Barcelona.


Manifestació de la COS


Pel matí, malgrat el confusionisme i la desmobilització generada per la desconvocatòria unilateral de l’altre sindicat convocant, la I-CSC, al voltant de 150 persones han marxat pels carrers del centre de Barcelona.

 

La manifestació, convocada per la COS i amb el suport de les organitzacions de l’esquerra independentista del Barcelonès, ha sortit de plaça Universitat i ha baixat per les Rambles. Al llarg del recorregut s’han cridat consignes contra les retallades, contra el sindicalisme pactista de CCOO i UGT, i en favor de la sobirania social i nacional del nostre país, així com en suport als vaguistes empresonats. Després d’uns parlaments davant l’espai Santa Mònica a càrrec de Jordi Juan, membre de la COS, i Lluís Blanco, de la IAC, on s’ha ressaltat la necessitat d’incrementar la unitat d’acció del sindicalisme alternatiu, la manifestació ha seguit per la rambla del Raval fins al carrer on va ser assassinat en Salvador Seguí. Allà ha conclòs la manifestació, amb un acte d’homenatge a en Salvador Seguí i a Francesc Layret -assassinats per ordre de la patronal als anys 20 del passat segle- que ha comptat amb un parlament, una ofrena floral i el cant dels Segadors.

Manifestació unitària anticapitalista

La manifestació anticapitalista unitària de Barcelona ha estat massiva. Més de 20.000 persones han marxat a les les 17:30 des de la plaça Universitat i no s’han deixat intimidar per l’enorme desplegament policial amb milers d’efectius, que ha realitzat un total de 4 detencions. Tal i com estava anunciat, el bloc de l’Esquerra Independentista, amb milers de manifestants, ha estat encapçalat per 4 de les persones -entre elles un membre de la COS Barcelonès, i del secretariat nacional del sindicat- que apareixen a la web de delació del departament d’Interior i que ja van anunciar en roda de premsa el passat dijous la seva intenció de ser presents a la manifestació del 1r de maig. La manifestació ha finalitzat a les tres xemeneies a l’avinguda del Paral·lel amb la lectura de diversos manifestos.

 
Alacant:

Milers de persones s’han manifestat aquest 1r de Maig als carrers d’Alacant, en un fort ambient combatiu. Les organitzacions de classe de la ciutat, agrupades al voltant de la PLataforma de Lluita Contra les Retallades, han marxat pels carrers del centre urbà cridant consignes contra la reforma laboral, per l’organització obrera, contra el pacte social, i responsabilitzant els rics, els bancs i l’oligarquia de la crisi del capital. Pancartes de les diferents organitzacions que confornen la Plataforma s’han anat situant entre l’important bloc que han conformat les organitzacions anticapitalistes d’Alacant, com ara l’Assemblea de Treballadores per la Vaga General, els Comitès per la Unitat Obrera, l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández, el PCPE-CJC, l’Associació veïnal de Divina Pastora, i l’Esquerra Independentista, integrada per Endavant, Maulets i el Sepc, i amb el suport de companys i companyes de la COS a les comarques del sud del país.

Darrere d’aquest nombrós bloc de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades s’han situat les pancartes i membres de la CGT, amb un cridaner i concorregut seguici. Eles integrants de la Plataforma han conclòs la manifestació amb la lectura del manifest, i convocant a la propera jornada de lluita, el dissabte 5 de maig, amb una nova marxa popular contra les retallades i la reforma laboral que recorrerà els barris del Pla i Carolines.

Castelló de la Plana:

Cada vegada més i millor!

800 persones formaren part de la manifestació anticapitalista organitzada per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló de la Plana, on hi participen els companys de la COS a la Plana.

La manifestació de l’1 de Maig va tindre un recorregut alternatiu al de les cúpules sindicals, i malgrat això, malgrat no tindre la totpoderosa i subvencionada estructura dels sindicats CCOO i UGT, va comptar amb més suport que mai fins ara.

Una traca obre per als manifestants el recorregut, precedits per un tot-terreny amb la megafonia ben alta. Mentre caminen entonen consignes contra la dictadura del capital imposada per l’Unió Europea i a favor dels serveis públics.

