Els pobles exigim la desescalada bèl·lica a Ucraïna i la fi de l’expansió imperialista: No a la guerra, sí a la vida!

Els últims dies estem veient amb extrema preocupació l’escalada bèl·lica a Ucraïna que amenaça el món amb un nova guerra. De nou els interessos econòmics i geo-polítics de les grans potències amenacen i/o condicionen la vida a Ucraïna, un país que no ha deixat d’estar en guerra des del cop suau pro-occidental del 2014 conegut com Euromaidan.

Aquesta nova crisi geo-política està directament lligada a una estratègia estatunidenca, que utilitza l’expansionisme de l’OTAN a l’est d’Europa, que pretén envoltar Rússia amb l’objectiu d’aïllar-la i disminuir la seva àrea d’influència. En un territori geo-estratègic clau per al trasllat del gas rus, tenir el control d’aquests territoris és de vital importància per a les potències en disputa. A això cal sumar-li l’interès i la necessitat dels Estats Units i els lobbies associats als seus interessos, que Europa sigui també un focus de tensió, dins d’una estratègia més àmplia en la seva disputa amb la Xina.

L’anomenada “Revolució de colors” que va ser l’Euromaidan, va ser una resposta de grups de dreta i ultra-dreta amb l’ajuda de les potències occidentals a l’acostament cap a Rússia del llavors president ucraïnès Yanukovich. Aquest havia anunciat el novembre de 2013 un acord d’associació comercial amb la Unió Europea, al mateix temps que negociava l’ajuda econòmica de Rússia.

Des de llavors no hi ha pau a Ucraïna i desgraciadament a ningú sembla importar-li les condicions de vida d’una població ucraïnesa cada vegada més empobrida. Atrapada entre els interessos dels Estats Units i els seus satèl·lits com la Unió Europea, que una vegada derrocat Yanukovich en res han millorat les condicions de vida de la població, i la part est del país de majoria russa, que no vol trencar els llaços històrics, culturals i polítics amb Moscou, la guerra i la precarització de la vida continuen castigant una cada vegada més enfastidida població ucraïnesa.

En aquesta situació hem de denunciar els tambors de guerra que ens arriben des d’Ucraïna, i el suport inequívoc del govern espanyol a l’estratègia bel·licista de l’OTAN. El mateix partit que deia No a l’OTAN però que canvià de jaqueta passant per sobre de la voluntat de popular d’Euskal Herria, Catalunya i Canàries, que van votar en contra de la incorporació a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. De nou el centralisme espanyol s’imposava a la voluntat expressada pels pobles, tal com havia passat amb la constitució de 1978. Els pobles, molt al nostre pesar, vam ser arrossegats a aquesta maquinària de guerra que és l’OTAN.

Els qui signem aquest manifest, diem alt i clar que no volem ser còmplices de l’estratègia militar de l’OTAN. Les més de 1.500 morts dels bombardejos sobre Iugoslàvia el 1999, la guerra de l’Afganistan el 2001 i a l’Iraq el 2003 i les seves terribles conseqüències, i la intervenció a Líbia el 2011 entre moltes altres, segueixen a la nostra memòria i no volem continuar sent col·laboradors de més vulneracions dels drets humans. En aquest sentit, exigim que el desmantellament de totes les bases militars estatunidenques existents als nostres territoris que formen part d’aquesta estratègia de guerra i destrucció; com ara Rota i Morón a Andalusia, el polígon de tir de Bardenas a Euskal Herria, les bases i el polígon de tir en territori Aragonès, les estructures militars dels Estats Units a l’illa Canària de Fuerteventura, i la base de Bétera al País Valencià, entre altres. En contraposició als països que no dubten a alimentar el conflicte nodrint d’armes Ucraïna, advoquem per un model que exporti solidaritat, vida i pau amb drets i justícia social.

Per a acabar el manifest, volem fer un emplaçament a les parts implicades per a la resolució del conflicte. És el moment del diàleg i la diplomàcia, això si, sempre que es respectin els acords signats, no com ha passat amb els acords de Minsk del 2015, que no ha estat respectat pel govern ucraïnès. És necessari posar fi a la maquinària bèl·lica de l’OTAN i a l’amenaça que suposa per a l’estabilitat al món. Instem la comunitat internacional a que busqui a través del diàleg i la negociació acords que posin al centre els drets de totes les persones i tots els pobles, posant fi a les amenaces i les hostilitats. És per això que els pobles demandem una desescalada bèl·lica a Ucraïna i la fi d’expansió imperialista de l’OTAN i clamem no a la guerra i si a la vida.

 

25 de gener de 2022

 

Signants:

CIG – Confederación Intersindical Galega, CUT – Central Unitaria de Traballadoras de Galiza, CUT – Colectivo Unitario de Trabajadoras y Trabajadores – Aragón, COS – Coordinadora Obrera Sindical – Països Catalans, CSI – Corriente Sindical d’Izquierdas – Asturies, ESK – Euskal Herria, Intersindical Alternativa de Catalunya, Intersindical Canaria, Intersindical de Catalunya, Intersindical Valenciana, LAB Sindikatua Euskal Herria, OSTA Aragón, SAT – Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras, SOA – Sendicato d’os Treballadors e Treballadoras d’Aragon, STEI Balears, STEILAS Euskal Herria, USTEA – Andalucia.