Educació, teletreball i desescalada: Crònica dels darrers despropòsits de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

Anàlisi de la sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical sobre la gestió de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i altres misteris.

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha presentat a la mesa sectorial del 21 de maig de 2020 un esborrany sobre la represa de l’activitat lectiva presencial als centres educatius del País Valencià. El contingut d’aquest esborrany és un misteri per a la comunitat educativa i el conjunt de la societat valenciana. Conselleria negocia a porta tancada amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial i no informa de manera transparent sobre qüestions que afecten de manera directa el futur de les nostres vides.

Immediatament aquests sindicats “representatius” han posat el crit en el cel i es pregunten: com és possible que Conselleria haja canviat tan ràpidament de criteri i tinga la intenció de reobrir els centres educatius tan bon punt el territori valencià passe a la Fase 2 de la desescalada? Però el ben cert és que, malgrat el que puga semblar i més enllà de les aparents bones intencions i el “bonrotllisme” de Conselleria, hi ha hagut una total i absoluta improvisació a l’hora de fer front a la crisi de la Covid-19 en l’àmbit educatiu.

Com sempre, el conseller Marzà delega en el Secretari Autonòmic d’Educació i Formació Professional (en aquest cas, el senyor Miguel Soler, a qui sincerament agraïm que ens agraïsca la tasca que fem) la gestió de la crisi (i de tots els assumptes que afecten l’educació al País Valencià) per a evitar donar la cara, més enllà de les típiques i oportunistes compareixences als mitjans de comunicació.

Mentrestant, i durant tot aquest temps, la major part, si més no, dels sindicats representatius del sector educatiu STEPV, ANPE, CCOO-PV, CSI·F, FETE-UGT PV s’ha limitat a enclaustrar-se amb els tècnics de Conselleria per a negociar les engrunes de sempre i ha abandonat qualsevol cosa que s’assemble a una mobilització del professorat en defensa dels drets laborals. Potser no hauria de resultar tan sorprenent que Conselleria presente un esborrany inacceptable sobre la tornada als centres educatius en la Fase 2 de la desescalada.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical volem denunciar que la improvisació i la manca de planificació s’ha estat produint des del principi en la gestió de la present crisi social i sanitària. Per això, i donat que no tenim el privilegi de poder seure al costat de tan il·lustres personatges per a xerrar una estona, llancem a la Conselleria d’Educació les següents preguntes i reflexions:

Quines mesures té previst la Conselleria implementar per a garantir el dret a l’educació de tot el nostre alumnat, malgrat les condicions socioeconòmiques desfavorables que puga patir? Com es pensa fer front a la bretxa digital? S’han repartit realment totes les tauletes que Conselleria havia promès? És això suficient per a pal·liar aquesta bretxa digital?

Com es realitzaran els exàmens de la PAU, més enllà de “demanar professorat disposat a anar a vigilar a un centre pròxim”? Pot garantir Conselleria l’accés a aquestes proves en condicions d’igualtat per a tot l’alumnat de 2n de batxillerat, independentment de les titularitats dels centres, les circumstàncies socioeconòmiques, personals i familiars de l’alumnat?

S’ha establert o es pensa establir cap mena de coordinació entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (més enllà de les diferències que hi puga haver entre les diferents forces polítiques del “pacte del Botànic”) per a establir un protocol de seguretat sanitària?

Hi ha cap pla per a condicionar els centres educatius a les circumstàncies i assegurar unes condicions de treball saludables? Se’ns proveirà al professorat i a tot el personal que treballa als centres educatius dels equips de protecció individual (EPI) necessaris perquè puguem realitzar el nostre treball? I l’alumnat disposarà de mesures i material necessari per a garantir la seua salut?

Quins criteris se seguiran per a reincorporar l’alumnat gradualment a les aules sense que això supose crear noves desigualtats?

S’ampliarà el curs 2020-21 la plantilla de professorat i s’augmentarà el nombre d’adjudicacions de professorat a fi de poder atendre millor l’alumnat? Es respectaran els drets laborals del professorat interí? S’adoptaran les mesures necessàries per a poder conciliar la vida laboral i personal del professorat davant una situació de crisi social i sanitària com la que estem patint?

Es crearan més torns en franges horàries diferents el curs que ve? Augmentarà el volum de feina del professorat en haver de fer el doble de tasca, presencial i no presencial? Durarà la nostra jornada laboral les 24 hores del dia amb més teletreball del que ja fem? Està el sistema educatiu preparat per a fer aquest salt metodològic? Es donarà una formació adequada al professorat? Es proveiran els centres educatius d’equipaments i materials adequats i suficients? Haurem de resignar-nos a carregar sobre les nostres espatlles una quantitat il·limitada de burocràcia fins al dia del judici final?

Tindrem alguna resposta mínimament satisfactòria que oferisca alguna orientació davant de tant de misteri?

Al capdavall, la crisi de la Covid-19 no ha fet més que posar en evidència les mancances que les institucions educatives han estat arrossegant des de fa molt de temps. Des de la Coordinadora Obrera Sindical volem manifestar que ja n’hi ha prou de jugar amb la nostra salut i la nostra paciència. Ha arribat l’hora de posar fi a tanta incertesa i organitzar-nos per defensar unes condicions laborals dignes i segures.

Davant tant de despropòsit, organitza’t i lluita!