TREBALLAR FINS A MORIR (sense haver viscut, ni tant sols, la vellesa)

treballarfinsamorir

Prou de preses de pèl!! Jubilació sí… però màxim als 60 anys!!

La proposta de jubilació als 67 anys i la retallada de les pensions, anunciada pel Govern de l’Estat, han rebut ràpidament l’aplaudiment de la banca, la CEOE i el “mercat financer”;

tot i que, aquests suports, contrasten amb les declaracions del Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granados, que va dir que la Seguretat Social està “en molt bona situació” i que te un superàvit molt elevat –fins a 8.500 milions d’euros- que és, possiblement, “el major d’entre els països de l’OCDE”. Al seu torn, tot i les mostres inicials de rebuig de les cúpules de CCOO i d’UGT, caldrà esperar a veure en què acaben, si en una “pseudo-vaga”, si en un nou “acord” (com ha passat amb la nova reforma laboral o l’acord per la negociació col·lectiva). Ja es veurà.

 

Un cop més, les intencions governamentals –corejades pels “agents econòmics i socials”- han rebut un aclaparant rebuig ciutadà i dels moviments socials dignes.
Les “bústies” i “cartes al director” dels diaris van plenes de mostres de l’indignació i sorpresa populars. Molts treballadors i treballadores manifesten, cada dia, la seva perplexitat i desmotivació davant uns dirigents governamentals que proposen deixar, després de tota una vida de treball, els ciutadans sense una jubilació garantida, una vellesa digna i una tardor de la vida en que puguem gaudir de la poca o molta salut que ens quedi. Perquè és ben sabut que només un percentatge molt reduït podrem arribar a gaudir d’una pensió digna i una vellesa de qualitat si ens jubilem –com volen aquests “senyors”- als 70 anys.

No ens enganyem. La crisi està mostrant el veritable caràcter d’aquest Govern: un Govern de la Banca, del capital financer i les multinacionals. Un Govern que amb una mà dóna ajudes milionàries a Bancs i multinacionals, mentre amb l’altra mà signa propostes on milions de treballadors són condemnats a l’atur i ara, si no aconseguim evitar-ho, fins als 67 anys (de moment)

Però si no hi ha treball!!. Al nostre país més del 41% dels joves està en atur i és un somni trobar ocupació passats els 50 anys!!. Quin sentit té perllongar l’edat de jubilació –quan l’edat real de jubilació és, actualment, als 63,8 anys- i reduir les pensions públiques?.
Només un: empobrir a la gran majoria per a afavorir el gran negoci de les pensions privades, que molts no podem pagar.

La mesura anunciada és només part d’una passa més en l’escalada de violència de la guerra social contra les persones treballadores i el conjunt dels sectors populars.
I és que el capital només té una sortida: recuperar les seves taxes de benefici a cop d’una baixada brutal dels salaris, tant el directe com l’indirecte, l’anomenat salari social. És responsabilitat dels governs –i més si s’anomenen “socialistes” i/o “d’esquerres”- efectuar la bona gestió dels recursos econòmics, la racionalització de les diferents despeses, l’establiment de les mesures,  les prioritats i els controls adequats per tal de que aquest objectiu, tant esbombat, de “l’estat del benestar” sigui una realitat. Ja ho hem dit més amunt, aquest govern te com a prioritat acontentar els poderosos, el capital.

La reforma laboral que es negocia, lluny d’assenyalar on, quan i quants llocs de treball es crearan, anuncia una baixada general de salaris, un abaratiment de l’acomiadament i al remat, més precarietat i pobresa.
Enmig del fals i repetit “no es perdran drets”, seguiran els EROs, els tancaments i els acomiadaments, l’atac a les pensions, la privatització dels serveis públics i les mesures de “flexibilització” que anuncia la reforma laboral.
Mostrant el seu autèntic rostre, el Govern deixa temporalment “amb el cul a l’aire” als seus escuders de CCOO i UGT, forçats a desmarcar-se una mica –en el tema de l’allargament de l’edat de jubilació- davant el risc d’enfonsar-se, cada dia més, en el descrèdit que ja tenen entre la classe treballadora.

En definitiva, ens cal canalitzar aquest descontent obrer i popular. Es fa necessari enfortir i engrandir el front obrer i unitari, seguint els exemples de la vaga general a Euskal Herria, l’aclaparadora vaga de la Serra de Càdis organitzada pel SAT, la de la naval a Astúries o la de TMB a casa nostra, que un bon nombre de sindicats de classe i combatius, i organitzacions socials, intentem posar en marxa als diferents pobles que composen l’estat espanyol (com la CGT, CIG, Cobas, COS, CSI, CUT, IAC, LAB, SAT, SOA, TU…), i molt concretament als Països Catalans, per tal de refusar frontalment aquestes propostes antiobreres tot presentant un pla de mesures que realment afavoreixin:

  • la creació de llocs de treball estables i dignes;
  • un Salari Mínim Interprofessional mínim de 1200€ mensuals;
  • un salari social equivalent a l’SMI;
  • una jornada laboral de 35h com a màxim, sense pèrdua de poder adquisitiu;
  • la jubilació màxima als 60 anys, amb una jubilació als 50 anys per aquells sectors i ocupacions de risc i gran desgast físic i psicològic (mines, cadenes de muntatge, construcció, etc.)

La salvaguarda i defensa, en definitiva, dels interessos de la classe treballadora i popular.

Contra els atacs del capital i els seus servidors… Unitat Obrera i Popular!!

10 de febrer de 2010 – Països Catalans

Coordinadora Obrera SindicalCOS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional