Convocatòria 8 de Març a València

dona080310
Dones, les crisis ens fan més precàries!
Avui fa cent anys que Clara Zetkin va proposar el 8 de Març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un segle després, la situació de les dones continua essent definida per la mateixa paraula que aleshores: explotació. Explotació com a treballadores, com a dones sotmeses a la doble jornada i condemnades a la precarietat. Una situació agreujada, a més, pel context de crisi endèmica del capitalisme, que està feminitzant-se a passes agegantades i que accentua i reprodueix les desigualtats a les quals ens sotmet el sistema patriarcal.
100 anys després, des de l’Esquerra Independentista alcem la veu amb la ferma intenció de seguir enfortint la lluita per la nostra dignitat com a dones i acabar amb el sistema patriarcal que genera, dia rere dia, les desigualtats i discriminacions en àmbits tan diversos com el laboral, el domèstic, l’educatiu o el sanitari. Un 8 de Març més, no existeixen motius per l’optimisme: l’agreujant situació econòmica de les dones que de forma molt tèbia reflecteixen les dades oficials, i que són força més contundents fora de les xifres institucionals, ens mostren un panorama de precarietat femenina i opressió capitalista.
L’actual situació econòmica augmenta la precarietat de les treballadores, que som un dels sectors més vulnerables a qualsevol crisi capitalista degut a que la majoria de feines que desenvolupem són aquelles relacionades amb la cura (cuidadores de persones dependents, netejadores, etc.) o aquelles relacionades amb el sector serveis. Feines que passen a ser, en un context de crisi econòmica, les primeres de les quals, tant famílies, com empreses prescindeixen, amb la doble conseqüència per a les treballadores, ja que unes perdem una feina que passa a engreixar la doble jornada d’altres. Aquesta precària situació econòmica comporta sistemàticament un empitjorament de la salut física i mental de les dones (fibromiàlgia, lesions físiques, estrés, ansietat, depressions, etc.), així com de socialització, ja que disminueix el temps que destinem a l’oci i a la formació.
Com si no fóra suficient amb la nostra precarietat laboral, les treballadores, víctimes de la violència masclista que es perpetua als àmbits públic i privat, també patim a la nostra pell les relacions de dominació que governen al patriarcat fins i tot dins de la pròpia feina. Un exemple ben proper i de ressò ha estat la denúncia recentment feta per tres periodistes de Canal 9 a Vicente Sanz, cap de personal de RTVV i expresident provincial del Partit Popular, per haver patit durant gairebé tres anys assetjament i vexacions sexuals per part d’aquest impresentable, a més d’haver estat amenaçades amb “represàlies laborals” si no s’hi sotmetien.
Per tot açò que avui condemnem, la cimera europea de Ministres d’Igualtat que se celebrarà a València d’ací a un parell i escaig de setmanes està totalment deslegitimada. De quina igualtat ens parlen quan ells i elles són responsables directes de la desigualtat de salaris entre homes i dones? Quina igualtat podem esperar d’uns governs que mantenen al capdavant d’institucions, empreses o mitjans de comunicació assetjadors, misògins i maltractadors? Quina igualtat poden promoure els mateixos ministres que actuen amb total connivència amb els caps religiosos que lideren la causa contra els drets dels homosexuals i els transsexuals? De quina igualtat s’omplen la boca els i les qui aproven en nom del progrés una Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs que continuarà sent una pràctica no sufragada per la xarxa sanitària pública i esdevenint, per tant, inassolible econòmicament per a moltes dones?
Per totes aquestes raons, l’Esquerra Independentista denunciem la incompetència de la classe política per la seua passivitat davant tota l’opressió exercida sobre les dones; no reconeixem la cimera de Ministres d’Igualtat per suposar un teatre buit de contingut i solucions, a més d’una burla cap als moviments socials que realment lluitem per la dignitat de totes les persones i per la igualtat; cridem al boicot de la cimera i a plantar cara a València contra les seues mentides, i a seguir endavant amb la lluita diària de totes  i tots contra el patriarcat i per la superació de la precarietat actual d’una única manera: dinamitant el sistema capitalista.
Dones, com a treballadores, organitzem-nos i lluitem pels nostres drets i llibertats!
Contra el patriarcat, feminisme de classe!