Empadronar-se: Una carrera d’obstacles a la ciutat de València

Des de la sectorial d’Acció Social de la Coordinadora Obrera Sindical – COS denunciem que, des de fa mesos, fer efectiu el dret a l’empadronament s’ha convertit en una missió quasi impossible en el Cap i Casal.

El que hauria de ser un mer tràmit administratiu s’ha convertit, en la pràctica, en un coll de botella que ocasiona greus problemes a totes aquelles persones que veuen amb frustració els continus retards i, de vegades, la impossibilitat de fer-ho.

La situació és greu:

Les oficines on es gestionaven els empadronaments s’han reduït a una per a tota la ciutat. Actualment és impossible realitzar la gestió en les Juntes Municipals i solament pot realitzar-se el tràmit en les oficines del padró del carrer Periodista Azzati, a prop de l’Ajuntament de València.

S’atén només amb cita prèvia. El problema és que telefònicament no les donen i el web municipal està col·lapsat. Només de manera esporàdica donen l’opció de concertar una cita per a diversos mesos després. Les conseqüències d’aquest ineficaç sistema són molt serioses per a moltes persones.

D’una banda les persones empobrides que pateixen la bretxa digital, que no tenen accés continuat a internet, o les que manquen dels coneixements necessaris per a tramitar una cita per internet es veuen impossibilitades per a aconseguir-la.

D’altra banda la falta d’empadronament impedeix l’accés a les prestacions socials ja siguen estatals, com l’Ingrés Mínim Vital i el subsidi de desocupació, o autonòmiques com la Renda Valenciana d’Inclusió.

En l’àmbit municipal, el no portar un mínim de tres mesos empadronada a la ciutat impedeix fins i tot l’accés als Centres Municipals de Serveis Socials i a sol·licitar una ajuda d’emergència o de manutenció.

El problema ens afecta a totes, especialment a les persones treballadores en situació vulnerable. Als treballadors i treballadores precaritzades o que han perdut la seua ocupació (com la majoria de les treballadores de la llar o de les cures, a causa de la pandèmia); a les que viuen en risc d’exclusió social, o a les persones sense llar. I, sobretot, a les persones migrants que necessiten acreditar la seua residència per a tractar de regularitzar la seua situació administrativa.

Davant d’aquesta situació exigim:

• Que es pose en marxa un sistema d’atenció ciutadana àgil i de qualitat que possibilite exercir el dret a l’empadronament amb normalitat i sense retards injustificats.

• Que es reforcen els equips humans de l’àrea d’empadronaments dotant-los dels mitjans tècnics i de seguretat laboral necessaris.

• Que, davant els retards acumulats, deixe de ser preceptiu tindre tres mesos d’empadronament a València per a poder accedir als Centres Municipals de Serveis Socials i accedir a les ajudes socials municipals només es necessiten.

• Que el tràmit puga realitzar-se de nou en les Juntes Municipals.

• Que s’implemente la normativa municipal que garanteix el dret a l’empadronament de les persones en el seu lloc efectiu de residència encara que es tracte d’infrahabitatges, vehicles o el mateix carrer.

Perquè amb els drets socials no es juga.
Per la justícia social.
Pel dret a l’empadronament!
Per a totes, tot!