Ens volen esclaves, esdevindrem lliures

Comunicat de la secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical a l’empresa Emergia CC (Telemàrqueting) en suport a una companya assetjada fa uns dies, i de denúncia dels fets ocorreguts.

La nit del 4 d’abril de 2018, una de les nostres companyes va ser assetjada al carrer per un home que ja portava força estona ocupant el seu espai amb la mirada.

Volem denunciar els fets perquè, com sempre, som les dones les que hem de dir en veu alta que ens estan esperant a la cantonada (encara que sigui mentida) per evitar algunes situacions, som les dones les que no podem estar tranquil·les amb qui ens roti fent una cervesa (o 20), som les dones les que no podem caminar per carrers foscos o buits quan anem soles (inclús ni quan anem acompanyades) sense tenir por des del minut zero, som les dones les que hem de justificar com anàvem vestides o quantes mirades vam dedicar a aquesta persona o a l’altre… i així amb tot a la nostra vida.

Se’ns vol convertir en esclaves, se’ns vol sotmeses pel plaer d’un sistema manipulat pels homes. La nostra companya, no només s‘ha vist assetjada i s’ha trobat amb una situació d’ansietat, angoixa i por, innecessària i inassumible, sinó que en el moment en què ha anat a denunciar la situació patida, s’ha trobat amb una actitud vergonyosa dels Mossos d’Esquadra que també volem fer pública.

En arribar a la comissaria, l’endemà a tramitar la denúncia, li van demanar el nom i el cognom de l’assetjador que per dues vegades havia anat a buscar-la al carrer aquella nit (una d’elles produint-se un forcejament), i quan la companya va comunicar que no el sabia, però que podia dir-li qui era, família de qui, i on parava sempre, l’agent li va comentar que no podia posar una denúncia sense el nom, que primer busques el nom i després ja la tramitarien, i que en tot cas, si no ho trobava, tornés i ja la posarien.

No només ens sembla una actitud inacceptable, sinó que ens sembla del tot perillosa. Que esperava aquest agent, que la nostra companya tornés a buscar al seu assetjador? Que marxes a casa, com va havia de fer, i s’ho repensés i no poses la denúncia finalment, i així tindria menys feina ell? Que anés investigant sobre qui era i qui no era? Es tracta de la mateixa manera quan una persona acudeix per un robatori? T’has de saber llavors el nom i el cognom del lladre que t’ha robat? I si es tracta d’actes vandàlics i ni tan sols els has vist? És menys important un assetjament que el que et forcin el cotxe per robar-te la ràdio?

És del tot inadmissible aquesta actitud per part dels cossos de seguretat que han de vetllar per nosaltres, perquè la nostra companya, es va veure recolzada per la xarxa que l’envolta, i va tornar a interposar la demanda i la queixa per l’atenció rebuda, però qualsevol altra persona, potser havia decidit no tornar a la comissaria i deixar-ho així. I aquest home, assetjador, potser avui seria un assetjador, però demà aconseguirà allò que volia intentar, i la denuncia serà una altra, o violació o feminicidi, i haurem de sumar una altra víctima més a les moltes que s’han vist decebudes pel nostre sistema tant policial i judicial, com de xarxa.

Amb aquest comunicat fem públic, no només que no ens sotmetrem, sinó que les nostres xarxes, gràcies a les quals sobrevivim, cada cop són més grans, i així continuarem, fem-les créixer doncs, ens volen soles, callades, submises i esclaves, però nosaltres som lliures i estem organitzades.