Contra la Crisi… Totes i tots junts podem!!

Manifest nacional de la COS pel 1r de Maig del 2009

Mai com fins ara els darrers cent anys els i les treballadores del nostre país havíem vist, ni patit una crisi com l’actual. I si molts i moltes de nosaltres encara no ho estem patint en primera persona, ben prompte ho veurem i ho patirem, quan s’acaben els subsidis i les prestacions per desocupació, o quan s’acabem els diners als nostres comptes bancaris (si no ens els furten abans).

Mentrestant, els diferents governs que patim -Zapatero, Sarkozy, Montilla, Camps, etc.- no fan cap altra cosa que afavorir els banquers i la gran patronal contra nosaltres, el Poble Treballador.

Els i les treballadores ja han començat a aixecar-se arreu d’Europa i del món, amb vagues combatives a l’Estat francès, a Itàlia, Grècia, Guadalupe o Euskal Herria… Mentre als Països Catalans, el sindicalisme groc i antiobrer de les direccions de CCOO i la UGT, no han mogut encara ni un dit per millorar res… no siga que pogueren perdre els seus privilegis i cadires.
Per això, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, fem una crida a la mobilització unitària, en clau de classe i anticapitalista, i a participar de les diferents convocatòries que a Girona, Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Vinaròs, Castelló de la Plana, València, Cullera, Canals, Elx, Alacant o en altres indrets dels Països Catalans, per plantar cara juntes i junts a la crisi, amb les nostres millors armes, la unitat, la solidaritat i la lluita!!

Ja no podem tenir cap dubte a dir ben alt que el Sistema Capitalista només significa la fi dels Països Catalans i de tota la humanitat, i que si els polítics del sistema i la gran patronal i banca, volen reformar el sistema, això només ho faran a costa nostra, del nostre treball i de les nostres vides.

Amb aquest nou intent de Reforma del Sistema Capitalista, tant se val si li diuen “Pacto social” o “Réforme sur l’organisation du capitalisme”, l’única cosa que pretenen són noves retallades als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat, arreu dels Països Catalans, al nord i al sud de l’Albera. I en aquest nou negoci trobarem el PsoE, CiU, el Pp, el Pnv, l’UMP, el PsF, CCOO, la UGT, la CGT-FO, etc., de la ma de les grans patronals, la MEDEF o la CEOE.

I com volen combatre la crisi aquests personatges? Doncs molt senzill, anant “todos a una” / “tous ensembles”… com a bons espanyols o bons francesos, sense, òbviament, identificar cap responsable, sense exigir dimissions d’especuladors i lladres… És a dir, per salvar els seus guanys, i els seus mercats interns i externs… “patriotismo constitucional / unité republicaine”, consens construït sobre les esquenes dels i de les treballadores, i per acabar de dessagnar els pobles ocupats com el nostre.

Actualment, als Països Catalans, al nord i sud de l’Albera, sumant les persones aturades (prou més d’1.200.000!!… gairebé el 10% de la població del nostre país!!), aquelles que estan amb un contracte temporal, els “fixes” discontinus o els de temps parcial, ens trobem amb més del 75% de les persones treballadores del nostre país treballant de forma precària!! Més del 50% de les persones assalariades amb els sous més baixos reben poc més del 25% de la massa salarial total, mentre el 10% dels que més guanyen, s’apoderen de més del 25% del total. Resultat?!: prop del 45% de les persones que viuen del seu treball arreu dels Països Catalans estan per sota del llindar de la pobresa… I aquesta xifra augmenta fins a un 60% si parlem dels joves treballadors, o de més del 65% si parlem de les dones jubilades.

A l’Estat espanyol, el PsoE, el Pp, les direccions de CCOO i la UGT, la CEOE, CiU, el Pnv, etc., porten 30 anys legislant en contra del Poble Treballador, desmantellant els serveis i empreses públiques, desmuntant els drets laborals i sindicals, abaratint l’acomiadament cada vegada més, precaritzant cada vegada més les nostres vides. A l’Estat francés, l’UMP d’en Sarkozy i el PsF “per fi” aconsegueixen plantejar-se les privatitzacions dels serveis públics, aprovaren mesures antipopulars com “vigipirate”, criminalitzen brutalment als i les treballadores migrants, precaritzen brutalment el treball del jovent, etc.

La CRISI l’han de pagar ells, els milionaris, els banquers, els alts executius, els buròcrates sindicals, els polítics “de tratge i corbata” multimilionaris, etc. No el Poble Treballador!!

– Cal augmentar els impostos directes sobre les rendes més elevades, i recuperar l’impost al Patrimoni (i que paguen la família reial i la gran noblesa, JA!!).

