La responsabilitat d’elaborar una proposta i un calendari consensuats per engegar el procés de mobilització de tota la comunitat universitària correspon a tots els col·lectius i assemblees de les universitats públiques. Malgrat això, l’experiència ens diu que esperar a aconseguir un consens absolut, i més en aquests moments en què el factor temps és tant important, atura el procés mobilitzador. Primer cal actuar –això sí, amb un mínim de consens imprescindible– a partir d’una proposta oberta. D’acord amb les necessitats del procés, es podrà assolir la unitat d’acció d’una manera natural. La flexibilitat i la capacitat d’improvisació i adaptació en una proposta són bàsiques. Per tant, des de la COS UB fem una proposta d’estratègia i calendari de mobilitzacions del tot oberta perquè sigui debatuda i consensuada pels col·lectius i assemblees a fi d’engegar la lluita i no trobar-nos que hem llençat un any més per la borda, i amb la universitat pública encara pitjor. La situació de les universitats és molt greu i aquest 2013 serà decisiu pel que fa al seu desmantellament. L’acceleració del procés de destrucció de les universitats públiques va començar fa anys, però és ara mateix, al curs 2012-2013, que hi haurà una major incidència en les seves estructures bàsiques i en els acomiadaments massius. Hem d’anar més enllà de les parets de les universitats per afrontar la complicada situació que tenim al davant. Només si aconseguim tornar a posar les universitats com a referent de les lluites socials podrem guanyar.
Les mobilitzacions han de començar des de la mateixa tornada de classes al segon semestre i el calendari ha de materialitzar la idea de convertir les universitats en ingovernables. Les formes de lluita dins les universitats han de ser completament diversificades i comptar amb un no parar d’accions i esdeveniments que permetin la mobilització continuada de la comunitat universitària d’una manera ordenada: calendari, estratègia, objectius, organització. Lluitant, busquem unitat d’acció, externalitzar el conflicte i construir mecanismes democratitzadors. El calendari ha de ser de mobilitzacions continuades, graduals i creixents, flexible i adaptable, no d’un sol dia, combinant-hi tot tipus de tàctiques: jornades de lluita, assemblees a les classes, protestes de conscienciació i visualització, classes al carrer, cicles de vagues discontínues, jornades de braços caiguts, més d'un dia concret/seguit de vaga general educativa, insubmissions i boicots de tot tipus, okupacions, no tancament d’actes, vagues de fam…
Considerem la mobilització en si mateixa un objectiu fonamental, a més d’establir eines i mecanismes de contrapoder per garantir-ne el control popular (assemblees, referèndums, taules paritàries i mixtes de negociació, transparència en la gestió quotidiana de les universitats…). Caldrà organitzar grups de treball per afrontar les tasques concretes.
Per tot això, us encoratgem a reprendre la lluita i a participar activament a l’assemblea de professorat de les universitats públiques catalanes convocada per les companyes i companyes de la Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques, la qual tindrà lloc el dissabte 2 de febrer a dos quarts d’onze del matí al convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona (C. cardenal Vives i Tutó-2, metro línia verda Maria Cristina i FGC Reina Elisenda).
PER DEFENSAR LA UNIVERSITAT
PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ
COORDINADORA OBRERA SINDICAL
DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Barcelona, 28 de gener del 2013
