Els i les treballadores de la “llar” cotitzaran a la Seguretat Social, però no tindran dret a percebre cap prestació per atur.
Les més de 700.000 persones (al voltant de 200.000 de les quals als Països Catalans), majoritàriament dones, que a l’Estat espanyol es dediquen al treball domèstic es beneficiaran des del proper 1 de gener del 2012 de les prestacions per cotització a la Seguretat Social, excepte de la de desocupació.
Aquest és l’únic aspecte mínimament “positiu” (tot i les seves grans mancances) de la reforma de la llei de la Seguretat Social, que al cap i a la fi, continua buscant el retard de l’edat de jubilació als 67 anys.
El reconeixement d’aquets drets elementals a les persones empleades de la llar és una vella aspiració sindical i va ser aprovada fa uns dies per l’Organització Internacional del Treball –OIT, en la seva darrera Conferència Internacional del Treball, organitzada a Ginebra, i que té capacitat teòrica de mandat de compliment a tots els estats membres de l’OIT.
Així doncs, aquest Conveni(1), i la Recomanació(2) aprovats, recullen normes laborals internacionals destinades a millorar les condicions de vida de les persones treballadores de la llar. Així, els Estats membres de l’OIT tenen ara un any per debatre i ratificar o no aquest nou marc laboral que pretén assolir una harmonització i millora bàsica de drets.
D’aquesta forma, per tal que l’Estat espanyol puga aplicar aquest nou Conveni, s’hauran de portar endavant els següents canvis legals principals al règim laboral i de seguretat social del sector (Règim Especial de les Treballadores de la Llar):
-
Reconeixement del dret de les treballadores “domèstiques”, o de la “llar”, a ser informades de forma clara, sobre els termes i condicions de la seva feina, és a dir, que se’ls especifiquin:
-
-
-
les tasques que han de realitzar;
-
el nombre d’hores de treball efectiu i els descansos setmanals i mensuals.
-
Així mateix, se’ls hi reconeix per fi el dret a tenir l’especificació clara i per escrit de la retribució en “espècie” (part corresponent a la retribució en concepte d’allotjament i manutenció), i del seu valor pecuniari corresponent. (Article 7)
-
-
-
-
Comptabilització com hores de treball dels períodes en els que els i les treballadores han de romandre sense cap tasca concreta, però a disposició de la persona que contracta. (Article 10.3)
-
Adopció de mesures eficaces per garantir el compliment de la legislació protectora d’aquelles persones que s’hi dediquen al treball domèstic. (Article 17).
-
Garantia d’unes condicions “no menys favorables” que les de la resta de persones treballadores en la protecció de la Seguretat Social. (Article 14).
La Recomanació, “òbviament”, no és d’obligat compliment i és aquí on s’introdueixen drets com les compensacions econòmiques per nocturnitat, el registre “exacte” de les hores extraordinàries, la protecció dels salaris per insolvència de la persona contractadora, la formació i implementació de polítiques per millorar la seguretat i salut laborals, la recopilació censal exhaustiva dels i les treballadores de la llar, o per exemple, per fi, una sèrie de mesures addicionals per la protecció de les treballadores migrants (majoritàries en aquest sector tan terriblement desprotegit i desregulat)
Amb tot, tots els drets recollits en aquests nous marcs legals (fonamentalment al Conveni) apareixen “moderats” per tal de poder “reduir l’impacte” i flexibilitzar la seva aplicació… És a dir, que a l’hora de la veritat, ben poques coses canviaran.
A tall d’exemple: l’Article 14, que recull la protecció de la Seguretat Social al primer punt, és matisat al segon: “les mesures a les quals es fa referència al paràgraf anterior podran aplicar-se progressivament, en consulta amb les organitzacions més representatives dels patrons i de les treballadores”.
Des de la COS, com a sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional, tot i felicitar les companyes de les organitzacions i col·lectius de treballadores de la llar (car la seva mobilització ha estat la que ha permès aquests acords), no veiem amb bons ulls l’aprovació d’un seguit de recomanacions i noves “normes” legals internacionals, que degut a la seva ambigüitat quedaran sense aplicació real a casa nostra i arreu del món…
Tal i com passa amb altres “normes i recomanacions” sobre altres temes especialment “sensibles” com la seguretat i la salut laborals… O en altres, que per afectar especialment a les dones, com la protecció de la maternitat, o la igualtat d’oportunitats i salaris, quedaran sense aplicació real. Menys encara en una situació de crisi com l’actual, en que les dones treballadores són progressivament rellegades als pitjors treballs, amb les pitjors condicions i salaris, etc., quan no es veuen forçades a restar directament a casa, per cobrir les cures familiars (cures que el sistema públic, ni tan sols pot cobrir mínimament ja)
Des de la COS continuem exigint, com a punt de mínims, la integració dels i de les treballadores de la llar amb els mateixos drets al Règim General de la Seguretat Social, sense matisos i sense “convergències progressives”. Amb dret ple a l’alta a la Seguretat Social des de la primera hora treballada, dret a prestació per atur, igualtat en el cobrament de la pensió i de la cobertura per baixa laboral.
Així doncs, és inapel·lable l’aprovació d’un conveni col·lectiu específic i propi que reguli, per sobre de la legislació laboral bàsica, punts específics fonamentals com:
-
-
-
-
el treball nocturn,
-
la interinitat,
-
els períodes de disposició i la cura de persones dependents.
-
Línies específiques de treball de la Inspecció de Treball, per poder perseguir amb la llei a la ma tota forma d’explotació i economia submergida, tan propis d’aquest sector productiu.
-
El desenvolupament d’una xarxa de cobertura 100% pública, que pugui cobrir tota la demanda del sector.
-
-
-
Per la COS, que tenim com un dels nostres 3 pilars ideològics i de treball bàsics, l’alliberament de gènere, entenem que cal seguir reivindicant i lluitant pel ple reconeixement i organització de les cures i atenció a totes les persones dependents, com un assumpte públic i col·lectiu, per poder trencar així amb el paper patriarcal de la divisió sexual del treball al sistema capitalista i visibilitzar el treball reproductiu que en totes les seves vessants desenvolupen les dones. Treball desenvolupat encara avui gratuïtament o sota unes condicions extremes d’explotació i precarietat, mentre s’hi generen enormes beneficis econòmics i socials, avantposant-se a les necessitats reals de totes les persones i pel sosteniment de la vida.
[1] Text del Conveni sobre el Treball decent per les Treballadores i Treballadors domèstics.
[2] Text de la Recomanació sobre el Treball decent per les Treballadores i Treballadors domèstics
[3] “Les noves normes sobre treballadors domèstics són tan robustes com flexibles.”
http://www.ilo.org/ilc/ILCSessions/100thSession/media-centre/articles/WCMS_158389/lang–es/index.htm
