El català ara i sempre la llengua de tots als Països Catalans.
Els intents de divisió feixistes i espanyolistes a les escoles no prosperen, porten 30 anys al pou. Que hi segueixin.
El debat sobre la immersió lingüística torna a estar damunt la taula, aquest cop, de la mà del PSC amb la seva proposta d’adaptar les hores lectives en català, castellà i anglès a l’entorn de cada escola, argumentant que aquesta és la manera d’assolir un «model plurilingüe» i «flexible» que concorde amb la realitat sociolingüística de Catalunya.
El PSC pretén fer una esmena a la totalitat al sistema d’immersió per fer front al «risc» que la llengua materna siga un motiu de divisió a Catalunya, fet que atribueix a la «instrumentalització» i a «l’ús partidista» que «els nacionalismes» han fet de la llengua i de l’escola.
Des de la Sectorial de COS-Educació volem recordar que l’escola en català és de totes i que bona part dels fonaments de la immersió lingüística es basen en la conquesta dels drets socials de les classes populars, de la transformació de les escoles catòliques i franquistes en escoles catalanes arrelades als barris i d’una lluita contra diverses explotacions per construir una comunitat en la que la llengua no pogués servir per separar ni excloure. No va ser una immersió exclusivament idiomàtica sinó una immersió en justícia i igualtat.
Així doncs, l’objectiu de la immersió lingüística ha estat lluitar contra la segregació igualant les condicions de partida de tot l’alumnat pel que fa al domini de la llengua, fent del català la llengua d’acollida per totes les famílies, independentment de la seva procedència, perquè pogueren assolir el mateix coneixement i grau d’inclusió cultural. Cal assenyalar que els atacs contra el català són un fet repetit arreu dels Països Catalans, amb exemples tan lamentables com l’anul·lació del decret de plurilingüisme al País Valencià per part del TSJPV o l’intent d’aplicació del TIL a les Illes. Han estat molts els intents per part de l’Estat Espanyol d’entorpir el procés de normalització lingüística que tants anys portem construint, per això com a Cos-Educació no tolerarem cap pas enrere, i continuarem reivindicant l’aplicació dels drets lingüístics en totes les esferes de la societat.
Tanmateix, nosaltres continuem defensant davant aquesta ofensiva que la realitat sociolingüística de les escoles públiques cada cop és més intercultural i plurilingüe, i per tant, és necessari un nexe aglutinador i cohesionador de la comunicació que esdevinga la ferramenta per assolir els aprenentatges escolars. Eliminar la immersió vol dir crear una fractura social on els més perjudicats seran l’alumnat de classe treballadora.
Malauradament, el PSC defensa la necessitat d’actualitzar el model actual davant la «politització» de la llengua a l’escola, que considera que ha fet l’independentisme. Com a Cos-Educació denunciem que aquesta excusa partidista està totalment allunyada de la realitat perquè els problemes o dèficits que es poden trobar a les escoles públiques no són a causa de l’ús d’una única llengua vehicular en el procés d’aprenentatge, sinó a causa de l’augment de retallades i la privatització implícita que estem patint. Certament, per portar endavant un sistema d’immersió lingüística de qualitat i amb totes les garanties, la comunitat educativa necessitem un programa d’atenció a la diversitat social i, per això, nosaltres defensem que és fonamental que tots els recursos i totes les inversions vagen destinades a l’educació pública.
