

També costa de treballar-hi, però no ens queda més remei, per la mateixa lògica que acabem de dir. I és que de fet les consultes són un fenòmen molt ampli, per sort, i ningú se les pot patrimonialitzar. Només una reflexió per tal que s’entengui la nostra posició: des de l’Esquerra Independentista estem convençuts que els partits del sistema realment són marginals en la societat. És a dir, estan hiper-representats i això és perquè les eleccions i tot el joc institucional i parlamentari els ha donat tots els mitjans imaginables perquè tinguin força (subvencions, ressò mediàtic, càrrecs [electes i no electes, com els de confiança], etc) i és per això que creiem que el que han de fer és deixar pas, i que sigui el poble qui organitzi les consultes, que ja som grandets.

 

– Alguns diuen que ens les properes eleccions els petits partits independentistes i la dreta extrema catalana guanyaran vots, quina lectura pots donar d’aquest pronòstics?

És difícil fer un pronòstic, però és probable que això passi. Hi ha un gran descontentament i sobretot desengany amb el sistema de partits. El fenòmen, però, respondria a dos fets de naturalesa diferent. Si els partits independentistes pugen, que crec que serà així, serà perquè l’Estat espanyol és vist cada vegada amb menor simpatia pels i les catalanes. Aquest Estat arrossega tota una sèrie de contradiccions que apareixen cada cop més als ulls de la majoria dels i les catalanes com a quelcom que els perjudica, no només a nivell de cultura, com a Poble, etc si no en el dia a dia, en les coses més tangibles com és el mal servei sanitari, educació, transports públics… que rebem pels impostos que paguem. Això no és pot menystenir.

En el cas del possible ascens de la ultra-dreta (que cal recordar que prové del falangisme espanyol, per més que es faci dir ‘catalana’), aquest té l’arrel en la crisi econòmica, que fa créixer la por i el recel vers els no-autòctons gràcies a un subsòl d’ignorància i manca de polítiques educatives, i socials en general, seculars. Sens dubte, amb un altre sistema econòmic que donés esperances en el futur, no arrelarien totes les bajanades que difonen els partits d’extema dreta.

 

– Parlar de l’extrema dreta catalana, és parlar d’un discurs electoral, molt clar, basat en la xenofòbia, el racisme i l’odi, vosaltres com a esquerra independentista quin discurs teniu davant de la immigració?

Aquest és un debat complex que no es pot exposar en la seva totalitat en poc espai, però el discurs essencial és que el sistema econòmic imperant és el que causa alhora les migracions i que impulsa la xenofòbia i el racisme. No té sentit entrar en aquest debat si no es qüestiona el sistema econòmic capitalista i l’únic que es vol fer és gestionar l’arribada de gent de terres llunyanes. Sense l’existència d’un sistema econòmic que explota les persones no es produirien les enormes i traumàtiques migracions que s’estan produïnt a escala planetària, i que tendeixen a més. És com si algú vol fer un discurs ecologista sense criticar la naturalesa destructora del capitalisme. Senzillament no tindria sentit, ja que seria com queixar-se de mal de cap si algú ens hi pegués amb un martell, però no fer-hi res per tal de prendre-li el martell.

Si tenim problemes de convivència no és per la gent que ve de fora, si no per la manca de recursos que se’ns retornen a les classes populars en forma d’ajuts, CAPs, escoles, etc. A partir d’aquí, nosaltres tractem a tothom per igual, treballadors i treballadores iguals, indiferentment del país d’origen. Només vull acabar remarcant que els i les catalanes hem hagut d’emigrar molts cops a la història per penúria econòmica i per motius polítics, i ara cal que fem front als secrificis que pot comportar l’arribada de gent de fora a casa nostra. Cal que sapiguem crear un sol poble, amb noves aportacions culturals, al voltant de la cultura catalana d’arrel popular.

 

– Vostè està acusat en el cas de la pantalla, ara les autoritats han acusat una persona més, com veus aquest fet?

Doncs com la prova que van perduts, veuen que han imputat a algú sense proves, no saben com sortir-se’n i proven per altres bandes. Com, sinó, es pot entendre que imputin algú altre 10 mesos després dels fets? Imputes a una nova persona al cap d’una setmana, o un mes, però 10 mesos després és per a mi admetre que no hi ha proves de res. Alhora, però, és trist constatar com poden detenir a algú, com és el meu cas, davant dels seus fills, amb tota una campanya criminalitzadora en determinats mitjans, i no haver aportat 10 mesos després encara cap prova de la meva presència al lloc dels fets. Jo sempre he dit que no hi era, perquè no visc a la ciutat de fa més d’un any, i sempre ho mantindré.

 

– Vols afegir-hi alguna cosa més?

Felicitar-vos de tot cor per la revista, encara que soni tòpic. La construcció de mitjans populars, tant de difusió com d’altra naturalesa (espais alliberats, xarxes de casals, assembles d’aturats, etc) és sempre una excel·lent notícia. Cal celebrar tot naixement de qualsevol iniciativa popular, que estigui desvinculada d’interessos econòmics. Molta sort!!

http://www.jaumeabsolucio.cat <http://www.jaumeabsolucio.cat>