Volem que es respecti el conveni i que ens respectin les treballadores com a persones professionals que som; persones que desenvolupem la nostra tasca amb la il·lusió de fer canviar aquest món a través dels ulls de la canalla.
La secció sindical de la COS a Scolarest (Asistentes Escolares, SL) va viure un final de curs agitat, marcat per diverses notificacions i mobilitzacions arran de l'acomiadament d'una treballadora i companya de la mateixa, a la qual mesos abans havien obligat a fer un canvi de centre de treball, categoria i població a causa de desavinences personals del centre d'origen amb la treballadora. Per efecte de les esmentades mobilitzacions, la situació finalment va acabar amb la readmissió de la companya, ja que gràcies a la pressió l'empresa va acabar cedint a les demandes.
Aquest curs comença igual, amb una situació semblant a l'anterior exposada, i creiem que no serà la ultima.
Davant d'aquest conflicte volem remarcar un parell de qüestions. La primera d'elles és que no es respecten mai els terminis que estableix el conveni col·lectiu pel qual ens regim, ni en el primer cas ni en el segon -i tenim constància d'altres casos que no enumerarem, ja que no acabaríem mai-.
Aquests terminis estableixen que cal avisar amb una quantitat determinada de dies d'antelació -depenent de la situació- el canvi argumentat de categoria, lloc o població en la tasca que es desenvolupa en l'empresa. Aquests terminis mai s'han complert i, per tant, cada canvi que hi ha hagut dels quals n'hem tingut constància no s'han respectat. És a dir, ens trobem davant d'una il·legalitat constant davant la qual tant l'empresa que gestiona el servei com els diferents centres que el contracten sempre en surten beneficiades, mentre les treballadores en sortim perjudicades.
En relació amb tot plegat, també volem deixar molt clar el desemparament i la situació de vulnerabilitat a què com a treballadores ens veiem abocades. L'empresa no és transparent a l'hora de comunicar-se amb les seves empleades i, el que és més important i decisiu a l'hora d'entendre el tracte i relació de l'empresa amb aquestes empleades, la primera posa sempre per damunt els interessos del centre, en tant que entitat que paga pel servei prestat, i dels pares i mares, que són qui paga al centre. Aquesta dinàmica, doncs, sembla que obviï el fet que qui manté en funcionament l'empresa no són altres que les seves treballadores; sense aquestes, l'empresa no és res.
En canvi, sempre som a l'últim esglaó a l'hora de tenir-nos en compte. Som aquelles que si no tenim dret a menjar a l'escola on treballem, malgrat tot, ho fem a l'hora de dinar, no passa res; les de la temporalitat i els contractes precaris d'obra i servei; les que poden canviar de lloc de treball sense problema i quan a l'empresa li convingui; les que no tenim calendari laboral ni rebem l'avís per a començar un nou curs amb quinze dies d'antelació; les oblidades.
Davant de tot això, i molt més amb què ens podríem esplaiar fins a avorrir-nos, aquest curs no en pensem passar ni una. Juntes podem amb tot, ho volem tot, i volem que es respecti el conveni i que ens respectin les treballadores com a persones professionals que som; persones que desenvolupem la nostra tasca amb la il·lusió de fer canviar aquest món a través dels ulls de la canalla.
facebook.com/cos.lleure
twitter.com/CosLLeure
lleure@sindicatcos.cat