– Cal recuperar els diners defraudats en paradisos fiscals, dedicar-los a fins autènticament socials i comunitaris, i empresonar-ne els culpables! Cal recuperar la inversió pública feta a les grans multinacionals que com SEAT, NISSAN, FORD o Telefònica, han rebut sumes milionàries fruit del nostre treball, i recuperar-les en forma d’equips i infraestructures, per nacionalitzar aquestes grans empreses d’interès públic.

– Cal recuperar els enormes beneficis de la patronal que entre els anys 1996 i el 2006 van créixer, segons l’OCDE, un 73%, el doble que a la UE-15. Mentre els costos laborals ho feien en un 3.7%, i posar-los al servei del manteniment dels llocs de treball i millora general de les condicions laborals i salarials.

– Cal tancar totes les ETT i convertir-les en part d’un ens públic, gratuït i de qualitat, de recerca i assessorament laboral.

– Cal assimilar l’augment dels salaris a la realitat de l’Índex de Preus al Consum a nivell comarcal, per millor respondre a les realitats econòmiques i laborals de cadascuna de les nostres comarques, però usant com a mínim, la mitjana del conjunt de l’IPC del nostre país.
En base a això, cal un augment immediat del Salari Mínim Interprofessional – SMI, a 1.200 € mensuals al sud de l’Albera i de 1.300 al nord, fins a poder arribar a un SMI unitari arreu del nostre país, per una jornada laboral màxima de 35 hores setmanals.

– Cal que les pensions mínimes, fruit del treball (assalariat o no), s’assimilen al SMI, i recuperar pels fons públics de pensions i la Seguretat Social, tots els diners invertits (junt amb els beneficis generats) en els fons privats de pensions (gestionats per gent del PP, PSOE, CiU, CC.OO i UGT, etc).

– Cal un salari social universal per les persones treballadores sense remuneració, pel jovent sense experiència laboral, etc., i al mateix temps, convertir les prestacions i subsidis a la desocupació, en indefinits mentre no es trobe cap feina.

– Cal prohibir els acomiadaments i els Expedients de Regulació d’Ocupació en totes aquelles empreses que hagen tingut beneficis durant els darrers anys, i permetre la socialització, en mans dels i de les treballadores d’eixa empresa, per tal de poder continuar l’activitat de fora cooperativa, sense que eixes empreses reben cap tipus d’indemnització.

– Cal recuperar sense cap contrapartida, la xarxa privada i de gestió “mixta” sanitària, al sistema de sanitat pública, i fer-la realment universal, gratuïta i de qualitat per totes les persones treballadores i els seus familiars.

– Cal fer el mateix amb l’educació, derogant la LEC, el Procés de Bolonya o l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, per fer un sistema educatiu arreu dels Països Catalans, públic, laic, gratuït, popular, en català i de qualitat per totes les persones, des de les escoles bressol, fins l’ensenyament superior, el d’adults, o la formació continuada pel foment de l’ocupació.

– Cal crear borses, a nivell municipal, d’habitatge social a preu de cost i/o de lloguers baixos per joves, estudiants, famílies treballadores, pensionistes, persones migrants, persones amb capacitats diferents, etc.

– Cal dotar amb fons i pressupostos reals i públics totes les polítiques desenvolupades a la defensa de les persones depenents, per una assistència social per totes i tots, gratuïta, pública i universal.

– Cal salvaguardar per tots els mitjans les línies econòmiques de promoció i defensa de la igualtat de gènere al món laboral i a la societat en el seu conjunt, de cara a tendir a una societat autènticament democràtica, per les persones, i sense distincions per raons de gènere, tendència sexual, edat, religió o ètnia.

– Cal buscar noves formes de desenvolupament productiu i social, respectuós amb l’entorn i el paisatge, per una societat sostenible, ecològica i no dependent de les energies fòssils, ni de la producció alimentària forana, garantint la solidaritat amb els països del sud, per l’assoliment de la seua independència econòmica i social davant les metròpolis (com els estats espanyol i francès a l’Amèrica Llatina o l’Àfrica).

– Cal avançar vers la unitat de classe al nostre país. Als Països Catalans cap persona no pot ser il·legal, totes les treballadores i treballadors hem de tenir els mateixos drets, i hem de lluitar junts i juntes per assolir aquests objectius.

I tot açò, dins d’un Marc Socioeconòmic i de Relacions Laborals nacional en tot l’àmbit dels Països Catalans… perquè els i les treballadores del nord, del sud, de ponent i de les illes, vivim i treballem ací, i volem continuar vivint i treballant al nostre país!!

Contra la crisi, contra la precarietat, contra els ocupants… totes i tots junts podem!!Visca la Terra!! Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!

Coordinadora Obrera Sindical