Davant el suposat suïcidi d’un jove treballador immigrant

Davant el suposat suïcidi del jove treballador immigrant Mohammed, d’origen marroquí, fa uns pocs dies, al Centre d’Internament d’Extrangers de la Zona Franca de Barcelona, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, ens hi sumem al manifest i crida a la mobilització i la solidaritat fet públic per l’Associació Papers i Drets per a Tothom de Barcelona, denunciant aquest nou cas extrem de la cara més miserable de l’estat que ens toca sofrir cada dia, i sobre tot, de la seva vessant més criminal juntament amb la tortura, que són els Centres d’Internament per a Extrangers – CIEs, autèntics camps de concentració del segle XXI.

Cap més mort per papers
Tancament de tots els Centres d’Internament d’Extrangers

La mort d’un immigrant marroquí de 22 anys, en circumstàncies no aclarides, en el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca a Barcelona constitueix un fet terriblement greu. Demostra que aquests centres són pitjors que presons on els drets humans són vulnerats i la vida dels interns corre perill.

L’hermetisme que envolta aquests Centres, la manca de qualsevol reglament de funcionament, la seva manca de control judicial, demostra que el tracte rebut pels immigrants en aquesta societat no té res d’humà. Cel·les d’aïllament, pallisses i registres quotidians, insalubres condicions de retenció, sospites repetides d’abusos contra internes,… aquesta és la història constatable d’aquests centres. Llocs absolutament inhòspits on els i les immigrants poden passar fins a 60 dies de sofriment esperant la seva expulsió.

Les institucions de l’Estat, els cossos policials encarregats de la custòdia d’aquests centres són els responsables d’aquesta mort. Encara que finalment es tractés d’un suïcidi, això en absolut disminueix aquesta responsabilitat. Responsabilitat doblement accentuada perquè el mort duia diversos dies reclòs en cel·la d’aïllament.

Les persones recloses en un Centre d’internament no han comès cap delicte, simplement no disposen de papers o no els van poder acreditar en el moment de la seva detenció. Per aquesta simple falta administrativa ha mort aquest jove de 22 anys. Una mort més de la política d’immigració d’aquest Govern, igual que les morts en l’estret o en els intents de creuar la tanca de Ceuta i Melilla. Centenars, probablement milers de morts que requereixen mesures immediates.

Per això fem una crida al conjunt de la societat, a les organitzacions d’immigrants, a les organitzacions de defensa dels drets humans, a tots i a totes, a la més ampla mobilització per exigir conjuntament:
· Una investigació independent d’aquesta mort que depuri les responsabilitats pertinents.
· El tancament sense dilació de tots els Centres d’Internament d’Estrangers en l’Estat espanyol, i la posada en llibertat de tots els interns.
· El cessament de les redadas i detencions arbitràries d’immigrants pel simple aspecte físic o color de la pell.

Avui quan amplíssims sectors socials es rebel·len contra el racisme i la xenofòbia, els Centres d’Internament apareixen clarament com una mostra del racisme institucional emparat per lleis injustes com la d’Estrangeria. Qualsevol discriminació per color, ideologia, creença o lloc de naixença és racisme. La mort que aquí estem denunciant és la conseqüència pràcticament inevitable del mateix.

Barcelona 14 de Maig de 2010 .
Associació Papers i Drets per a Tothom