La COS UB manifestem el nostre rebuig a l’estat de les coses mitjançant la convocatòria de vaga (ja enregistrada al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya) per al 26 de febrer.
Encoratgem el conjunt de treballadors i treballadores de la UB a participar a la manifestació convocada pels estudiants per al mateix dia 26 i a situar-nos al darrere de tot de la marxa, en senyal de solidaritat amb els nostres propis estudiants i en defensa de l’accés de la classe treballadora als estudis superiors, per posar la universitat pública al servei de la majoria social i no del capital, i per reeixir en el desenvolupament d’un model d’educació que, en el marc de la societat catalana, respongui als principis inalienables de la llibertat i la justícia social.
Hem denunciat sempre la deplorable manipulació que les burocràcies dirigents dels sindicats grocs han perpetuat des del 1977 en confondre un dia de vaga amb la vaga com a eina de lluita dels treballadors: dur a terme una sola jornada de vaga gairebé mai no ha estat efectiu per transformar models de relacions laborals i de gestió empresarial. De fet, als darrers temps i en àmbits com l’educació pública, fins i tot les vagues rituals anuals convocades per aquests mateixos sindicats han desaparegut del mapa.
Alhora, som conscients de la desmotivació o el simple desinterès de la major part del funcionariat de la Universitat de Barcelona –PDI i PAS–, i també som conscients que, pels fets, sembla que als òrgans de representació dels treballadors tant se’ls en dóna que el model d’universitat pública –en els termes que el coneixíem fins fa pocs anys– estigui en vies de desaparició: en definitiva, gairebé ningú no està disposat a moure un dit per evitar-ho. Entre la plantilla laboral, la por i l’assumpció de l’individualisme com l’únic camí d’actuació són evidents. Paral·lelament, al nostre país no sols no s’ha produït un veritable debat sobre quin ha de ser el model d’universitat pública que necessitem, sinó que l’expulsió d’estudiants per motius econòmics s’afirma com un altre fenomen, consumat, de segregació social. A més, l’elevadíssim percentatge de professorat precari –amb sous inferiors al salari mínim interprofessional–, la impossibilitat de reeixir en la continuïtat de la carrera docent i investigadora i l’entrada d’empreses privades als consells socials tracen un panorama dantesc.
Podríem trobar motius acadèmics per defensar tant el model de Grau 3 anys + Màster 2 anys, com el de 4+1, però resulta inacceptable apel•lar a la convergència amb altres països europeus mentre no s’estableixin taxes d’accés com les que hi ha a França, les quals faciliten a tothom l’entrada als estudis superiors. Fins i tot des de perspectives economicistes, l’aplicació del model 3+2 en aquestes condicions –un peatge econòmic insuperable per a estudiants de famílies treballadores– esdevé una invitació encoberta perquè es buidin les aules i, en conseqüència, es prescindeixi sense embuts de més professorat i de PAS: heus ací el rerefons fatal del model 3+2. A l’augment sagnant dels preus dels màsters, afegim-hi els dubtes que susciten tant el futur reconeixement social dels títols de grau, com els continguts de coneixement que s’hi podran vehicular en sols tres cursos. L’educació s’està convertint en un negoci privat molt lucratiu arran de la posada en marxa de màsters privats i de “partenariats” entre empreses privades i universitats públiques, i any rere any, mentre davalla l’oferta de màsters públics, creix la de màsters privats. Al capdavall, el model 3+2 comportarà una major transferència de diners públics cap a negocis privats, com un pas més cap a la privatització emmascarada de l’educació.
Ens agradaria aplegar prou força per guanyar la lluita contra les planificacions universitàries executades –i les reestructuracions previstes– pels governs espanyol i català i per l’equip de govern de la UB, amb la passivitat dels comitès d’empresa i de les juntes de la plantilla de la UB. Lamentablement, totes les nostres crides a la unitat d’acció des del febrer del 2013 han estat desateses. Tant de bo puguem teixir xarxes d’actuació col•lectiva per tirar endavant d’una vegada. Ara com ara, sols disposem de la possibilitat d’efectuar una impugnació simbòlica de tot aquest procés mitjançant la crida als treballadors i treballadores de la Universitat de Barcelona a participar massivament a la vaga i a la manifestació del dia 26, junt amb els estudiants convocats pels companys i companyes del SEPC de la UB, per les assemblees i pels estudiants autònoms.
Per la universitat pública i l’emancipació social, la lluita és l’únic camí.
Coordinadora Obrera Sindical – UB ub@sindicatcos.cat
Barcelona (el Barcelonès), 11 de febrer del 2015
