Continuem de camí al segle XIX amb més precarització del treball

El govern espanyol, de la mà de la patronal CEOE, reduirà de 41 a 5 els models de contractes laborals.

La ministra espanyola de treball, Fátima Báñez, mentre defensava la nefasta contrareforma laboral de Rajoy el passat 29 d’agost, va anunciar la reducció a 5 models de contracte, des dels 41 actuals… cosa que podria ser positiva, si no fos pels ‘aplaudiments’ immediats de la CEOE (els veritables impulsors d’aquesta mesura), i si servís, exclusivament, per a simplificar els models contractuals i per fer la contractació més entenedora a la classe treballadora.

Els tipus de contracte quedaran llavors en: contracte ‘indefinit’, contracte temporal, contracte ‘de relleu’ contracte ‘de pràctiques’ i contracte ‘de formació i aprenentatge’. Un sol tipus de contracte de treball ‘estable’, i quatre modalitats diferents de treball precari, és a dir, un nou ‘regal’ a la patronal, i un nou clau en el taüt dels drets de les persones treballadores. Segons la ministra (tal i com porta anys reivindicant la CEOE, i tal i com va reclamar la Comissió Europea fa uns mesos en demanar el ‘contracte únic per combatre l’atur’), l’existència d’un elevat nombre de tipus diferents de contractes i el 'complex' sistema de bonificacions, causava greus problemes als petits empresaris a l’hora de contractar.

Però com no… amb aquesta nova mesura, el que van a fer és igualar a la ‘baixa’ de mica en mica, adornant-ho tot plegat d’avançar en la ‘contractació estable’. No creen cinc modalitats contractuals més estables i amb majors drets (socials, salarials, de cotització i prestacions…), sinó que precaritzen encara més el ja extremadament precaritzat ‘mercat laboral’, beneficiant en realitat a la gran patronal (de nou), qui seran els màxims beneficiats dels contractes precaris. Si açò ho acompanyem de les ‘propostes’ de noves reduccions salarials i ‘flexibilitzacions’, veiem en què pot acabar tot plegat: Més ERO, més acomiadaments, més precarietat… en definitiva, menys drets, més deures i més misèria.

Segons la ministra, i els seus amos de la CEOE, de l’FMI i de la Comissió Europea, la contrareforma laboral Rajoy està aconseguint que l’acomiadament ja no siga una prioritat per les empreses. Però ‘obliden’ explicar que, amb la creixent precarització d’una banda, i amb la legalització de l’augment d’hores extres (cobrades a preu d’hora ordinària), el que en realitat estan fent les empreses és adoptar “mesures temporals” que, acabant en frau de llei en força ocasions, només pretenen l’empitjorament de les condicions laborals per garantir el manteniment o, fins i tot, l’augment dels beneficis de la patronal.

A més, la ministra va anunciar que aquesta iniciativa, junt amb els incentius en matèria contractual, i junt amb d’altres com les que ja està posant damunt la taula la CEOE, es refondran en la nova Llei d’Ocupació… llei que cada dia s’assembla més al ‘Código del Trabajo’ franquista.

Una vegada més queda molt clar cap on ens porta la política marcada pel capital, i els seus fidels administradors. No només no s’ataca l’ús fraudulent i abusiu de la legislació laboral contra les persones treballadores per part de la patronal, sinó que es legalitza de nou l’statu quo existent, per facilitar la tasca explotadora.

 

 

La setmana anterior a la compareixença de la ministra espanyola de treball, la CEOE anunciava, entre d’altres, aquests 10 punts com a ‘proposta negociadora amb els agents socials’:

· Canviar contractes a temps complet en parcials a plaer de l’empresari, o com des de la CEOE (i des del PP i el PsoE) diuen, ‘quan existisquen causes que ho justifiquen, evitant acomiadaments objectius’.

· Ampliar del 15% al 30% el marge d’hores complementàries, tal com s’indica actualment a l’Estatut dels Treballadors. La CEOE no té prou amb què la contrareforma laboral de Rajoy (i les dues de Zapatero) introduís una ‘petita flexibilitat’ en la contractació parcial (permetent cobrar les hores extres a preu d’ordinàries).

· Que una part dels sous siga variable i depenga de la situació de l’empresa. Que un determinat percentatge dels sous tinga un complement variable, depenent de la situació i el resultat de les empreses. És a dir, cobrar a gust de l’empresari.

· Més traves als jutges perquè no puguen ‘tombar’ els ERO.

· Reduir les modalitats de contractes. Ja ho han aconseguit.

· Minijobs. ‘A un aturat, si se li pot oferir un contracte de quatre hores i treure-li de les llistes de l’atur, doncs és millor que estar en la desocupació’, com va dir un dirigent patronal… i de pas no se li paga prestació.

· Limitar les pensions de viduïtat a les persones sense recursos. La patronal dels empresaris vol que les cotitzacions dels empresaris i treballadors deixen de finançar-les i canviar el seu caràcter
‘contributiu’ a ‘no contributiu’, és a dir, a la caritat.

· Ampliar el límit d’edat per als contractes de formació. Encara que la reforma laboral va ampliar el límit d’aquest tipus de contractes dels 25 als 30 anys, la CEOE creu que l’edat de contractació ha de ser els ‘suficientment àmplia’ perquè beneficie tant a joves parats com a desocupats que han d’adaptar-se professionalment. Així, poden contractar per quatre cèntims a qui vulguen.

· Els metges de les Mútues haurien de donar les altes mèdiques. Açò implicaria la privatització de l’atenció mèdica… i de pas, extingir al dret fonamental a la protecció de la salut de les persones treballadores. Poder concatenar contractes temporals, de nou i ara ja legalment, i impossibilitant definitivament l’accés a un contracte estable.