Contra la desprotecció dels treballadors de la música al País Valencià

Molts professors i professores estan abocats a viure situacions insostenibles.

La situació ha arribat a l’extrem en el qual moltes escoles han hagut de demanar préstecs bancaris per poder-hi sobreviure, i que a molts professors i professores se’ns hi deguen diversos mesos de jornal, abocant-nos a situacions insostenibles.

 

 

 

La música en general, i concretament les bandes de música, és una activitat social i econòmica d’importància indiscutible arreu del País Valencià. Només cal passar-se per qualsevol dels nostres barris, per qualsevol localitat valenciana, també de les Terres de l’Ebre, per exemple, per comprovar com la banda de música, les colles de dolçaina i tabal, els músics professionals… Som un ingredient indispensable de les nostres vides i festes.

Dels Moros i Cristians, a les Falles, passant pels carnestoltes, són centenars les bandes, societats, agrupacions musicals i músics que intentem sobreviure, i cada dia més, amb menys ajudes econòmiques d’aquests polítics tan “valencianistes” del PP. Polítics que ens han portat a tindre prop del 40% de les escoles de música sense cobrar encara les subvencions i ajudes econòmiques públiques del 2012 (i som ja a meitat 2014).

El paper de les escoles de música va molt més enllà de ser el viver de les bandes amateurs, de la música popular i de les festes de les nostres viles i barris. Allí comencen la seua formació la majoria de futurs músics de professió que després formaran part de les plantilles de les orquestres i bandes professionals, o seran mestres a conservatoris, instituts o universitats. És a dir, les escoles de música són una part essencial del sistema educatiu valencià, ja que els conservatoris oficials no podrien en cap cas assumir la gran demanda de places per estudiar. Així doncs, les escoles de música combinen el fet de ser un agent essencial en la cultura popular amb el fet de ser el bressol on comencen a formar-se els i les professionals de la música.

Recentment, la mateixa Federació de Societats Musicals de la CV feia públic en un comunicat que a principis d’agost de 2014 encara hi havia 98 escoles de les 250 escoles federades a aquesta FSMCV, que no havien cobrat les ajudes pressupostades del 2012… però encara pitjor, el desembre de 2013 eren 209 les escoles que encara no havien cobrat aquestes ajudes de 2012.

Les Escoles de Música (centres d’educació no reglada que en la gran majoria dels casos res tenen a veure amb els Conservatoris Oficials de música, per exemple) cobreixen una demanda bàsica en l'ensenyament elemental valencià, assumint una competència educativa que la Generalitat Valenciana no pot assumir, i que mai no ha volgut assumir.

La situació ha arribat a l’extrem en el qual moltes escoles han hagut de demanar préstecs bancaris per poder-hi sobreviure, i que a molts professors i professores se’ns hi deguen diversos mesos de jornal, abocant-nos a situacions insostenibles.

La música és una part vital de la societat valenciana i les persones que treballem a l’àmbit de les escoles de música (públiques o privades), bandes de música, societats musicals, etc., no podem continuar veient com:

· Se’ns deuen mesos i mesos de jornals per la incompetència absoluta dels polítics que diuen representar-nos.

· Continuem veient com se’ns nega la possibilitat de contractes de treball mínimament dignes, abocant-nos a milers de músics arreu del País Valencià a cobrar en negre, sense cotitzar, sense dret a atur, o sense protecció davant malalties o accidents de carretera…

· Seguim treballant sense unes condicions mínimes i legals, sense un Conveni Col·lectiu autonòmic, fet pels treballadors (no per cap buròcrata sindical), que represente i defense els nostres interessos.

· No es respecta la nostra feina i professió, negant-nos la dignitat que mereixem en transmetre els valors didàctics i pedagògics, humans i socials que té i pot transmetre la música.

Per tot això, els treballadors i treballadores de la música, professors… que ens estem organitzant a la Coordinadora Obrera Sindical – COS, fem una crida a organitzar-nos per defensar:

· Els nostres llocs de treball.

· La dignitat de la nostra feina i professió.

· La nostra cultura, la seua continuïtat i el futur de les escoles i les societats musicals del País Valencià.

Només organitzats i unides podrem defensar el que és nostre. I com va dir Vicent Andrés Estellés: 'No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu'.

València, octubre de 2014