Davant l’anul·lació de l’ERO de GandiaTV

L'Ajuntament de Gandia és responsable directe dels acomiadaments.

La COS (Coordinadora Obrera Sindical), representant al nostre company Marc Gomar, davant la sentència que declara nul l'Expedient de Regulació d'Ocupació de GandiaTV i reconeix la cessió il·legal d'empreses, vol manifestar:

 

 

 

· La satisfacció per la nul·litat d'un ERO, tot i que entenem que el jutge, en donar com a data de validesa el 8 d'agost de 2011, quan s'autoritza, i no el 18 de novembre, quan s'anul·la per sentència judicial, li ha conferit un caràcter retroactiu que no té explicació jurídica possible, per la qual cosa hem recorregut als jutjats.

· Igualment, considerem que l'Ajuntament de Gandia és responsable directe dels acomiadaments i el govern municipal n'és conscient des del moment que va intentar negociar a baix preu l'extinció dels contractes laborals.

· La satisfacció pel reconeixement de la cessió il·legal de treballadors entre la Cooperativa RMC i l'empresa pública Iniciatives de Comunicació. Es tracta d'una pràctica abusiva per part de l'administració local de la qual són responsables tots els partits polítics o coalicions que han format part del Consell d'Administració, ja que cap d'ells va intentar legalitzar la situació dels treballadors.

Respecte al paperot de CCOO, que ha acusat al representat d'aquest sindicat i la seua advocada de boicotejar les negociacions amb l'Ajuntament, més enllà que les declaracions fetes en la seua roda de premsa qualifiquen la seua actitud de servil davant l'administració local, volem manifestar:

· Que CCOO va ostentar la representació sindical en el comité d'empresa durant els darrers 6 anys (des que existeix la figura de delegat sindical en GandiaTV) sense que fera res per capgirar la cessió il·legal de treballadors.

· Que les negociacions amb l'Ajuntament, en compte d'estar adreçades a evitar el tancament de l'emissora pública o salvar el màxim nombre de llocs de treball possibles, es van encaminar des del primer moment a posar-li preu als acomiadaments. Des de la COS entenem que el lloc de treball que es perd ja no es recupera i cal, abans que res, lluitar per evitar-ho.

· L'amenaça de denúncia de l'alliberat sindical de CCOO a Marc Gomar per haver contat amb pèls i senyals els enganys i els intents de frau, demostra que el sindicat està de part de l'Administració i no del treballador. És paradoxal que un treballador acomiadat, que ha hagut d'acudir a la justícia per a reclamar el que li correspon segons la llei, haja de suportar ara l'amenaça de denúncia -sense cap ni peus- d'un sindicat. Una denúncia que atempta directament contra la llibertat d'expressió i la veracitat dels fets, quan la majoria de companys del denunciat han decidit subscriure que allò ocorregut en aquella reunió és tal com es conta en l'article adjunt.

Des de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) seguirem lluitant pels drets laborals dels i de les treballadores, i contra el sindicalisme groc, l'únic interés del qual és servir els interessos, en aquest cas, de l'Administració.

Gandia (La Safor), 29 de novembre de 2013

COS (Coordinadora Obrera Sindical)
sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

 

 

#GandiaTVsí

En la Cafetera Exprés del 31 de maig de 2013 de Tele 7, Juanjo Pérez i Alberto Pina es van referir al procés judicial en què ens trobàvem immersos els treballadors de GandiaTV. El col·loqui contenia algunes inexactituds que podrien ser fruït del desconeixement però, per la presència de Júper, afectat com la resta per l'acomiadament, vull pensar que es devia a l'oblit i suposar que en els seus comentaris no hi havia maldat. No ho entendria per part del que considerava un bon company de treball durant quatre anys.

Benvolgut Júper:

No eren “35, 36 o 38 dies” la indemnització que oferia el govern municipal. La proposta que ens va presentar mitjançant CCOO consistia en 33 dies a càrrec de l'Ajuntament i 8 més a càrrec del FOGASA. Quan vaig interpel·lar l'enviat de CCOO, de cuyo nombre no quiero acordarme, sobre la legalitat de cobrar de dos llocs alhora, va contestar que “que se sol fer així i no passa res si no se n'assabenten”. De bones a primeres, se'ns proposava un frau. Mal començàvem.

Si no vaig signar, no va ser perquè estiguera “al servici del partit socialiste (sic), sinó perquè no em fiava d'un acord entre el govern i CCOO. A la meua advocada l'havien convidada a participar en la negociació, que en teoria era divendres, però dijous se'ns va convocar d'urgència per a proposar-nos els 33+8. Davant l'engany, em vaig negar a signar el “magnífic acord”. Com tampoc ho van fer dos companys, absents en la reunió per la urgència de la convocatòria.

El cas és que en acabar la reunió, érem uns quants més els que rebutjàvem l'acord. Entendre-ho és tan senzill com aplicar una regla de 3. Els periodistes tenim el vici de contrastar. En fer-ho amb la indemnització que ens corresponia a cadascú, en lloc de 33 dies, n'eixien 26, com el propi enviat de CCOO -no mereix el terme “sindicalista”– reconeixeria telefònicament l'endemà. No és que no valoràrem els 26 dies que oferia el govern municipal. Si la majoria -i no un servidor, que aleshores no militava enlloc- va rebutjar l'acord, no va ser perquè volguérem polititzar res, sinó perquè havíem estat enganyats per CCOO, l'actuació dels quals vau lloar tant en el teu programa.

Però seguim. Si el govern municipal, segons tu, “va ser tan bo” amb els treballadors de GandiaTV, per què no va indemnitzar els que acceptàveu la indemnització i deixava que la resta demanàrem justícia? A tot açò, la nostra voluntat ha estat sempre la d'arribar a un acord que ens estalviara patiments i diners als ciutadans. De fet, amb motiu del manifest “Televisió pública massa cara? Televisions privades, molta cara” -arran de la subvenció de 3,5 milions d'euros al negoci privat que et paga-, vam sol·licitar una reunió amb el govern municipal.

Ens va atendre Javier Reig. Li vam traslladar la voluntat d'evitar el judici, ens va convidar a esperar la sentència. “Si guanyem, li pot costar molts diners a l'Ajuntament”, vam advertir. “Si perdem li tirarem les culpes a Orengo, va confessar. El mateix argument cínic que van usar arran de la primera sentència que ens donava la raó. Ve a ser com apunyalar algú i tirar-li les culpes al fabricant del ganivet.

Reconec que tot açò haguera tingut més sentit exposar-ho en el teu programa. Supose que si no em tingueren vetat -com a tots els que sosteníem la pancarta- em convidaries i podríem exigir responsabilitats als “derrochaors” -és un leitmotiv del teu espai- i fer memòria junts. Eixa és la principal diferència entre la televisió pública i l'actual canal privat; el paguem entre tots, però és d'uns pocs. Tu i jo sabem de qui.

Marc Gomar (COS La Safor)