Consideracions sobre la “Cimera Social”

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, davant les declaracions públiques d’algunes de les organitzacions que en formen part, considerem que:

 

1. Darrere d’aquesta maniobra està el PsoE, qui va votar amb el PP i CiU el colp d’estat “constitucional” de l’agost de 2011, contrareforma que prioritza el pagament del deute sobre els serveis públics, justificant totes les retallades esdevingudes i per venir.

 

2. El PP, i CiU, està continuant la línia de retallades i privatitzacions de les dutes a terme pel PSOE en els anys anteriors. El marc legal bàsic per desfer tots els sistemes de protecció social, privatitzar el sector públic, afavorir les grans fortunes, i fixar les bases de l’especulació immobiliària, s’han desenvolupat en l’última dècada, mentre el PSOE cobria de generoses subvencions els sindicats i organitzacions membres d’aquesta “Cimera Social”, sindicats que per “acció o omissió” no han fet gairebé res per mobilitzar contra la privatització de la sanitat, per exemple. Si privatitzen el PP i CiU sí que “mobilitzen”, si ho fa el PsoE, no.

 

3. Els objectius reals de les cúpules i grans burocràcies és intentar garantir la pau social, capitalitzant el malestar social, per controlar-lo, dirigir-lo, i quan calga, desactivar-lo… i fins i tot anul·lar, ocultar o fins i tot criminalitzar qualsevol lluita autònoma que ells no puguen controlar.

 

4. Ni qüestionen el mercat, ni el capitalisme. Defensen una reactivació econòmica consistent en una fugida endavant, basada en un retorn a la construcció de més habitatges, més autopistes, més aeroports, quan les nostres viles i ciutats estan plenes d’habitatges buits i de persones sense cases. Quan veiem com tenim aeroports sense avions, com el de Castelló, o altres sense gaire ús. És aquest el model que necessitem al nostre país? O necessitem recuperar la nostra terra? Necessitem recuperar la nostra indústria… fins i tot a costa de sortir-nos-en de la maleïda Unió Europera?

 

5. Eviten parlar de la corrupció política (no poden treure-li els colors al PsoE) Eviten parlar de l’enorme i anul·ladora dependència econòmica d’aquests sindicats i organitzacions, de cara a l’estat. Així doncs, i com sempre hem denunciat des de la COS, i malgrat totes les bones voluntats del món, és possible o creïble qualsevol plantejament de lluita contra el sistema que et manté mitjançant subvencions? Si aquestes organitzacions i sindicats realment volen un canvi estructural radical, estan disposades a renunciar a les subvencions que reben (dels nostres impostos), i desenvolupar el seu treball amb els seus propis mitjans?

 

6. Si ja és més que evident que el sistema polític / parlamentari actual no decideix res més enllà de les pautes marcades prèviament per les grans institucions i elits financeres internacionals, tornar a l’hipotètic “estat del benestar”, ens serviria de res? Eixe govern tindria independència d’actuació real? Eixe hipotètic govern “d’esquerres” posaria en marxa mesures que no van prendre quan van poder fer-ho, (progressivitat fiscal, modificació o derogació de les lleis que permeten privatitzar els serveis públics com la 15/97, per exemple)? No.

 

7. “Curiosament”, en el comunicat públic de la “cimera social” no s’esmenta ni a la UE, ni al BCE, ni a l’FMI, institucions que representen els interessos del gran capital europeu i internacional, i que dissortadament ja sabem com han anat enviant a la ruïna a la classe treballadora i als pobles d’Europa, i de mig món.

 

Des de la COS entenem que els plantejaments de classe, i les propostes de solucions reals per la situació de crisi sistèmica global actual, deuen dirigir-se obligatòriament a les arrels del problema, al propi sistema capitalista.

El capitalisme europeu i internacional (dels quals el capitalisme espanyol i del nostre país no són res més que sirvents fidels), ja fa més de 30 anys que té un full de ruta ben clar que marca i exigeix:

• el desmantellament dels sistemes de protecció social;

• la supressió dels drets laborals, salarials i de seguretat i salut bàsics (mantinguts gràcies a l’explotació dels pobles perifèrics);

• l’anihilació dels drets personals més elementals (avortament, llibertat d’expressió, etc.);

• i la destrucció els drets nacionals i trets característics dels diferents pobles del món (entre els quals els nostres)

 

Tot açò, ja ho hem vist als estats de l’antiga Europa de l’Est i ara ho està patint el poble treballador grec, ja que ara ja no els és necessari mantenir aquests sistemes en un context de deslocalitzacions brutals cap a països de la perifèria en els quals es poden aplicar condicions de semi-esclavitud en ple segle XXI, tal i com portem mesos veient al Brasil de les mans de la multinacional Inditex.

