Els ERTOs del grup empresarial Alseazena condemnen les treballadores a una precarietat extrema aprofitant la crisi sanitària de la Covid-19.

Treballadores d’Alseazena denuncien que, mentre que l’entramat empresarial es beneficia de l’explotació del treball precari, no assumeix el cost de la crisi sanitària.

La recentment creada secció sindical de COS a Domino‘s Pizza observa amb preocupació els efectes que les mesures adoptades per l’empresa Alseazena estan tenint sobre la salut i la seguretat econòmica de les treballadores de les seves franquícies. Davant les incerteses de l’ERTO iniciat per l’entramat empresarial, treballadores de la secció sindical de COS a Domino‘s Pizza Vilanova i la Geltrú denuncien els següents fets:

· Que durant les dues darreres setmanes, a causa de la lentitud i mala gestió de les mesures econòmiques i de protecció del govern, i també del paper dels sindicats grocs, l’empresa ha mantingut a la plantilla sense remunerar.

· Que el 30% de les companyes (treballadores de les franquícies, particularment de Domino‘s Pizza) a l’estat espanyol hauran de continuar treballant al servei del capitalisme, exposant-se a la pandèmia, malgrat que és evident que les pizzes a domicili no són un servei essencial.

· Que, acceptat l’ERTO, l’empresa lliura les treballadores al servei d’ocupació com si fossin mercaderies, condemnant-les per tant a rebre el 70% del salari cotitzable, fet preocupant en un col·lectiu que moltes vegades no supera la base de les 15 hores setmanals. Les treballadores volen, així mateix, recordar que aquestes empreses van rebre 37,8 milions d’euros de beneficis, extrets de l’explotació laboral, i que remuneren amb poc més de 6 hores per hora, posant en risc la reproducció de la vida de les treballadores. Qui pot sobreviure amb això?

Per tot això, les treballadores sumen al posicionament de la plataforma AlseaZena EN LUCHA!, oposant-se al mateix ERTO, i reivindicant com a acord de mínims que l’empresa els cobreixi un salari equivalent al mitjà en les nòmines dels darrers tres mesos.

Podem romandre passives en una situació que no és sols d’emergència sanitària sinó també d’emergència econòmica, o bé organitzar-nos i exigir que redistribueixin els beneficis i retornin el capital expropiat a les treballadores. Per això, demanem a les treballadores de l’entramat que es posin en contacte amb la COS i que s’organitzin per exigir els seus drets.