El capital ens vol deixar sense res, comencem el curs lluitant

Hem de començar el curs amb més mobilització, organització, solidaritat, suport mutu i lluita… Només així tindrem futur.

Aquest setembre comencem un curs que serà molt més dur que els anteriors… donades totes les 'novetats' legals (aprovades amb nocturnitat i traïdoria pels governs Rajoy, Mas o Fabra), i propostes 'negociadores' de la CEOE, que ens trobem en tornar de les vacances (els qui les hagen pogut gaudir). Mentre la CEOE vol 'flexibilitzar' de nou les contractacions, els 'nostres governants' han continuat aprovant, o anunciant, les lleis que necessita la CEOE. D'exemples no ens en falten dissortadament:

· Anunci de la Generalitat Valenciana de donar continuïtat al Decret Vela. Amb aquest decret s'ha reduït un 50% la carrera professional del personal sanitari públic; un 50% dels sexennis dels docents públics; no s'ha posat en marxa la carrera professional i s'ha reduït un terç la jornada i retribucions del personal (interí) del Consell; no es paguen els mesos de juliol i agost del professorat interí; o s'ha reduït el nombre de personal públic…

· Anunci del govern Mas d'una retallada de 2.000 milions d'euros, que amagat sota el seu fals discurs “sobiranista”, només significarà noves retallades dels serveis socials i públics bàsics.

· Aprovació pel govern espanyol del RD Llei 11/2013 (del 3 d'agost de 2013). Nova 'contrareforma laboral' que introdueix canvis com:
– Equiparar els temps de cotització per tenir accés a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial. S'hi fomenten aquests contractes (que ja tenen força bonificacions). Major       precarització encara.
– Suspendre el cobrament de les prestacions per desocupació de les persones treballadores que surten de l'estat durant més de 15 dies.
– Reduir la quantitat de documents a aportar per la validesa d'un ERO, d'un ERTO o per qualsevol modificació contractual. Tot plegat, amb un 'sistema de negociació més controlat', amb noves comissions negociadores que poden acordar acomiadaments col·lectius sense comptar amb tota la representació dels i de les treballadores afectades. És a dir, blindant la burocràcia de les 'grans organitzacions sindicals', i mirant d'afeblir les assemblees i l'acció del sindicalisme combatiu.

Tot açò ha d'enquadrar-se en el marc dels Pactes de la Moncloa v.2.0. Aquests nous 'Pactes', foren acordats el juny passat mitjançant l’aprovació del pla 'd’unidad nacional' proposat per PP i PsoE, amb el vistiplau de CiU, PNB, CC, UPyD, així com d’UGT, CCOO i CEOE, entre molts altres, per tal d’anar a pidolar 'més i millor' a Brussel·les (i de pas, segellar el colp d’estat / reforma constitucional de l’agost de 2011) Tot per a què? Doncs per a impulsar amb major força i cohesió (de la classe dominant, i gràcies als seus principals lacais, les cúpules dirigents de CCOO i UGT), la total destrucció dels pocs drets laborals i socials que encara ens queden.

Una prova? La constant manipulació de les xifres d’atur, de precarietat, de sinistralitat laboral, de desnutrició infantil, d’abandó dels estudis, etc., que plaguen les estadístiques oficials (Exemple: Mentre al País Valencià s'han donat les pitjors xifres d'atur de tot l'estat espanyol aquest mes d'agost… els 'nostres governants' diuen que la reducció total de l'atur en 31 persones i les més de 90.000 baixes de la Seguretat Social, són una demostració 'de la bona situació que comença a desenvolupar-s'hi'). I per acabar-ho de reblar, ara venen les primeres 'negociacions' del curs entre CEOE, CCOO i UGT… Però encara hi ha res a negociar amb els que ens esclavitzen?

