El tipus de treball precari i amb pocs drets laborals, coexisteix amb formes de treball estable, a temps complet, remuneracions salarials dignes i drets laborals. Un model contractual dual present, també, a les universitats públiques catalanes, que no resten alienes al que passa en el conjunt social. La precarietat a la universitat afecta a tots els col·lectius, personal d’administració i serveis (PAS) i docent i investigador (PDI). Com sabem, un dels col·lectius més precaris és el professorat associat. Evidentment, no el petit percentatge de professionals de prestigi que aporten expertesa fent uns pocs crèdits de docència, sinó la gran majoria de docents que intenten fer recerca i transferència de coneixement, compaginant la feina precària a la universitat amb altres feines. Malauradament, ni la LOSU ni les polítiques de la conselleria d’universitats i els rectorats de les universitats catalanes en l’aplicació de la nova llei, tenen la voluntat de revertir aquesta situació.
Avui els rectorats catalans pretenen aprovar en la Comissió Negociadora de Personal Docent i investigador Laboral de les Universitats Públiques Catalanes, en l’edifici del Rectorat de la UPC, dues qüestions relacionades amb la precarietat. Per una banda, l’aplicació de la figura de professorat substitut i per altra, l’actualització a partir de la LOSU, de la figura del professorat associat. Dels primers, es pretén que esdevinguin una bossa flexible i adaptable a les necessitats dels departaments amb salaris similars als del professorat associat. Per tant, aquest nou col·lectiu no tindrà garantides ni les suficients hores de treball remunerat (dependrà del tipus de baixa) ni ingressos suficients. Dels segons es deriva de la LOSU que es resolgui la seva temporalitat -passant novament contracte- però mantenint els baixos salaris i la parcialitat, agreujada per la reducció de crèdits a impartir, màxim 12 (320 hores anuals). Amb aquesta rebaixa d’hores caldrà contractar un volum elevat de nou professorat associat… tothom professionals experts o més professionals precaris?
La Generalitat avui també anuncia un pla de xoc per a les universitats catalanes. A la UB es preveu que sortiran 200 places de lector en els tres pròxims anys. Però en aquests moments ja hi ha 500 persones acreditades a lector esperant la seva plaça. Més totes les persones que estan en camí de doctorar-se i acreditar-se. És a dir, que més de dues terceres parts d’aquest col·lectiu es quedarà sense opcions de millora. També hi ha personal investigador predoctoral sense quart any, i personal investigador postdoctoral format i valuós, que es veurà obligat a marxar de la universitat on treballa, amb tota la pèrdua de capital que això suposa. Per tant, un pla de xoc que no sabem què té de pla ni tampoc contra què pretén xocar.
Valorem amb preocupació el model d’universitat que es continua configurant, l’augment de la precarietat del seu personal i una LOSU que no resol els problemes que arrosseguen les universitats públiques catalanes i el dèficit de finançament. Ja no parlem de la funció social que hauria de tenir la universitat per contribuir a crear societats més justes. Com és possible la justícia social en una institució cada vegada amb major desigualtat social al seu interior?
Per això avui DIEM NO a la proposta dels rectorats Comissió Negociadora de Personal Docent i investigador Laboral de les Universitats Públiques Catalanes i considerem INSUFICIENT EL PLA DE XOC. Davant aquesta situació l’organització i la lluita, continuen essent l’únic camí!
Secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical a la Universitat de Barcelona (UB)
Per contactar amb la nostra secció: cos-ub@ub.edu