 

Pretendre una “pacífica i confortable tornada a l’estat de benestar”, com defensen des de la “Cimera Social”, “participant” dòcilment de manifestacions / processons, “participant” d’unes eleccions “democràtiques” cada 4 anys, o “participant” d’una “consulta social” sobre les retallades, quan al nostre país tenim més de 1.700.000 aturats reals, al voltant de 600.000 llars amb tots els seus membres aturats, amb uns índex d’atur que comencen a superar el 30% en moltes comarques del nostre país, o amb uns índex de pobresa creixent sense control, és una maniobra de distracció brutal a canvi d’un plat de llenties en forma de subvencions.

 

L’objectiu principal de les cúpules de CCOO, UGT i la resta de sindicats i organitzacions que conformen la “Cimera Social” és accelerar la caiguda del govern Rajoy (que té els dies comptats davant la pròxima intervenció, que serà igual o més traumàtica que a Grècia), per substituir-lo per un altre govern de “Concentración nacional” amb la participació de ministres/diputats del PsoE, “per sortir de la crisi”… És a dir, una versió 2.0 dels Pactes de la Moncloa promoguts per la UCD i signats pel PcE, PsoE, CCOO, etc., i que significaren el principi del fi de les aspiracions obreres i populars per un canvi real de règim i de sistema.

Al cap i a la fi, un govern amb nou president “elegit democràticament i legítima”, amb un gabinet ministerial format per membres dels principals partits espanyols (sense descartar a CiU) que tinguen el vist-i-plau de la Comissió Europea i de l’eix Berlin-Paris, tal i com ja va passar recentment a Grècia, per poder continuar aplicant les mesures dictades per la troika, amb total “llibertat d’acció”, una vegada desmobilitzada i desmoralitzada la major part de la classe treballadora.

Quan s’assolisca aquest quadre de coses, les “megaplataformes”, “cimeres socials”, etc., desapareixeran del mapa sense remissió, i les grans cúpules i alta burocràcia de CCOO, UGT, etc., hauran pogut salvar els seus llocs de “treball”.

 

Des de la COS entenem que hem de resistir aquesta maniobra (de curt recorregut, ja que cap de les mesures plantejades incideixen en les arrels del problema); hem de reforçar les dinàmiques d’unitat d’acció reals. Hem de reforçar les organitzacions de classe i combatives, com la COS. Hem de reforçar les dinàmiques de lluita antirepressiva, etc. I tot això, als nostres centres de treball, als nostres carrers, barris i localitats.

 

A la COS estem convençuts que tenim per davant una lluita molt llarga i molt dura. El que necessitem doncs, és aglutinar el màxim possible de forces, amb una línia netament de classe, combativa i anticapitalista, que defense clarament els drets fonamentals de les persones i del nostre poble a la seua lliure determinació.

Una suma de forces que puga posar en marxa un programa de lluita que hauria de comptar amb els punts següents:

• Retirada de la contrareforma laboral i de la resta de la legislació antiobrera.

• Prestació per atur sense límit fins la trobada de feina, i salari social universal.

• Prohibició dels desnonaments de les famílies treballadores. Programa real d’habitatge social.

• Repartiment del treball mitjançant la prohibició de les hores extraordinàries en un moment com l’actual, la reducció de la jornada laboral a 35h setmanals com a màxim; prohibició dels ERO; recuperació d’empreses tancades o amb greus problemes, en mans dels i de les treballadores, per formar cooperatives i empreses sense patrons; reducció de l’edat de jubilació; etc.

• No a las privatització dels serveis públics: sanitat, educació, transports, dependències, etc. Prou de retallades socials, laborals i nacionals. Creació de mecanismes de control popular real sobre els serveis públics.

• Desenvolupament, millora i extensió dels serveis públics d’atenció a la diversitat i a les dependències.

• Expropiació de les empreses privatitzades que presten serveis bàsics.

• Que els que més tenen, paguen més. Reforma fiscal. Recuperació de l’impost de successions. Impost sobre les transaccions financeres. Persecució del frau fiscal. Responsabilitats penals pels especuladors i causants de la crisi.

• Ús dels diners públics per la nostra economia productiva real i sostenible, per crear llocs de treball, etc.; i no pagar el deute ni rescatar cap banc.

• Llibertat immediata sense càrrecs per a totes les companyes i companys repressaliades per la seua militància i compromís sindical, social i/o polític. Prou de repressió contra els i les que lluiten!!.

• La sortida de l’OTAN, de la UE, i de l’euro.

• Avançar en models d’autoorganització en els nostres barris i pobles per satisfer les necessitats bàsiques de la classe treballadora i de tots els sectors exclosos i vulnerables de la població.

• Fer un plantejament crític i un qüestionament de l’actual model de “creixement i consum il·limitat” de productes materials innecessaris; substituint-lo per un model social d’abundància relacional, cultural i de cures accessible per a tothom: per uns Països Catalans socialistes, cooperatius i autènticament lliures.

 

Unitat SÍ… però per lluitar!!

 

Avancem en l’organització, la lluita i la solidaritat!!

 

El 26 de Setembre, per la Vaga General i en solidaritat amb el Poble Treballador Basc… Jornada Nacional de Lluita!!

 

 

Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans