Després del procés electoral a la Universitat de Barcelona

Des de la COS UB entenem que la desmobilització i la manca de compromís de lluita de la comunitat universitària –un problema endèmic a tota la societat– és el principal conflicte per resoldre a l’hora d’afrontar l’ofensiva capitalista contra els serveis públics. No hauria de ser problemàtic que la participació de l’alumnat sigui del 10% si aquest mateix alumnat s’organitzés activament mitjançant canals informals com les assemblees. Sí que és problemàtic, en canvi, que aquesta manca de participació generalitzada –tant a través de canals formals com informals– confirmi de nou l’estat de desídia, tantsemenfotisme, resignació, ignorància, por i consentiment generalitzats.

 
D’altra banda, és cert que la baixa participació electoral respon en part a una falta d’alternatives amb relació als conflictes que estan arrossegant la Universitat de Barcelona cap a la seva desaparició com a universitat pública. Això redunda en la pèrdua de credibilitat i confiança en unes candidatures i uns òrgans de govern que abaixen el cap davant d’aquest atac brutal. Totes les candidatures ens porten a la mateixa catàstrofe, amb diferències en teoria significatives quant a la velocitat del procés de liquidació. Atesa la situació d’emergència provocada pel risc que a la segona volta sortís escollida la més reaccionària de les candidatures, per a la COS UB es tractava que aquesta no triomfés, amb l’objectiu de guanyar temps per organitzar-nos.
 
L’equip de govern escollit és un híbrid de dues candidatures amb esquerdes i amb alguns compromisos de programa –un, congelar la pujada de taxes– que s’hauran de complir. Cal refermar la lluita, definir el model d’universitat que volem i cercar el consens i la unitat d’acció de tota la comunitat universitària –fins on sigui possible, i més enllà del sindicalisme professionalitzat i de les sigles–.
 
Per tant, exigim un posicionament urgent del nou equip de govern a favor d’un model que impedeixi la destrucció de la UB. Que hi construïm o no un contrapoder real dependrà de nosaltres. Si la gent és prou estúpida per creure que d’aquí a dos anys sortirem d’aquest estat de precarització estructural i que només cal suportar-ho com es pugui i anar-se empassant acomiadaments, augments horaris de la jornada laboral, tisorades salarials i l’empitjorament de les condicions d’estudi i de treball, llavors hem perdut la batalla. Ara bé, si tothom és capaç d’ajuntar-se per plantar cara als poders econòmics i polítics, disposarem d’una eina per transcendir aquest procés fatal: la lluita. I si ara mateix esteu fent una ganyota escèptica, us recordarem que només la lluita explica l’existència mateixa de la UB com a universitat pública, i el fet que a les tres darreres dècades les classes populars catalanes hi haguem pogut accedir.
 
La COS UB defensa el desenvolupament d’un procés assembleari amb les persones, els col·lectius i les organitzacions sindicals i d’estudiantat que pretenen capgirar l’estat de les coses. Qui vulgui esperar l’arribada de la primavera per bellugar-se ja pot plegar: aleshores ja s’estaran duent a terme acomiadaments massius de professorat i PAS, afegits a l’expulsió econòmica de l’estudiantat.
 
PER DEFENSAR LA UNIVERSITAT PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ
 
Secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical a la Universitat de Barcelona
5 de desembre de 2012