El proppassat dijous 23 de maig (8.30 h del matí) un col·lectiu de professorat i estudiantat de la Universitat de Barcelona n’ocupà pacíficament l’espai annex al Rectorat de l’Edifici històric. S’hi feien paleses:
2) La demanda de derogació de les mesures que impliquin un nou augment de les taxes de matriculació i la reducció d’ajudes econòmiques a l’estudiantat.
3) L’exigència de transparència en l’elaboració i les conseqüències de l’aplicació dels pressupostos.
4) La petició d’informació urgent sobre la continuïtat laboral dels treballadors i treballadores de la UB.
5) El reconeixement de les assemblees com a espais reals de debat, comunicació i presa de decisions, i també com un espai d’aprenentatge col·lectiu en què conflueixin professorat, estudiantat i PAS.
Durant l’ocupació es van dur a terme activitats docents i extracadèmiques amb plena normalitat, responsabilitat, cura pel mobiliari i la neteja, per la circulació de persones i pel desenvolupament acadèmic quotidians. A la tarda (19.30 h), un grup de persones representants de la Universitat de Barcelona, entre les quals es trobaven la secretària general de la UB (Isabel Miralles), la comissionada per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social (Virgínia Ferrer) i el cap del Gabinet del rectorat (David Ceballos), van sol·licitar reunir-se amb alguns representants del col·lectiu PDI i estudiantat per sol·licitar informació sobre el caire i els objectius de l’ocupació. En aquesta reunió, estudiantat i professorat van lliurar els manifestos que exposaven els motius i els objectius de l’ocupació, van sol·licitar una resposta formal i per escrit de l’equip rectoral a aquest manifest i van expressar la impossibilitat de negociar condicions o de prendre qualsevol tipus de decisió abans de les 8 del vespre, moment en què estava programat l’inici de l’assemblea general al vestíbul. Posteriorment a l’assemblea, es van trametre als representants de la institució les decisions col·lectives preses, centrades a continuar l’ocupació d’una manera òbviament pacífica.
L’endemà, divendres 24 al matí, diversos membres de la comunitat de la UB que seguiren la crida de la PUDUP decidida fa mesos en les assemblees de facultat, obstaculitzaren les vies d’accés al Rectorat, de manera que s’impedí pacíficament la realització del Consell de Govern i l’aprovació d’un pressupost que implica la no-renovació d’un nombre indeterminat de treballadors temporals. A la una del migdia del divendres, dues persones del grup de “mediació” dels mossos d’esquadra informaren que des del dia anterior, dijous 23, havien estat autoritzats pel rector de la UB a desallotjar el professorat i estudiantat. És a dir, el permís per al desallotjament es va donar coincidint amb la reunió del dia 23 en la qual es va exposar la inviabilitat de prendre cap tipus de decisió, ja que no es podia transmetre la decisió de tot el col·lectiu que es trobava ocupant abans que s’esdevingués l’acord assembleari.
Aquesta és la realitat viscuda a dins els espais de l’Edifici històric. Tot seguit aclarirem diversos punts en què es projecta l’estratègia manipuladora de l’equip rectoral:
1. Per part de la secretària general de la UB (I. Miralles), a la roda de premsa del dissabte 25 al matí: el desallotjament ja estava decidit des del dijous mateix, i no tenia res a veure amb el blocatge del Consell de govern.
2. Per part de la mateixa persona (I. Miralles): l’assemblea de persones tancades en cap moment han impedit el funcionament normal de la UB. L’acció del Consell de govern respon a una decisió presa fa mesos per la PUDUP.
3. Per part dels mossos d’esquadra: el nom del grup de ”mediació” dels mossos no respon a la seva pràctica, ja que en cap moment han intermediat entre les parts. S’han limitat a intentar extreure informació sobre el nombre de persones tancades, que al llarg dels dos dies ha estat d’una cinquantena de professorat i centenars d’alumnes que hi han participat també a través de l’assistència a classes per seguir el desenvolupament ordinari dels temaris.
4. Per part del secretari general d’Universitats de la Generalitat (A. Castellà): l’actuació dels mossos a partir de dos quarts de quatre de la matinada del dissabte no ha estat pas “correcta”, tret que sigui correcte –i aquí seguim el relat literal que n’han fet les persones afectades– clavar cops que provoquen ferides obertes al cap, clavar puntades de peu als genitals, arrossegar persones des del terra pels cabells, tòrcer lòbuls, dits polzes i canells provocant un dolor absolutament innecessari a gent que estava dormint, i doblegar braços fins a causar-ne ferides musculars que en demanen la immobilització durant sis dies –disposeu dels testimonis enregistrats per TV3, TVE1, Ràdio Nacional, EFE, ACN i d’altres mitjans–. Tot això sota tota mena d’insults completament delirants.
5. L’Equip de govern no ha “esgotat” cap via de “negociació”, sinó que més aviat no ha sabut o no ha volgut respectar els ritmes que un procés col·lectiu de tipus assembleari necessita per prendre decisions, i només ha demanat a professorat i estudiantat que abandonessin l’espai ocupat, alhora que els transmetia que la direcció de la UB no aprovava aquesta acció.
Continuem sense saber què succeirà amb les treballadores i els treballadors de la UB que finalitzen els seus contractes als mesos vinents, i quins criteris mesuraran el tipus de contracte que rebin les persones que continuaran treballant-hi. Continuem sense poder donar solucions i respostes als estudiants que, per no poder cobrir el cost de la matrícula, queden expulsats de l’educació superior. Continuem assistint a un procés de desmantellament de les universitats públiques. Continuem patint la manca de veritable debat sobre el model de governança que ha de regir la UB i sobre la seva funció social. Continuem comprovant que el rector actual –segurament tal com ho haurien fet tota la colla de candidats a les passades eleccions, que bé s’ocupen de callar–, ha decidit que si sota el franquisme tot conflicte sociolaboral era contestat amb la repressió, tres dècades i mitja després això també ha d’esdevenir una pràctica habitual a la UB. Alhora, continuem cridant el conjunt del professorat, PAS i estudiantat a defensar unes reivindicacions que considerem justes, per això us expressem el nostre suport. Mentre n’hi ha que cobren sobresous per reunir-se i decidir el que no sabem, d’altres hi deixen alguna cosa més que el temps.
Un conjunt de persones es van tancar, van organitzar activitats formatives docents i extradocents i van plantejar un seguit de reivindicacions justes. Han rebut la visita de la Brigada Mòbil, cops i mentides. Als mesos següents, quan ja hi hagi gent al carrer, moltes persones que no han mogut un dit fins ara entendran, potser, per què lluitem. La COS UB agraeix a la gent de totes les organitzacions, col·lectius i idearis que estan participant en la defensa de la Universitat de Barcelona la vostra valentia, honestedat i coratge. I emfasitzem aquest agraïment solidari a les persones que, amb contractes temporals, no heu volgut amagar-vos de l’afirmació més absoluta de la dignitat del combat per la justícia social i pel dret al treball i l’estudi dins l’àmbit de l’educació pública. Som filles i fills de la llibertat, no ens esclafaran mai.
Barcelona, 25 de maig de 2013
Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona
ub@sindicatcos.cat / cosub.wordpress.com
Els motius per ocupar el rectorat de la UB (vídeo de PUDUPTV)