Pintades a les façanes dels bancs els identifiquen com a responsables de la precarietat a la que ens condemna el sistema capitalista i centenars d’adhesius emplenen les institucions que els promouen. Els parlaments polítics fets a la plaça l’Ereta foren el final de la manifestació però, el principi de la jornada de la vesprada. 

La monumental paella popular va tindre una gran acollida, foren unes agradables hores de germanor proletària acompanyades de la millor música. Finalment, la jornada conclogué amb una xerrada-debat sobre el sistema capitalista, on s’analitzà holísticament com ens afecta i com l’organització unitària és l’única manera de substituir-lo pel socialisme.

Sabadell:

Altra vegada -i ja en van moltes- el Gremi de Fabricants, la seu de Convergència Democràtica de Catalunya i de PIMEC i totes les entitats bancàries del recorregut han estat el blanc dels càntics i les accions de la mobilització que a nivell local convocava la coordinadora Sabadell Lluitant i a la qual també s’ha adherit finalment l’ES com a membre de les CAV. Així, sindicats alternatius com la COS i la CGT, candidatures alternatives i un ampli ventall de col·lectius de l’esquerra transformadora de la comarca han secundat una convocatòria que no ha estat tan massiva com la marxa de la darrera Vaga General a la ciutat.

 

‘Superar’ el capitalisme

A través del manifest unitari llegit al final de la marxa els convocants han volgut fer extensible ‘la classe treballadora de la comarca’ que consideren que ‘la situació a la que ens porten no és fruit d’una inevitabilitat ni la única possible sortida a la seva crisi’ i en aquest sentit han apuntat que ‘quan ens parlen de consolidació fiscal o de tot si val per reduir el dèficit nosaltres responem que el que s’ha de fer és redistribuir el treball i la riquesa i quan ens parlen de refundar el capitalisme nosaltres responem que la única opció possible per superar la crisi és destruir i superar el capitalisme.’

 

Suport als presos

Durant  tota la manifestació també s’han sentit crits de suport a Laura Gómez, la membre destaca.da del sindicat CGT empresonada per realitzar una performance davant la Borsa de Barcelona que va acabar amb unes bosses de bitllets cremant a la porta, així com a la resta de vaguistes empresonats per les mobilitzacions del passat 29 de març

 
Cornellà de Llobregat:

El passat 30 d’abril centenars de persones de diferents organitzacions i col·lectius combatius i anticapitalistes del Baix Llobregat, entre ells les organitzacions de l’Esquerra Independentista de la comarca, ens vam manifestar per la població de Cornellà contra les privatitzacions encobertes com a retallades, contra la pèrdua dels drets laborals que estem patint la classe treballadora dia a dia. Vam sortir al carrer per lluitar contra el sistema capitalista i per anar construint un contrapoder que ens permeti crear una alternativa als poders establerts. També vam demanar la llibertat de les preses.

València:

Milers de persones es van manifestar a València aquest 1r de Maig, Diada Internacional de la Classe Treballadora, en una jornada marcada per la crisi del sistema capitalista, per les terribles retallades i privatitzacions dels serveis públics (com l’anunciada privatització de la sanitat pública valenciana el gener de 2013) que estan duent a terme els governs del PP de Rajoy i Fabra, de Mas de CiU, etc., i per la nova contrareforma laboral.

Malgrat la successió de convocatòries dels darrers dies (tots els actes del 25 d’Abril el dissabte; o la celebració a la nostra seu, el dilluns a la vesprada), i la coincidència de la Diada amb un pont, la resposta social va estar molt més positiva i nombrosa del que ens esperàvem, i el centre del cap i casal es va tornar a omplir de gent protestant contra la pèrdua de drets socials i laborals que estem patint la classe treballadora i el conjunt de les classes populars.