Des d'aquests 'grans sindicats' i 'grans negociadors', no només no es fa res contra les 'peticions' de l’FMI i la Comissió Europea d’abaixar els salaris un 10%, augmentar l’IVA i altres impostos indirectes, etc., sinó que la CEOE presenta aquests 10 punts per 'negociar-hi' (presentats 'curiosament' poques setmanes després de l'aprovació del RDL 11/2013), i la burocràcia accepta la 'negociació' per:

· Transformar contractes a temps complet en parcials a plaer de l’empresari, o com des de la CEOE (i el PP i el PsoE) diuen, 'quan existisquen causes que ho justifiquen i s'eviten així acomiadaments objectius'.

· Ampliar del 15% al 30% el marge d'hores 'complementàries', tal com s’indica actualment a l’Estatut dels Treballadors. La CEOE no té prou amb què la contrareforma laboral de Rajoy (ja abans les dues de Zapatero) introduís una 'petita flexibilitat' en la contractació a temps parcial (permetent cobrar les hores extraordinàries a preu d’hora ordinària).

· Que una part dels sous siga variable i depenga de la 'situació i resultat' de l'empresa, en funció de la seua 'productivitat'.

· Més traves als jutges perquè no puguen anul·lar els ERO. La CEOE vol acabar definitivament amb la possibilitat de declarar la seua nul·litat.

· Reduir el nombre de contractes. Cosa que ja vol aprovar el ministeri espanyol de treball.

· Minijobs. Volen acabar amb les brutals llistes de persones treballadores aturades, legalitzant definitivament les formes més extremes de treball precari.

· 'Limitar' les pensions de viduïtat a les persones sense recursos. La patronal vol acabar definitivament amb la “solidaritat” mitjançant les cotitzacions, i simplement donar 'caritat' 'no contributiva'.

· 'Ampliar' el límit d'edat per als contractes de formació. La contrareforma laboral Rajoy va ampliar el límit d'aquests contractes dels 25 als 30 anys. Ara la CEOE vol poder contractar a qualsevol persona que reba 'formació ocupacional', convertint els “contractes laborals” en 'prestacions laborals'.

· Volen que els metges de les Mútues donen les altes mèdiques. És a dir, que siga la mateixa patronal (ja que les Mútues depenen d'ella) qui controle les baixes i prestacions per incapacitat temporal… amb la consegüent privatització definitiva del sistema públic.

· Volen que tornem a concatenar contractes temporals, però ara realment sense límits… fins i tot, i especialment eliminant la suma de contractes concertats amb el mateix treballador per a diferent lloc de treball.

Tot açò és una resposta de la patronal, mitjançant el Govern espanyol, a les darreres sentències judicials que estaven dificultant, o directament anul·lant o declarant improcedents d'acomiadaments col·lectius. És a dir, entre unes mesures i altres, cada dia està més clar que haurem de treballar com, quan i en les condicions que la patronal vulga. Igual que a finals del s. XIX.

En aquestes condicions, cada dia que passa és més evident que sense organització, unitat d'acció i lluita, no tenim res a fer. Sortosament, la ja anunciada vaga indefinida dels i les ensenyants de les Illes és una esperança en eixe sentit.

Però què és el que necessitem? Què hauríem d'estar fent ja arreu dels Països Catalans?:

· Hem d'organitzar-nos als llocs de treball. Posar en marxa noves seccions sindicals i noves assemblees de treballadores i treballadors (per centre de treball, localitat…).

· Hem d'anar creant estructures solidàries (caixes de resistència, xarxes de suport mutu…).

· Hem d'anar generant espais de suport i solidaritat des de l'exterior dels centres de treball, des del sindicat i des dels moviments socials, per reforçar-les i estendre-les.

· Hem d'obrir i ampliar els espais unitaris de lluita i, des d'aquests (i amb l'exemple dels i les docents de les Illes), plantejar noves mobilitzacions i vagues generals per defensar als nostres carrers de forma continuada els nostres drets, i la seua millora.

En definitiva, construir una alternativa global de transformació social, que ens ajude a avançar en el nostre alliberament complet, des de tots els fronts, des dels centres de treball, des de les assemblees de persones treballadores aturades, des de les assemblees populars de tot tipus (assemblees de drets socials, plataformes d'afectades pels desnonaments, assemblees de persones migrants…), des de les cooperatives i col·lectius de treballadores, etc.

València, 16 de setembre de 2013