El passat dissabte, el govern de sosteniment del ‘règim del 78’, que va suposar per tota la premsa oficial i, sobretot, per a la premsa «progressista», la constitució del «govern més progressista de la democràcia»!!, de les mans del PSOE, Podemos i IU, va decretar el confinament total per quinze dies després de 5.500 morts a tot l’estat, declarant «l’aturada de totes les activitats no essencials», i «prohibint els acomiadaments»… tot això, teòricament tan progressista, unes hores després que, per exemple, el govern portugués legalitzés totes les persones migrants irregulars.
Tota eixa verborrea «progressista», no fa més que intentar amagar, d’una forma molt burda, per cert, el fet real que, una vegada més, es va a fer recaure tot el pes de les condicions del confinament sobre el conjunt de la classe treballadora i, de forma més concreta i terrible sobre les treballadores (més precaritzades, treballant-hi en sectors com el del treball domèstic, quasi totalment «en negre», etc.), per mantenir la plusvàlua de la gran patronal hispànica.
Durant aquest temps de «confinament dur», els i les treballadores continuaríem cobrant el nostre salari i pactant amb l’empresari les condicions (això de la «negociació col·lectiva», també ha quedat definitivament «confinat»). És a dir, el somni neoliberal va aconseguint les seues fites, la gran patronal imposarà les seues condicions amb el consentiment del govern del règim espanyol. I, de pas, salven a la monarquia i li fan una rentada completa de cara a l’exèrcit i a la resta de forces repressives, mentre es desballesta la sanitat pública… però, «todos unidos saldremos de esta».
Les grans empreses continuaran mantenint els seus beneficis i els treballadors i les treballadores haurem de lluitar per encara menys engrunes que abans. Així, i d’entre altres ens imposen la recuperació d’unes hores que no som les culpables de no haver-les pogut realitzar… Tot i haver-hi una bossa milionària d’hores extraordinàries no retribuïdes al llarg del 2019, per exemple.
I, la mesura estrela… La suposada prohibició dels acomiadaments durant aquests 9 dies laborables de «confinament estricte», és una altra mentida. S’ha d’aclarir que el govern espanyol no ha prohibit els acomiadaments. El que el govern «més progressista de la democràcia» ha fet és únicament un encariment temporal de l’acomiadament, passant tots els acomiadaments de ser objectius (amb una indemnització de 20 dies per any treballat), a ser improcedents (amb indemnització de 33 dies). Una «millora», però no cap «prohibició dels acomiadaments» com van dir i que, a més, representarà pocs avantatges reals, donat que només amb ERTO i ERO facilitats i subvencionats per aquest mateix govern amb diners públics, al nostre país ja hi ha prop de 800.000 companyes i companys afectats… Quants més hauran de perdre la salut i la feina?
Per què no derogar totes les contrareformes laborals, la llei mordassa, aturar tots els pagaments essencials (lloguers i hipoteques, llum, aigua i gas…), aturar realment tots els acomiadaments, EROs i ERTOs, declarar una renda universal per a totes les treballadores i treballadors que permeta efectivament aturar l’epidèmia i la producció?… Perquè les cúpules de CCOO i UGT han acabat aplaudint les mesures i demanant al conjunt de la classe treballadora que les assumisca i «s’estrenya més encara el cinturó» amb una nova traïció als nostres interessos de classe?… Fàcil, perquè aquest govern, i els seus suports, no fan, ni faran, res més que garantir la supervivència del règim de la gran patronal, de la banca, les multinacionals, l’exèrcit, l’església i la monarquia.
No podem tolerar que siguem novament la classe treballadora qui paguem aquesta crisi. La nostra vida no és un negoci, organitzem-nos al sindicat i fem front a la misèria que ens ve damunt! Que ningú quede enrere! Entre totes i tots, tot!
