Comunicat de la secció sindical de la COS a CEAR-PV i de les afiliades de la COS a CEAR Catalunya.
• Centenars de treballadores del tercer sector es veurien afectades.
• Milers de persones migrades, refugiades i sol·licitants d’asil podrien veure vulnerats els seus drets i abocades a l’exclusió social.
Mig any després de pandèmia, els governs autonòmics dels Països Catalans, al sud de l’Albera, i de l’Estat Espanyol segueixen aplicant mesures repressives i som la classe obrera les que seguim patint-ne les conseqüències: des de desnonaments, a ajudes que no arriben, ERTO, cues eternes per aconseguir menjar, acomiadaments i milers de morts.
Tot i la demanda urgent de crear un pla de xoc per rescatar les classes populars i reforçar els serveis públics, les administracions -Estatal, autonòmiques i municipals- segueixen amb les seues dinàmiques capitalistes, i el Tercer Sector no en queda exempt.
Aquests mesos s’ha evidenciat la importància del Tercer Sector, un sector essencial que durant anys s’ha privatitzat, deixant en mans de la decisió de la Patronal les condicions de la qualitat del servei a les persones usuàries i les condicions laborals de les treballadores.
En aquest context, el passat divendres 23 d’octubre, les treballadores d’algunes entitats de protecció internacional són informades que el Govern Espanyol ja no subvencionarà més el projecte d’inclusió social de persones sol·licitants de protecció internacional i, per tant, hi haurà canvis a partir de l’1 de gener de 2021, tot i que no especifiquen quines conseqüències tindrà per a les treballadores i persones beneficiàries. En paral·lel el Ministeri anuncia un augment de quasi un centenar de milions als nous pressupostos generals de l’Estat dedicats a aquestes matèries, fent sentir a treballadores i usuàries enganyades i burlades pel contrast d’informacions.
Des de la COS volem denunciar la gestió i les condicions laborals de diverses entitats que treballen en matèria d’acollida i inclusió de persones sol·licitants de protecció internacional. Que estan renunciant a la seua raó i acció social acceptant les imposicions del Ministeri sense exercir cap resistència o protesta davant el canvi de model. I ocultant aquesta informació a les seues treballadores, voluntariat, socis i simpatitzants.
Aquest canvi imposat pel Ministeri i acceptat per les entitats implica deixar desprotegides a desenes de milers de persones a les quals, a més, se les estarà dificultant un Dret Humà bàsic com és el Dret d’Asil i protecció internacional, en destinar-les a un nou model que les duu directament a l’exclusió social en lloc de trobar un refugi segur. I és que, un altre cop, es prioritzen els interessos econòmics abans que la qualitat d’un servei essencial, abandonant les persones que necessiten el recurs i deixant en la incertesa a les treballadores.
Però què implica la reducció del servei?
• La quasi total eliminació de la segona fase del projecte d’Inserció sociolaboral. És a dir, seguirà havent-hi un servei d’acollida inicial però no un foment de l’autonomia personal.
• Reducció de les ajudes econòmiques per potenciar l’autonomia.
• Augment de les llistes d’espera per la petició d’asil o el rebuig massiu d’aquestes.
• No garantir l’accés a l’habitatge de les persones sol·licitants d’asil i el consegüent augment de persones sense llar.
• Reducció dràstica de la plantilla professional.
• Un canvi de model que nega la necessitat d’inclusió social i, a més, fet en un moment d’especial vulnerabilitat social.
Fem responsables els governs autonòmics dels Països Catalans de no assumir la competència del servei, fet que es va aprovar fa ja quatre anys. Des de la COS exigim:
• Que els governs autonòmics assumisquen la competència del servei.
• El manteniment de la plantilla actual.
• La millora del servei.
• Millores de les condicions laborals.
• Gestió 100% pública del servei.
Les treballadores de CEAR estem en un moment molt complicat, en el que ens tocarà lluitar per defensar els nostres drets i no cedir a les pressions ni a la por dels acomiadaments. Per altra banda, tampoc podem quedar-nos de braços plegats quan es retallen encara més els drets de les persones migrades, sol·licitants d’asil i refugiades. Defensar els nostres llocs de treball és garantir, també, una mínima cobertura a aquestes persones, que ja han passat un periple per arribar fins aquí.
Organitzades som més fortes!
