Docents en peu de guerra

Per un model sindical combatiu i assembleari.

Per un sindicalisme que no deu res a ningú, sense subvencions i autogestionat.

Per un model sindical que tingui com a base l’organització del professorat i les treballadores de l’àmbit de l’educació, i no la política de despatxos.

Per un model sindical que tingui la lluita per la defensa dels nostres drets com a base de la seva acció.

Per un model sindical que no deixi ningú enrere, i que entengui la representació de la comunitat educativa des del prisma de la unitat, tractant per igual tots els col·lectius professionals que la integren.

Recursos públics a la pública

Cal combatre l’empitjorament de les condicions de treball del col·lectiu docent i personal administratiu i de serveis en les escoles i instituts públics dels Països Catalans, i la sobrecàrrega i explotació a través de ràtios inassumibles, l’increment de les jornades de treball efectives i sense control horari, la disminució salarial i l’abús de temporalitat… Cal lluitar contra la submissió a l’autoritarisme del Departament d’Educació i de les direccions que, mitjançant els decrets de Plantilles i el de Direccions a la CAC, modifiquen el currículum sense diàleg, privatitzen els centres educatius i faciliten l’entrada d’empreses externes, que amb ànim de lucre, i beneficiant-se dels fons públics, s’introdueixen impunement en l’àmbit de l’educació. 

A més a més, cal posar sobre la taula una proposta ferma contra la segregació escolar que acabi amb els concerts educatius i el finançament públic a escoles que segreguen per sexe, que doti de recursos una inclusió real i que elimini les quotes il·legals als centres públics, entre d’altres mesures.

Fora privades de les públiques

Cal internalitzar tot el personal dels serveis que integren els centres educatius, des de menjadors al servei de neteja. També cal apostar pels CRPs com a espais per a compartir recursos i deixar de relegar la recerca i l’estudi de la segregació escolar i la “innovació pedagògica” a la Fundació Bofill, entre d’altres.

S’ha de començar a treballar amb programari lliure i plataformes segures i pròpies en lloc de cedir informació, dades i imatges a empreses privades com Google. 

Per últim, cal millorar i ampliar els programes de formació permanent del professorat, que han de ser gratuïts, en horari laboral, orientats a les necessitats de la tasca que duem a terme i obligatoris al llarg dels anys de servei.