Crida d’Ítaca a consolidar, enfortir i expandir la campanya del BDS entre l’EI i els moviments socials dels Països Catalans
Des d’Ítaca, Organització Internacionalista dels Països Catalans, davant l’última escalada bèl·lica repressiva israeliana a Palestina, d’aquest mes de juliol de 2014, manifestem el nostre suport a la lluita d’alliberament del poble palestí, i a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’Estat d’Israel (BDS), entenent-la com l’eina més eficaç de solidaritat internacionalista vers Palestina.
Per això demanem especialment a totes les organitzacions, militants i persones properes de l’Esquerra Independentista i dels moviments socials dels Països Catalans, que des dels seus diferents àmbits de lluita i d’influència, dediquin un temps i un esforç a consolidar, enfortir i expandir la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’Estat d’Israel (BDS).
La barbàrie que fa anys que perdura en el dia a dia
Com si es tractés de la “crònica d’una barbàrie anunciada”, l’exèrcit israelià ha iniciat una altra ofensiva militar a gran escala contra la Franja de Gaza a Palestina. Nits de bombardejos sobre una de les regions de més densitat de població del planeta, que pateix un bloqueig físic i econòmic des de fa 7 anys. Recompte de morts i ferides, i col·lapse total dels centres hospitalaris i del subministrament dels serveis més bàsics per a la població. I l’amenaça de la incursió militar terrestre…
Els precedents immediats han seguit les pautes de manual de “propaganda de guerra”. El 17 de juny tres joves pertanyents a una colònia il·legal israeliana són segrestats. L’ambaixador d’Israel a les Nacions Unides, Ron Prosor, declara: “Fa cinc dies que els nostres nois es troben desapareguts […] i jo pregunto a la comunitat internacional, on sou, on sou?!” I referint-se als acords recents pel govern palestí d’unitat entre Fatah i Hamas hi afegeix: “Tots aquells en la comunitat internacional que van córrer a beneir aquest matrimoni, haurien de mirar als ulls d’aquests pares amb el cor ara trencat, i tenir el valor de prendre responsabilitats condemnant el segrest. La comunitat internacional va fer un mal tracte i Israel ho està pagant”. Prosor feia aquestes declaracions al costat d’un panell amb les cares dels tres joves desapareguts i amb un rètol amb el hashtag #TorninElsNostresNois (#BringBackOurBoys). No era res més que la internacionalització de la campanya mediàtica propagandística llançada pel govern israelià per justificar una escalada de les seves accions militars.
Els territoris palestins, tant la Franja de Gaza com Cisjordània, que dia a dia pateixen la situació d’ocupació militar (assassinats selectius, incursions militars, detencions, tortures, presó, segregació i check–points, expulsions, traves administratives…) són víctimes del que es coneix com a “càstig col·lectiu”, i el fort desplegament de l’exèrcit israelià, juntament amb episodis macabres de “venjança” per part d’impunes “colons descontrolats”, causa el pànic entre la població palestina.
És la situació idònia perquè les milícies de la resistència armada palestina es vegin obligades a respondre, i a la vegada, perquè el govern israelià pugui justificar una altra operació bèl·lica a gran escala utilitzant l’argument de “defensar la seva població”.
A partir d’aquí es repeteixen les imatges pels mitjans de comunicació i per les xarxes socials: bombardejos de l’exèrcit israelià fent estralls entre els precaris edificis palestins; crits i plors de dolor de mares i pares davant la runa i els cadàvers de filles i germanes; coets de la resistència palestina intervinguts pel potent escut antimíssils israelià i que no causen cap víctima mortal; i un grup d’israelianes assegudes en cadiretes de plàstic prop de la frontera amb Gaza observant i celebrant els bombardeigs israelians com si es tractés d’un espectacle.
Contra la normalització d’Israel i el sionisme
Des de gran part dels mitjans de comunicació, seguint l’esquema “d’anàlisi de conflictes” basat en la interpretació de què es tracta d’una “disputa entre dues parts”, i que com a tal s’ha de cercar la seva “reconciliació” a través d’una cessió d’hostilitats i enteniment per ambdues bandes, simplement ens van reproduint la mateixa seqüència d’imatges: coets de Hamas i bombardeigs israelians.
