Les treballadores i treballadors dels Països Catalans coneixem la violència estructural de la burgesia catalana i espanyola, i també coneixem el preu de les polítiques dels estats espanyol i francès.
Així com de la Unió Europea, no només en matèria laboral i social, sinó també en la defensa dels nostres drets polítics, la llibertat sindical, la llibertat d'expressió i la defensa dels nostres drets.
1) Condemnem la repressió política, nacional i de classe de l'Estat espanyol que patim des que el poble català va decidir prendre partit, i la continuem condemnant exigint la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com la de l'Alfon, la Marina i la de totes les persones empresonades, condemnades i maltractades pel seu compromís polític. Tampoc no podem oblidar la persecució de vaguistes, com ara l'Andreu i tants altres represaliats.
Des de la Coordinadora Obrera Sindical, com a sindicat que lluita per l'alliberament nacional, de classe i antipatriarcal, no ens oblidem que el que hi ha en joc no és només el naixement d'una república, sinó també el qüestionament de tot un règim econòmic, polític i social. El feixisme és el Pla B de la contenció social del règim que ens exclou, que ens sotmet a la pobresa, a l'atur, a l'esclavatge de les càrnies, a la bombolla immobiliària. Un règim que es recolza en la Unió Europea dels capitals i les fronteres amb concertines contra les refugiades de les guerres geoestratègiques i imperialistes.
2) Front aquesta situació, fem una crida a totes les germanes i germans de la classe treballadora dels Països Catalans, de tot l'Estat espanyol i també del francès, així com de la resta dels pobles sotmesos per l'Europa del capital, a fer seva la crida per la democràcia i contra la repressió, a enfortir l'expressió de poper popular que es basteix als CDRs i a prendre els carrers per la defensa dels drets polítics.
3) Moltes companyes criden a la vaga general als carrers i a les places. Estem en una situació crítica on l'acumulació de forces als centres de treball és imprescindible per poder plantar cara, demostrant que qui mou el país són els nostres cossos i no la seu social de cap banca privada.
Dècades de burocràcia sindical han desarmat el moviment obrer de masses. Des de l'esclat de la crisi, l'ànim mobilitzador de les treballadores ha estat asfixiat per la por, la corrupció de les grans centrals sindicals i les promeses electorals. Ara per ara, però, alhora hi ha un ànim de mobilització molt fort, com van demostrar la vaga general i les mobilitzacions del 3 d'octubre.
Tot i això, l'èxit d'una vaga general no resideix només a complir els requisits i els preavisos d'una normativa laboral amb petjada feixista, ni tampoc resideix en una crida patronal a fer vacances pagades. L'èxit de la mobilització de la classe treballadora resideix en les eines de protecció col·lectiva de què ens dotem:
· Un sindicat de classe democràtic, que aposti per la sobirania de les assemblees de treballadores i que ens permeti expressar la nostra força, protegir-nos i actuar de forma coordinada als centres de treball. La República i els drets democràtics s'han de lluitar i conquerir també a la feina.
· Unitat d'acció sindical sí, però unitat per a la combativitat. L'actual configuració de la representació sindical ens deixa en mans de sindicats que prefereixen fer costat a la patronal abans que al poble treballador, i ho fan a última hora per no quedar fora de la fotografia després de la convocatòria de vaga general de l'esquerra sindical. Ara més que mai cal reforçar el sindicalisme de combat enfront del sindicalisme d'estat.
· Una Caixa de resistència pròpia, en mans de les treballadores i treballadors, que garanteixi la cobertura de les situacions de risc d'exclusió social i de pobresa de centenars de milers de companys i companyes que, malgrat treballar, tasten cada dia la violència de classe dels estats espanyol i francès, de la UE i dels grans capitals.
4) Des de la COS donarem suport a les convocatòries de vaga general sempre que aquestes es decideixin via procediments democràtics i des de la base; siguin secundades per una pluralitat d'organitzacions sindicals, polítiques i moviments socials que garanteixin una mínima unitat d'acció; es basteixin amb unes garanties mínimes per a les treballadores i treballadors que les secundem, i siguin un instrument de mobilització i de protecció de l'expressió de lluita de les treballadores, i no només un preavís publicitari retirat amb caràcter intermitent que, a la pràctica, desmobilitzen i treuen credibilitat a l'esquerra sindical.
L'èxit de la vaga general depèn de la nostra capacitat per transmetre a les nostres companyes de feina que el feixisme que retalla drets polítics no trigarà a esborrar els pocs drets que han sobreviscut a les contrareformes laborals, com ara les pensions públiques dignes, el salari mínim o els permisos de paternitat. També depèn de la nostra capacitat per fer veure que els mateixos que ens obliguen a ser súbdits de Felip VI també ens volen esclaves de la banca, sense sanitat ni educació públiques de qualitat i sense dret a una vida digna. La pàtria de PP, PSOE i C's, de la banca i de la patronal, és la misèria de la classe treballadora catalana i de tots els pobles sotmesos per l'Estat espanyol, i doblement sotmesos per les polítiques de la UE. La pàtria de la classe treballadora catalana és la República socialista i feminista.
Som classe treballadora, som Països Catalans, som internacionalistes.
Pel dret a decidir, per la República de les treballadores!
Secretariat Nacional de la COS
