Els i les treballadores de la “llar” no tindran dret a prestació per atur

Els i les treballadores de la “llar” cotitzaran a la Seguretat Social, però no tindran dret a percebre cap prestació per atur.


Les més de 700.000 persones (al voltant de 200.000 de les quals als Països Catalans), majoritàriament dones, que a l’Estat espanyol es dediquen al treball domèstic es beneficiaran des del proper 1 de gener del 2012 de les prestacions per cotització a la Seguretat Social, excepte de la de desocupació.

Aquest és l’únic aspecte mínimament “positiu” (tot i les seves grans mancances) de la reforma de la llei de la Seguretat Social, que al cap i a la fi, continua buscant el retard de l’edat de jubilació als 67 anys.


El reconeixement d’aquets drets elementals a les persones empleades de la llar és una vella aspiració sindical i va ser aprovada fa uns dies per l’Organització Internacional del Treball –OIT, en la seva darrera Conferència Internacional del Treball, organitzada a Ginebra, i que té capacitat teòrica de mandat de compliment a tots els estats membres de l’OIT.

Així doncs, aquest Conveni(1), i la Recomanació(2) aprovats, recullen normes laborals internacionals destinades a millorar les condicions de vida de les persones treballadores de la llar. Així, els Estats membres de l’OIT tenen ara un any per debatre i ratificar o no aquest nou marc laboral que pretén assolir una harmonització i millora bàsica de drets.


D’aquesta forma, per tal que l’Estat espanyol puga aplicar aquest nou Conveni, s’hauran de portar endavant els següents canvis legals principals al règim laboral i de seguretat social del sector (Règim Especial de les Treballadores de la Llar):

  1. Reconeixement del dret de les treballadores “domèstiques”, o de la “llar”, a ser informades de forma clara, sobre els termes i condicions de la seva feina, és a dir, que se’ls especifiquin:

        • les tasques que han de realitzar;

        • el nombre d’hores de treball efectiu i els descansos setmanals i mensuals.

        • Així mateix, se’ls hi reconeix per fi el dret a tenir l’especificació clara i per escrit de la retribució en “espècie” (part corresponent a la retribució en concepte d’allotjament i manutenció), i del seu valor pecuniari corresponent. (Article 7)

  2. Comptabilització com hores de treball dels períodes en els que els i les treballadores han de romandre sense cap tasca concreta, però a disposició de la persona que contracta. (Article 10.3)

  3. Adopció de mesures eficaces per garantir el compliment de la legislació protectora d’aquelles persones que s’hi dediquen al treball domèstic. (Article 17).

  4. Garantia d’unes condicions “no menys favorables” que les de la resta de persones treballadores en la protecció de la Seguretat Social. (Article 14).



La Recomanació, “òbviament”, no és d’obligat compliment i és aquí on s’introdueixen drets com les compensacions econòmiques per nocturnitat, el registre “exacte” de les hores extraordinàries, la protecció dels salaris per insolvència de la persona contractadora, la formació i implementació de polítiques per millorar la seguretat i salut laborals, la recopilació censal exhaustiva dels i les treballadores de la llar, o per exemple, per fi, una sèrie de mesures addicionals per la protecció de les treballadores migrants (majoritàries en aquest sector tan terriblement desprotegit i desregulat)


Amb tot, tots els drets recollits en aquests nous marcs legals (fonamentalment al Conveni) apareixen “moderats” per tal de poder “reduir l’impacte” i flexibilitzar la seva aplicació… És a dir, que a l’hora de la veritat, ben poques coses canviaran.

A tall d’exemple: l’Article 14, que recull la protecció de la Seguretat Social al primer punt, és matisat al segon: “les mesures a les quals es fa referència al paràgraf anterior podran aplicar-se progressivament, en consulta amb les organitzacions més representatives dels patrons i de les treballadores”.


Des de la COS, com a sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional, tot i felicitar les companyes de les organitzacions i col·lectius de treballadores de la llar (car la seva mobilització ha estat la que ha permès aquests acords), no veiem amb bons ulls l’aprovació d’un seguit de recomanacions i noves “normes” legals internacionals, que degut a la seva ambigüitat quedaran sense aplicació real a casa nostra i arreu del món…

Tal i com passa amb altres “normes i recomanacions” sobre altres temes especialment “sensibles” com la seguretat i la salut laborals… O en altres, que per afectar especialment a les dones, com la protecció de la maternitat, o la igualtat d’oportunitats i salaris, quedaran sense aplicació real. Menys encara en una situació de crisi com l’actual, en que les dones treballadores són progressivament rellegades als pitjors treballs, amb les pitjors condicions i salaris, etc., quan no es veuen forçades a restar directament a casa, per cobrir les cures familiars (cures que el sistema públic, ni tan sols pot cobrir mínimament ja)


Des de la COS continuem exigint, com a punt de mínims, la integració dels i de les treballadores de la llar amb els mateixos drets al Règim General de la Seguretat Social, sense matisos i sense “convergències progressives”. Amb dret ple a l’alta a la Seguretat Social des de la primera hora treballada, dret a prestació per atur, igualtat en el cobrament de la pensió i de la cobertura per baixa laboral.

Així doncs, és inapel·lable l’aprovació d’un conveni col·lectiu específic i propi que reguli, per sobre de la legislació laboral bàsica, punts específics fonamentals com:

        • el treball nocturn,

        • la interinitat,

        • els períodes de disposició i la cura de persones dependents.

        • Línies específiques de treball de la Inspecció de Treball, per poder perseguir amb la llei a la ma tota forma d’explotació i economia submergida, tan propis d’aquest sector productiu.

        • El desenvolupament d’una xarxa de cobertura 100% pública, que pugui cobrir tota la demanda del sector.


Per la COS, que tenim com un dels nostres 3 pilars ideològics i de treball bàsics, l’alliberament de gènere, entenem que cal seguir reivindicant i lluitant pel ple reconeixement i organització de les cures i atenció a totes les persones dependents, com un assumpte públic i col·lectiu, per poder trencar així amb el paper patriarcal de la divisió sexual del treball al sistema capitalista i visibilitzar el treball reproductiu que en totes les seves vessants desenvolupen les dones. Treball desenvolupat encara avui gratuïtament o sota unes condicions extremes d’explotació i precarietat, mentre s’hi generen enormes beneficis econòmics i socials, avantposant-se a les necessitats reals de totes les persones i pel sosteniment de la vida.


[1] Text del Conveni sobre el Treball decent per les Treballadores i Treballadors domèstics.

http://www.ilo.org/ilc/ILCSessions/100thSession/reports/provisional-records/WCMS_157833/lang–es/index.htm

[2] Text de la Recomanació sobre el Treball decent per les Treballadores i Treballadors domèstics

http://www.ilo.org/ilc/ILCSessions/100thSession/reports/provisional-records/WCMS_157834/lang–es/index.htm

[3] “Les noves normes sobre treballadors domèstics són tan robustes com flexibles.”

http://www.ilo.org/ilc/ILCSessions/100thSession/media-centre/articles/WCMS_158389/lang–es/index.htm