Crisi del Covid-19 i capitalisme: Posar la vida i la salut al centre, volem sobirania per als pobles i les persones

Des de la Coordinadora dels pobles de la Federació Sindical Mundial, que integra els sindicats de classe d’Euskal Herria, Països Catalans, Canàries i Galiza, volem fer arribar aquesta reflexió davant la crisi generada pel Covid-19.

Estem vivint dies convulsos i intensos. En poques setmanes hem passat de fer una vida amb absoluta normalitat a no poder sortir de casa si no és per anar a treballar o a comprar allò absolutament necessari, i a veure el degoteig incessant de mesures del govern envers aquesta alerta del Covid 19.

Els sindicats UGT i CCOO no han perdut temps en signar un nou acord amb el govern central que facilitarà la flexibilització laboral i els expedients de regulació o ERTOs, sumant-se al relat “oficial” del suposat govern “progressista” del PSOE i Podemos.

El govern de l’estat espanyol ha adoptat algunes mesures que afecten l’àmbit laboral; la majoria d’aquestes en benefici de la patronal. Encara que algunes mesures adoptades cap a les treballadores van en la direcció correcta ―prestació per desocupació a qui no arribi al mínim, o el fet que no computi el temps que la treballadora hagi estat a l’atur―, moltes de les mesures adoptades estan fetes per encàrrec de la patronal. Els ERTOs es faran segons un procediment fet a mida de la patronal, atorgant-los una quantitat ingent de diners perquè els empresaris tinguin liquiditat. En aquest sentit, les mesures adoptades no obliguen les empreses, ja que, per exemple, el president Sánchez s’ha limitat a pregar que no acomiadin cap treballadora. Les mesures adoptades, per tant, ens semblen molt insuficients.

És necessari que els sindicats de classe, juntament amb els moviments socials, analitzem, dins de les possibilitats que tenim, la globalitat d’aquesta crisi, que va molt més allà d’una crisi estrictament sanitària.

No podem acceptar com a normal i necessari que les empreses aprofitin aquesta situació per a abordar una reestructuració econòmica que l’interès capitalista necessitava ja d’antuvi, per l’imminent arribada d’una recessió econòmica. I, per descomptat, no podem acceptar l’aplicació encoberta de l’article 155, que deixa sense efecte la poca sobirania que els pobles teníem dins l’estat espanyol. En aquest sentit és necessari denunciar l’atac frontal del govern del PSOE-Podemos a l’autogovern de les nacions sense estat i l’aprofundiment en la recentralització de l’estat, arribant fins i tot a veure militars de l’exèrcit espanyol patrullant pels nostres carrers.

És hora que ens posem a reflexionar i a plantejar alternatives socials, econòmiques i polítiques que donin un gir de 180 graus a la solució que es planteja com a sortida d’aquesta crisi. La classe treballadora i els pobles hem de començar a posar sobre la taula que la sortida a aquesta crisi passa per posar la vida al centre, i la construcció d’un model econòmic i social per superar aquest capitalisme que ens porta a l’autodestrucció.

Per tot això, des de la Coordinadora dels Pobles de la Federació Sindical Mundial, proposem el següent:

  • Posar la sanitat privada al servei dels poders públics. Encara que sigui de manera temporal, és la solució per a garantir el servei públic, que ja es troba al límit.
  • Que es reforci tot el que sigui necessari les plantilles de les residències de gent gran, entre altres aspectes, amb noves contractacions. Si les famílies no hi podem acudir, les persones grans necessiten un seguiment més estret i una atenció més gran per part de les treballadores en aquests centres, que ja es troben sobrepassades.
  • Que es prioritzi la defensa de la salut avantposant-la a la viabilitat i cost econòmic de les mesures.
  • Garantir que tot treballador o treballadora que es quedi sense feina per fer cas al protocol estarà totalment protegida.
  • Als centres de treball demanarem l’actualització de les Avaluacions de Prevenció de Riscos Laborals.
  • Informació i formació immediata per a totes les treballadores i treballadors.L’empresa ha d’establir un protocol perquè les treballadores sàpiguen quines mesures s’han d’adoptar davant un cas sospitós i davant un cas confirmat de contagi.
  • Si no es pot sortir al carrer tampoc s’hauria d’anar a treballar. No és admissible que les treballadores ens exposem als centres de treball i al transport públic que hem d’agafar per a anar a treballar. El govern ha de garantir que les treballadores estiguin a casa sense que per això minvi el seu salari i cotització.
  • No acceptarem que s’utilitzi la situació de crisi per a realitzar acomiadaments. Ha d’haver-hi garantia de manteniment de tots els llocs de treball.
  • Garantir la supervivència d’un petit comerç que es veurà abocat al tancament en cas que persisteixi en confinament i no pugui obtenir ingressos per a pagar la seva renda d’autònom, pagament del local, salari de les treballadores, etc.

Més enllà d’aquestes mesures d’urgència, hem d’aprendre una lliçó estratègica d’aquesta emergència: els serveis públics no es poden retallar i privatitzar com fins ara; els serveis públics han de desenvolupar-se perquè són estratègics per a les condicions de vida de les persones i els pobles.

Per tot això, des de la Coordinadora dels Pobles de la Federació Sindical Mundial:

  • Denunciem les polítiques antiobreres que imposa el Capital a la classe treballadora.
  • Exigim polítiques econòmiques i socials que situïn la vida i les condicions de treball dignes a la centralitat que els pertoca. El repartiment de la riquesa és una condició indispensable per a acabar amb les desigualtats socials.
  • Exigim el dret d’autodeterminació dels pobles. És necessària la sobirania de les persones i dels pobles per a fer front a l’ofensiva neoliberal, una sobirania que sempre posi els principis internacionalistes en primer pla.

Coordinadora dels Pobles de la Federación Sindical Mundial. Euskal Herria, Països Catalans, Canarias i Galiza: @FSM_naciones