La contrareforma laboral de la patronal, el “sindicalisme” del règim i el gobierno «més progressista de la història», aconsegueix tirar endavant a les corts espanyoles, en mig d’una escandalosa votació, i ridícul recompte, mentre la repressió al moviment obrer, independentista i veïnal no s’atura, l’ofensiva de la ultradreta continua, i les subvencions als signants de les contrareformes (laboral, de les pensions, etc.), segueixen creixent.
Tal i com s’ha estat veient aquest matí al congreso de los diputados del Reino de España, la contrareforma laboral preparada entre el PsoE, Unidas Podemos, CCOO, UGT i CEOE, amb el suport del Banco de Santander o la fundació FAES de José María Aznar, per exemple, i altres partits polítics com PDCat, Ciudadanos, Compromís, Más País, Partido Regionalista Cántabro, CC, etc., i amb un vot «errat» d’un diputat del PP (acusat de corrupció), i després del tomb en el sentit de vot dels dos diputats d’UPN, ha superat el seu primer pas. Tots els ingredients de la més baixa i patètica política burgesa espanyola.
Finalment, el PsoE, actuant una vegada més com a portaveu de la gran patronal, amb el suport incondicional de les burocràcies esclerotitzades de CCOO i UGT, i amb la complicitat d’Unidas Podemos, segueix amb la seua línia d’incomplir les seues promeses… tal com porta fent dècades ja, i poder seguir mantenint l’statu quo, (que ens venen com un gran «avenç»!). No només no es fa una negociació oberta, plural i democràtica d’una qüestió tan important com aquesta (i una promesa, a més, central en les seues darreres campanyes electorals, juntament amb la derogació de la Llei Mordassa), si no que es busca el pacte directe amb la gran patronal per, així, poder tindre el vist-i-plau de la UE, per poder seguir rebent els fons europeus que, en veritat, no fan res més que beneficiar les grans empreses de sempre…
Mentrestant…
- Els serveis socials (atenció sociosanitària, dependència, seguretat social, serveis d’ocupació i formació, inspecció de treball, etc.) continuen desfets i sense mitjans.
- La sanitat i l’ensenyament públic, segueixen sense mitjans, amb el seu personal sobresaturat i desprotegir. Sense protocols mínimament clars. Sense mitjans de protecció. Sense reducció de ràtios i contractació estable de tot el personal necessari, etc.
- La llei d’habitatge continua sense posar-se en pràctica… i mentre la SAREB vol ser posada en mans privades a canvi d’uns poquets euros… burlant-se, de nou, de tot el patiment de centenars de milers de persones joves, famílies, etc., en risc, o a punt, de perdre sa casa… o que directament no poden accedir-ne a una.
- La repressió continua desbocada. Contra el moviment obrer (com van patir fa poc les companyes de Cadis, o a casa nostra, com veuen els nostres companys de NACEX al Camp); contra el moviment veïnal i independentista (com vam veure ahir de nou a Barcelona); contra el moviment feminista (com continuem veient a València); contra el moviment antifeixista (com continuem veient a València, a Castelló de la Plana o a Lleida), etc.
- El racisme continua creixent i continuen arribant-nos notícies d’agressions racistes (recentment a València), o morts a la Mediterrània intentant arribar a les nostres costes.
- La violència masclista continua desbocada, sense mitjans reals per fer-li front.
- La violència patronal, que acaba en centenars de morts i/o accidents greus al treball, continua creixent… sense que no es faça res (com ampliar el nombre d’inspectors de treball i de sancions a les empreses que incompleixen les normes) més que donar-li més subvencions milionàries a CCOO, UGT i patronals, per fer «campanyes informatives» que no serveixen per res més que per mantenir eixes burocràcies panxa-contentes.
- Els poders judicial, policial-militar i eclesiàstic, continuen prenent cada vegada més i més poder, sense res més que maquillatge, per mantindre el seu poder (amb intervenció directa dels jutges en la vida política, social i econòmica; amb total impunitat per part de la policia; amb total impunitat de l’església per tapar les seues vergonyes i continuar enriquint-se…)
- La violència contra la nostra llengua i cultura no fa més que créixer, amb els atacs a la immersió lingüística en Catalunya, els intents inútils d’aplicació del plurilingüisme al País Valencià, la manca de suport a la difusió de la nostra llengua o de l’espai comunicatiu comú arreu dels Països Catalans, etc.
- La ultradreta segueix fent el que li dona la gana, cada vegada de forma més descarada i desacomplexada (com va passar fa uns dies amb l’assalt a l’ajuntament de Lorca en el més pur estil Trumpista), sense conseqüències reals, mentre que per fets molt menys greus hi ha companyes empresonades o exiliades.
- La violència contra el territori no fa més que créixer (com veiem amb els intents d’ampliació del Port de València, la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu, l’intent de destrossar l’horta de la Safor o les terres de conreu entre l’Horta Nord i el Camp de Túria, o al Llobregat), i seguim sense alternatives de transport de proximitat efectives, públiques i respectuoses amb el mediambient.
- Etc., etc., etc.
Des de la COS, davant de tota aquesta desfeta dels drets fonamentals i atac contra tota la classe treballadora, i els pobles, fem una crida a la unitat d’acció de tot el sindicalisme de classe i combatiu, a tot el moviment obrer, estudiantil, feminista, veïnal, antifeixista, ecologista… a tot el moviment obrer i popular, a organitzar una resposta unitària contra l’avenç de la patronal i del seu fidel servent, el feixisme.
Perquè cap contrareforma ens farà lliures.
Per la derogació de totes les contrareformes laborals, de les pensions i del codi penal.
Per avançar en una societat realment democràtica i igualitària, en mans de la classe treballadora.
Pel nostre futur i el de les nostres famílies.
Organitzem-nos, formem-nos… plantem cara i lluitem.
Sindicar-se és defensar-se.
València, 4 de febrer de 2022
