Comunicat en relació amb l'accident laboral mortal entre els passats 27 i 28 de juny al muntatge de les grades dels concerts dels Jardins de Vivers de València.
Arran de l'accident laboral molt greu, finalment mortal, del passat 28 de juny durant el muntatge de les grades dels concerts dels Jardins de Vivers de València, i després d'haver difós el comunicat de les treballadores i treballadors dels concerts de Vivers (així com després d'haver contactat amb companys i companyes del sector), des de la COS volem manifestar públicament:
· El nostre condol, solidaritat i suport totals cap a la família del company mort, així com cap a les seues companyes i companys de treball.
· Que, tot i l'escassa i confusa informació amb què s'ha presentat aquest accident, aquestes situacions no són fets aïllats al sector (ni en molts d'altres que pateixen la mateixa situació)
· Que, encara que sembla que les empreses implicades comptaven amb tota la documentació en regla per fer eixes feines de muntatge, etc., això són mesures necessàries però no suficients, ja que (a més dels corresponents certificats, assegurances, etc.), cal comptar amb un seguit de coses que sembla que no es trobaven durant els treballs:
· Certificació específica per a cada muntatge en qüestió (no simples documents i certificats genèrics);
· Supervisió tècnica en tot moment, que avale eixes certificacions específiques.
· Personal degudament format en Prevenció de Riscos Laborals (en aquest cas, i donats els treballs que s'hi realitzaven, el curs Bàsic de PRL de 50 hores), en tot moment i mentre duraren els treballs.
· Unes condicions higièniques de treball segures, més encara quan sembla que els i les treballadores no tenien un accés fàcil a aigua o zones d'ombra pels descansos corresponents (eixe dia, als Jardins de Vivers, se superaren els 34 °C a l'ombra).
· El compliment estricte dels descansos i torns de treball, sobretot amb les condicions de temperatura i humitat existents.
· El compliment obligatori del correcte ús de les proteccions col·lectives (abans que dels Equips de Protecció Individual), com baranes, arnesos de seguretat (amb uns punts d'ancoratge correctes)…
· Que hi ha responsabilitats directes i/o indirectes per part de totes les empreses que formen part de la cadena de contractació i subcontractació d'aquests treballs, començant per l'Ajuntament de València, com a promotor i contractista principal de l'esdeveniment generador de l'activitat.
Davant de tota aquesta suma de negligències que, una vegada més, han acabat amb la vida d'un company volem fer les següents reflexions:
· La precarietat laboral que patim en general, i que vivim especialment al sector dels espectacles, ens està costant la vida.
· La misèria "legal" de les cadenes de subcontractació, que no fan més que precaritzar encara més les nostres condicions de treball, ens costa la vida.
· El fet de viure en una societat on la imatge, el què diran, l'oci mal entés i ràpid, etc., fa que la major part de la població oblide en quines condicions es troben les persones treballadores que ho fan possible (subcontractes, falsos autònoms, falses cooperatives, free–lance…)
· Que el sindicalisme de concertació i pau social no ha fet més que reforçar aquestes situacions generalitzades de precarietat i misèria i, per tant, la desconfiança de la major part de la classe treballadora cap al sindicalisme en general.
· Que això ens ha portat a la desorganització de la major part de la nostra classe i que, eixa desorganització, només ha fet que augmentar la precarietat, la divisió i la misèria, en un cercle viciós que ens acaba costant la vida.
Davant de tot açò, no continuarem callant. Passem a l'acció. Defensem els nostres llocs de treball. Defensem les nostres vides.
