Tal com informaven alguns mitjans fa dies, l’Escola d’Empresa de Baleària – EDEB va organitzar la cinquena sessió d’una sèrie de xerrades enquadrades en el seu programa “formatiu” Àgora: persones i talent, a principis de maig d’enguany, “xerrada de gran interès per a les empreses” sobre un sistema retributiu “alternatiu”, basat en el fet que: ‘L’empleat reba una part del salari en vals restaurant o de transport, guarderia, assegurança sanitària o formació… Sense que l’empresa li pague més, el treballador acaba el mes amb un salari net més alt, ja que, en percebre menys diners en nòmina, l’IRPF que se li aplica és menor’.
Des de l’assemblea territorial de la Coordinadora Obrera Sindical a la Marina i Safor, volem manifestar públicament el següent:
· Que aquests “fòrums empresarials” no són cap novetat… Ja fa molts anys que qualsevol empresa usa aquestes fórmules de consultoria, importades del món anglosaxó, amb una única i clara intenció, augmentar els beneficis patronals.
· Tot i que d’acord a la teologia liberal imperant l’augment dels beneficis se’ns ven com una cosa legítima i desitjable, el que no s’explica de cap de les maneres és que, per aconseguir-ho, només hi ha una via real… la pauperització de les condicions salarials, laborals, socials… de la classe treballadora.
· Tampoc se’ns explica enlloc que eixes noves formes “d’emprenedoria” empresarial… no són res més que les velles fórmules de precarització i destrucció dels guanys aconseguits pel conjunt de la classe treballadora durant moltes dècades de lluites.
· Tampoc es diu que, amb aquests apunts i propostes “novedoses” la patronal només busca com legalitzar:
– Pagar, en realitat, menys salari directe (a causa del salari “en espècie”, que no és cap novetat, ja que es contempla en diferents convenis col·lectius, com a complement salarial… mai com a part directa del
salari)… és a dir, tot el contrari del que intente vendre.
– Rebentar els convenis col·lectius existents, buscant pagar menys nòmina directa i convertint la resta, en entrega de serveis que moltes d’aquestes empreses ja aporten als seus treballadors i treballadores
(la majoria són empreses del sector hostaler i turístic!).
· Volen que part d’eixe “nou salari”, siga per a:
– “Vals de menjador”, quan, com dèiem més amunt, en molts restaurants i hotels, els i les treballadores ja mengen als seus llocs de treball.
– “Guarderies”… buscant formes de reforçar nous negocis privats (perquè continuem amb dèficit brutal pel que fa a l’escolarització pública i gratuïta dels nostres fills i filles dels 0 als 3 anys (amb la terrible càrrega que això representa per a les nostres famílies).
– “Assegurança sanitària”, amb la qual cosa només busquen que reforçar els seus negocis privats de sanitat (que a la Marina són més que coneguts), avançant en el procés de privatització de la
sanitat pública.
– “Formació”… formació per la qual ja reben subvencions milionàries mitjançant la “Tripartita“, entre altres fonts de finançament de l’estat i totes les administracions públiques cap a les patronals (diners que són nostres, que vénen dels nostres impostos, dels nostres salaris indirectes i diferits).
· I, també, perquè els i les treballadores paguem “menys IRPF”, buscant només noves fórmules d’enginyeria financera per reduir la massa dels impostos, i reduint en el llarg termini la massa de fons públics que revertirien en els serveis públics, socials… que rebem els i les treballadores (per reingressar-los a les butxaques provades de la patrona).
· Tampoc enganyem ningú si diem que tot açò és possible en bona part “gràcies” a les cúpules dels sindicats de la concertació i el pacte, CCOO, UGT, i a la dreta sindical FETICO, CSIF, USO… que acceptant ERO, rebaixes salarials, pactant i negociant convenis col·lectius a la baixa, només han fet que aplanar el camí de la precarització absoluta de les nostres condicions de vida.
En definitiva, continuar amb l’extensió d’aquella màxima ‘goebbeliana‘ segons la qual “una mentida repetida mil vegades esdevé veritat”… Aquestes mesures pròpies de les noves “start up”, que venien des de les grans empreses tecnològiques, i que van estenent-se com taca d’oli al sector hostaler i turístic (la situació de les cambreres d’hotel n’és un exemple més que clar i evident, per no parlar dels missatgers, etc.), gràcies a fòrums patronals com aquests no fan res més que estenent-se a altres sectors com el de la sanitat, o la indústria (com es pot entendre perfectament després de veure els noms d’alguns dels seus participants… Rolser, Marina Salud, Pons Químiques, Grup HLA…), mitjançant els departaments de “recursos humans” i gràcies a empreses que es dediquen precisament a ensenyar altres empreses com precaritzar-les més encara.
Malgrat totes aquestes barbaritats, les treballadores i treballadors encara podem fer-hi front… però només ho podrem fer recuperant les nostres ferramentes clàssiques de lluita, el sindicalisme de classe i combatiu, la solidaritat i el suport mutu, la conscienciació, la formació real entre nosaltres, el cuidar-nos entre nosaltres… organitzant-nos per lluitar i defensar i guanyar el nostre futur, el de les nostres famílies i els de totes i tots els treballadors.
Perquè només si el present és de lluita, el futur pot ser nostre.