Degut a la manca de temps, no es va poder organitzar una convocatòria realment unitària, de classe i combativa, però malgrat això, vam aconseguir organitzar un front de classe i combatiu de la ma de les companyes i companys de la CNT-AIT de València, que obriren la marxa, seguits per les companyes del CAS-PV. Seguidament la pancarta de la COS, amb el suport de tota l’Esquerra Independentista, i molt especialment als companys i companyes del SEPC, que portaren una pancarta de pals. Així mateix també, amb una pancarta de pals d’Endavant-OSAN. Tancant aquest seguici, dues pancartes de companys i companyes sahrauís, i de les companyes i companys de la Plataforma d’Aturats i Aturades de València.

Així, el bloc encapçalat per la COS a València, vam poder convoiar més de 500 persones, amb la convocatòria més multitudinària que recordem d’un 1r de Maig a València en molts anys, darrere del nostre lema nacional: “Organització i lluita. Construïm la Unitat Popular contra les retallades i la reforma laboral”.

L’EI vam marxar amb la resta de forces sindicals, socials i polítiques fins arribar a la plaça del Parterre, on la nostra companya i militant del sindicat, Isabel, va llegir el manifest nacional del sindicat. Allí es van recordar les vaguistes empresonades a Barcelona, demanant-ne la llibertat, i un representant de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat va fer un parlament denunciant les retallades que s’estan aplicant en el sector.

 
El Camp:

Després de dotze anys de divisió entre CCOO i UGT, i els sindicats CGT, Co.Bas, IAC i tots els moviments socials, enguany una manifestació unitària ha recorregut al vespre els carrers de Tarragona per commemorar l’1 de maig.

Unes cinc mil persones s’han passejat per Tarragona a partir de les set del vespre des de la plaça Imperial Tàrraco fins a l’edifici de les seus sindicals, circulant per algunes de les vies més cèntriques de la ciutat. Amb la presència de tots els sindicats però també de moviments socials i de partits, la marxa s’ha dividit entre la capçalera i el Bloc Anticapitalista, aquest darrer que ha aplegat la meitat de les assistents i que entre pancartes i lemes s’ha pintat bancs i caixes; desplegat pancartes de bastides. Cal dir que el Bloc Anticapitalista tenia molta més vida que no pas la processó trista del bloc dels grocs; l’esquerra independentista feia goig, el bloc que més a cridat i s’ha fet notar més durant els parlaments del final. Hi havia quatre parlaments planejats, dos dels quals que pertocaven als sindicats minoritaris i als moviments socials en aquest cas, l’Esquerra Independentista i el 15M.

A banda, s’han fet crides a organitzar-se, a seguir amb la lluita i, amb l’acord de totes les veus representants, de convocar més vagues generals.

Així ho expressava Jordi Salvador, d’UGT, com també Laia Estrada de l’Esquerra Independentista o Jordi Martí de la CGT. Les reivindicacions comunes han girat al voltant de les retallades, la llengua, la repressió i les preses polítiques, amb crits de “preses al carrer, amnistia i llibertat”.



 

Barcelona:

 

Manifestació de la COS

Pel matí, malgrat el confusionisme i la desmobilització generada per la desconvocatòria unilateral de l’altre sindicat convocant, la I-CSC, al voltant de 150 persones han marxat pels carrers del centre de Barcelona.

 

La manifestació, convocada per la COS i amb el suport de les organitzacions de l’esquerra independentista del Barcelonès, ha sortit de plaça Universitat i ha baixat per les Rambles. Al llarg del recorregut s’han cridat consignes contra les retallades, contra el sindicalisme pactista de CCOO i UGT, i en favor de la sobirania social i nacional del nostre país, així com en suport als vaguistes empresonats. Després d’uns parlaments davant l’espai Santa Mònica a càrrec de Jordi Juan, membre de la COS, i Lluís Blanco, de la IAC, on s’ha ressaltat la necessitat d’incrementar la unitat d’acció del sindicalisme alternatiu, la manifestació ha seguit per la rambla del Raval fins al carrer on va ser assassinat en Salvador Seguí. Allà ha conclòs la manifestació, amb un acte d’homenatge a en Salvador Seguí i a Francesc Layret -assassinats per ordre de la patronal als anys 20 del passat segle- que ha comptat amb un parlament, una ofrena floral i el cant dels Segadors.