Anàlisi de la sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical (@COSEducacio) sobre l’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
El curs encara no ha acabat. Tant el Ministeri com el Departament d’Educació confien que els centres educatius puguin obrir les aules al juny i els exàmens d’accés a la universitat s’han programat pel juliol. Segons les previsions, el confinament s’anirà desescalant progressivament i l’agrupació de nens i joves serà part de les últimes fases, per tant haurem d’esperar per veure si podem tancar el curs presencialment. S’hi afegeix també la incertesa sobre una possible represa gradual del curs que combinarà les sessions presencials i les telemàtiques, amb unes condicions que es desconeixen avui dia.
En aquest context, el tercer trimestre es va iniciar el 14 d’abril i té un seguiment irregular al llarg dels centres. Entre d’altres, recordem que ara com ara encara no s’ha fet efectiu completament el repartiment de tauletes/ordinadors i internet. L’endemà, la premsa es feia ressò d’una proposta “d’aprovat general” que desconcertava la comunitat educativa, un cop més, sense directrius clares. El conseller Bargalló aclaria que no es tractava d’un aprovat general, ja que no tot l’alumnat tindria la mateixa nota final, que es tindrien en compte les dues primeres avaluacions del curs i que la tercera serviria per millorar o recuperar, però mai per suspendre o fer repetir a algú.
El 20 d’abril el Departament d’Educació publicava les instruccions d’avaluació per al segon cicle d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat. El 27, publicava les dels centres de formació d’adults. La norma general de les instruccions és el caràcter formatiu i formador de l’avaluació de les propostes que els centres fan arribar a l’alumnat i la promoció del curs, amb repeticions excepcionalíssimes. És a dir, sense novetats respecte a l’ordre d’avaluació de juliol de 2018.
Que ningú quedi enrere. No al tractament discriminatori de l’alumnat i el professorat
Les indicacions d’avaluació, a més, són imprecises i, sota la pretesa llibertat dels equips docents, generen interpretacions diverses. Quin impacte tindran les activitats avaluables del tercer trimestre en el “pujar la nota mitjana dels dos trimestres presencials”? S’avança matèria del currículum “competencialment” o bé es proposa consolidar els aprenentatges previs? Quin tipus de recuperacions s’oferiran a l’alumnat? Pot el Departament garantir els ajuts indispensables per l’alumnat (en el sentit ampli del terme)? Pot garantir una preparació similar de tot l’alumnat de 2n de batxillerat, independentment de les titularitats dels centres, les circumstàncies socials, econòmiques i personals i familiars, per encarar les PAU? I pot evitar que determinats centres no inflin encara més el resultat de l’avaluació final per garantir accessos a beques i a determinats graus amb nota de tall elevada? Pot garantir un tractament no discriminatori entre l’alumnat, de centres de titularitat diversa i de diferents complexitats, que no hagi assolit tots els nivells competencials pel que fa a la superació de l’etapa i l’obtenció del títol de l’ESO? Quina és la veritable bretxa educativa que permeten les mesures adoptades pel Departament?
D’una banda, no entenem per què des de la Conselleria s’utilitzen eufemismes i no es parla clarament. Si el tercer trimestre ha de servir per recuperar o pujar la nota és una manera d’avaluar “quantitativament”. Per tant, entenem que en les circumstàncies actuals el Departament genera un greuge comparatiu que penalitza l’alumnat en situació socioeconòmica desafavorida.
De l’altra, no entenem per què les instruccions pel desenvolupament de l’acció educativa i l’avaluació del tercer trimestre menysté les funcions d’acompanyament, que en aquest moment és una tasca molt important dels docents. Pensem que en aquests moments de crisi hauríem d’estar al costat de l’alumnat i les famílies i oferint propostes de treball que no foren avaluables.
A més, els centres privats-concertats es freguen les mans. No només se’ls han pagat ja els concerts perquè amb la connivència de l’administració segreguin l’alumnat, sinó que la llibertat d’adoptar les decisions dels centres (i sobretot la dels centres que s’ho poden permetre i que es venen al mercat) també els afavoreix. I conscients que l’administració pública balla per a ells, encara s’agrupen i reclamen més inversió pagada amb els impostos de tothom. I el debat sobre les quotes d’escolarització queda soterrat amb els laments de la patronal, ara que bona part de les famílies han deixat d’abonar les anomenades “quotes voluntàries”.
Qui dirigeix aquesta crisi? Volem directrius clares i criteris unificats
Des de la sectorial de la COS Educació denunciem la desinformació i les paraules buides i imprecises que pretenen amagar el no saber com gestionar aquesta situació. Denunciem que es deixa en mans dels centres educatius prendre decisions que generen desigualtats. I en aquest context, exigim al Departament:
· Que es posi al capdavant a dirigir aquesta crisi: que s’adreci al professorat i no a les càmeres i que doni pautes clares i per igual a tots els centres per tal de no fer més gran la bretxa educativa i social. Que planifiqui un marc comú de treball, que dissenyi models de tasques, que estableixi propostes i límits per a la seva avaluació i que clarifiqui quin volum de treball cal fer arribar a l’alumnat.
· Que faci efectiu el repartiment del material informàtic necessari per a continuar el curs, tant a l’alumnat com al professorat. És ara que és necessari una remesa de telèfons perquè el professorat pugui establir un contacte continuat amb l’alumnat.
· Que el tercer trimestre no sigui avaluable i que el Departament dissenyi propostes de recuperació unificades metodològicament i tecnològicament que permetin avaluar l’alumnat amb uns mateixos paràmetres, tot atenent la diversitat, i sense discriminar-los pel fet de disposar o no de mitjans i circumstàncies propícies per a dur-los a terme.
· Que reforci la plantilla docent amb nomenaments extraordinaris per poder acompanyar emocionalment l’alumnat i poder plantejar-los un reforç individualitzat, per garantir unes condicions laborals dignes al personal substitut.
· Que vetlli per un control del teletreball dels docents que permeti la conciliació laboral i de la vida personal, perquè treballar des de casa no vol dir estar disponible 24 hores i 7 dies a la setmana. I que permeti la conciliació familiar, en un moment en què moltes som docents del nostre alumnat i dels de casa.
· Que protegeixi el personal docent dels abusos per part d’algunes direccions, en un moment en què part del professorat es troba en una situació de vulnerabilitat. I que suspengui el Decret de direccions i de plantilles per evitar que aquestes actuïn com a cap de recursos humans.
· Exigim també que planifiqui la tornada a les aules, per poder aplicar als centres un pla d’acollida. No volem que la tornada sigui igual d’incerta que l’educació telemàtica durant el confinament i exigim una planificació exhaustiva i viable.
No oblidem, a més, que cal més recursos perquè es digitalitzin els centres educatius: des de les darreres retallades no hem avançat com calia i ara se’ns demana una digitalització per la qual no estem preparades. És una irresponsabilitat no treballar-hi des d’aquest moment tenint en compte les circumstàncies excepcionals en què es començarà el curs 2020-2021.
Prou d’anar a la deriva. Prou d’incerteses! Per una planificació i gestió que afavoreixi l’equitat educativa! Per uns procediments i criteris clars i que no segreguin encara més l’alumnat! Que ningú quedi enrere! Per un tracte digne al conjunt del professorat: els drets no estan de rebaixes! Menys voler agradar a les rodes de premsa i més planificar i informar la comunitat educativa! Per la ineptitud que has demostrat: BARGALLÓ, DIMISSIÓ!
Llegim i actuem: https://en.calameo.com/read/005557860c31b6bf6e75f