Però per tal de poder situar un mínim anàlisi de la situació que viu Palestina, és imprescindible conèixer la història més recent i el caràcter racista i colonial del sionisme, la ideologia que ha impulsat la creació i l’expansió de l’Estat d’Israel a Palestina i a altres territoris àrabs des de 1948.
Amb aquesta lectura podem comprovar que no es tracta d’un simple “conflicte entre dues parts”, sinó que hem de parlar d’ocupació militar israeliana, d’expulsió de centenars de milers de palestines de les seves terres, de segregació racial i de règim d’apartheid, d’aliança i complicitat en termes de geopolítica imperial… Doncs és evident que tot i la diversitat de les entitats polítiques, com de la mateixa societat, de Palestina i d’Israel, no podem deixar de veure que sense una oposició frontal a l'ocupació militar i al règim d’apartheid israelià, no pot existir cap tipus de “resolució” assimilable als criteris d’autodeterminació i de justícia social.
No es tracta d’assumir un simple discurs de maniqueisme romàntic, sinó de situar els fets de colonització i d’opressió que caracteritzen aquest “conflicte”, per tal de què els nostres posicionaments, lluny de convertir-se en “normalitzadors” de l’ocupació militar israeliana i del seu règim d’apartheid, contribueixin a la tan clamada “pau justa” a la zona.
La complicitat de la dreta i del centre-esquerra
Des de la creació de l’Estat d’Israel, aquest s’ha sabut col·locar com un aliat directe de l’imperialisme dels Estats Units en una de les regions més conflictives del món, a causa de la seva importància geoestratègica relacionada amb els recursos energètics.
A Israel aquesta aliança li ha permès erigir-se com una gran potència militar i desenvolupar una economia que pivota entre les noves tecnologies i la indústria militar (ambdós àmbits estretament relacionats entre si).
I tot i que en certs moments s’ha pogut convertir fins i tot en una llosa pel propi interès dels EUA o de la mateixa Unió Europea, és evident que avui en dia segueix comptant amb un suport privilegiat d’aquestes potències, que li permet cometre totes les atrocitats sense témer cap càstig, ni econòmic ni militar, de la comunitat internacional.
Als Països Catalans, seguint la dinàmica de l’Estat espanyol, és la dreta política qui més s’ha destacat per la defensa a capa i espasa de l’Estat d’Israel, amb figures destacables tant del PP com de CiU elogiant l’estat sionista. Però des del “centre-esquerra” també hem trobat com tan els governs estatals del PSOE, com els autonòmics catalans del “tripartit” (PSC-ERC-ICV), han dut a terme una política de suport a l’Estat d’Israel, tan en l’àmbit del comerç d’armes com en l’aprofundiment de les relacions diplomàtiques, comercials i acadèmiques, limitant-se a formular algunes declaracions qüestionant certes actuacions militars, dotar d’alguns recursos a l’àmbit de la cooperació internacional, però negant-se mentre han estat al govern a involucrar-se en la crida internacional al Boicot, Desinversions i Sancions contra l’Estat d’Israel, llançada per la societat palestina.
La solidaritat: el boicot
Els Països Catalans som un territori que ha destacat per les seves múltiples expressions de solidaritat amb Palestina durant les últimes dècades, les quals han emergit d’organitzacions i col·lectius que ens hem hagut de nodrir de mitjans de contrainformació i de la mateixa experiència de les brigadistes catalanes o de les mateixes palestines que conviuen amb nosaltres, per conèixer de primera mà l’evolució de l'ocupació militar i l’apartheid israelià, així com de les lluites de resistència palestines.
Des d’Ítaca, Organització Internacionalista dels Països Catalans, defensant l’exercici de l’autodeterminació com a eina per l’emancipació nacional, de classe i de gènere dels pobles, expressem la nostra sincera complicitat i solidaritat amb el poble palestí.
És per això que ens unim, i fem una crida per la seva extensió, a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’Estat d’Israel. Entenent que avui en dia és la mostra de solidaritat internacionalista més eficaç per tal d’acompanyar el poble palestí en el seu procés d’alliberament de l’ocupació i del règim d’apartheid israelià.
Contra la barbàrie sionista: Boicot, Desinversions, Sancions a l’Estat d’Israel.
Ítaca
Organització Internacionalista dels Països Catalans
11/07/2014
