Davant la signatura de l’ERO a la planta de Ford a Almussafes

A la Coordinadora Obrera Sindical donem el nostre suport als treballadors i les treballadores de la factoria de Ford a Almussafes (la Ribera Baixa).

La direcció de Ford Almussafes i els sindicats grocs UGT i CCOO han signat un Expedient de Regulació d’Ocupació que suposarà l’acomiadament de 350 treballadors a partir del mes de juliol. La signatura d’aquest ERO es produeix quan encara hi ha 6000 treballadors (que en seran 700 a partir de la segona setmana de juny i fins al 31 de juliol com a data límit) en situació d’expedient temporal de regulació d’ocupació (ERTO) arran de la pandèmia de la Covid-19.

Tant la patronal com el tàndem UGT/CCOO justifiquen aquest ERO en la baixada de la producció de la factoria (és a dir, en la reducció dels beneficis del capital a base de plusvàlues i explotació laboral) i consideren un èxit la reducció dels acomiadaments de 410 a 350. A canvi, venen com a avantatges algunes «concessions» de la patronal, com ara: el pagament salarial per part de l’empresa del 85% fins als 65 anys, la cotització a la Seguretat Social fins al cent per cent en cas de retirar-se als 65 anys i altres mesures com prejubilacions, baixes incentivades, la voluntarietat d’acollir-se o no a l’acomiadament i un pla de recol·locació sense més concrecions.

350 llocs de treball destruïts són un «èxit» per a UGT i CCOO, 350 llocs de treball directes, 350 llocs de treball que ja no podrà aprofitar ningú… almenys amb unes mínimes condicions dignes i segures de treball. I, a més, sense parlar, una vegada més, dels llocs de treball indirectes que es destruiran a causa de la signatura d’eixe ERO.

Per la seua part, el Consell Valencià, per mitjà de la secretària autonòmica d’Economia Sostenible i Sectors Productius, Rebeca Torró, també ha justificat aquest ERO i s’ha limitat a expressar el seu “suport a la factoria”. A més a més ha intentat desvincular la situació a la planta d’Almussafes del tancament de Nissan al Principat.

Però òbviament, ni l’empresa, ni aquests «sindicats», ni la Generalitat, parlen dels més de 90 milions d’euros públics que la multinacional ha rebut de la Generalitat Valenciana des del 2014 fins avui. Ho saquegen tot i, quan ja no guanyen «prou», recullen el botí i deixen els treballadors al marge, si no peguen a fugir directament com la Nissan (després de rebre més de 180 milions d’euros en els darrers 20 anys).

Tampoc parlen de polítiques ni de propostes de reconversió i/o reindustrialització. Sobretot en plena pandèmia, quan estem patint cada dia, com a treballadores i treballadors, o com a pacients, la misèria de no poder disposar d’una producció pròpia i localitzada d’Equips de Protecció Individual, d’equipaments sanitaris, de vehicles no contaminants, etc.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS volem expressar públicament la nostra completa solidaritat i suport als companys que es queden al carrer. Igualment que la pèrdua de drets laborals i la destrucció de llocs de treball (directes i indirectes), mai no és una eixida favorable per a la classe treballadora, com ens tenen acostumats a vendre les cúpules de CCOO i UGT. La COS és contrària a la signatura d’ERO i de qualsevol mesura que supose un atac directe o encobert del capital contra el treball. Contràriament a això, estem a favor del control de la producció i de l’economia per la classe treballadora en la perspectiva d’avançar cap a una societat socialista lliure de tota forma d’explotació.

Desvincular la situació d’una factoria com la Ford d’Almussafes del tancament d’altres centres de producció, siga al Principat siga a qualsevol altre lloc del món (com fa el Consell valencià, un govern suposadament “progressista” i d’esquerra) només es pot entendre com un intent de dividir la classe treballadora i evitar la conflictivitat social en favor del gran capital.

Així mateix denunciem la manca d’una planificació efectiva dels sectors productius a casa nostra, més enllà de fer concessions al capital i de cedir davant el xantatge de les empreses transnacionals, cosa que genera únicament atur, precarietat i llocs de treball de baixa qualitat.

L’ERO signat per la patronal i UGT/CCOO és un pas més en l’erosió dels drets dels treballadors i les treballadores de Ford Almussafes. La millor resposta que pot donar la classe obrera davant aquesta nova agressió del capital és la solidaritat de classe (tant a nivell local com internacional) i l’autoorganització.

Davant el xantatge de la patronal i les agressions del capital, organitzem-nos i defensem els nostres drets!