La Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans ha donat suport, als últims mesos, a les mobilitzacions dels companys i companyes de la Universitat de València i, a les darreres setmanes, de la Universitat Politècnica de València.
Ara són els treballadors de la Universitat de Barcelona qui en assemblea, assumida per la totalitat del comitè d’empresa del personal docent i investigador, criden a fer vaga total a la UB i a manifestar-se el 24 de maig (Pl. Universitat, 12.00 h), i a fer vagues successives, amb concentracions diàries, els dies 28, 29 i 30 als campus de Diagonal, Mundet, i Central i Raval a les 12.00 h del migdia.
La tasca de la COS, com s’ha posat de manifest a la UB, ha abraçat des del 2012 una intensa activitat mobilitzadora i assembleària que de cap manera ha desaparegut amb l’entrada de la COS al comitè dins TransFormemUB. Els plantejaments combatius que defensem han obeït a una racionalització col·lectiva sobre la combinació de tota mena d’instruments de lluita d’acord amb el context. Anys de denúncia implacable per part de la COS (vagues, assemblees, tancades, concentracions, manifestacions, comunicats explicatius, irrupcions en actes institucionals, campanyes de propaganda i de premsa, reclamacions col·lectives, etc.) sobre les nefastes polítiques de professorat empreses pels diversos equips de govern han acabat reeixint en l’assumpció per part del conjunt del comitè d’empresa de decisions assembleàries de lluita i mobilitzacions com les que s’iniciaran la setmana vinent (això no havia succeït mai). La taula reivindicativa és aquesta:
Que es reobri d’una manera efectiva la taula de negociacions per regularitzar els falsos associats.
• Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i que s’elimini el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
• Que es reconegui l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix tasques estructurals i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació o reducció de contracte).
• Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
• Que s’obri una taula de negociacions per resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.
• Que s’enllesteixi urgentment l’elaboració de la relació de llocs de treball i s’aprovi amb l’acord previ i vinculant de les Seccions departamentals, el Comitè d’Empresa de PDI-laboral i la Junta de PDI-funcionari.
• Que es posi fi a la implementació del punt cinquè de la normativa del PDA, que des del curs 2017-18 ha materialitzat l’aplicació del Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.
Ara bé, el procés de destrucció de les universitats públiques arreu dels Països Catalans reflecteix no sols una situació general de precarització extrema de sectors majoritaris de docents i investigadors, de personal d’administració i serveis i d’un alumnat segregat per motius econòmics de la universitat a causa de la seva pertinença a la classe treballadora. Per a la COS la resolució de les condicions sociolaborals i materials de vida dels treballadors i treballadores és l’objectiu prioritari, per bé que anem molt més enllà: aspirem a encaminar la polvorització absoluta de la universitat capitalista i de tot el que encarna com a eina de reproducció ideològica de la burgesia i d’aquest infern de repressió, pobresa, jerarquització i mercantilització del coneixement, i a construir un veritable espai educatiu català que respongui a les necessitats de les classes populars d’aquesta terra. Contra el capitalisme i el patriarcat acadèmic, contra polítiques estatals literalment feixistes i contra governs regionalistes al servei sistemàtic de les grans corporacions financeres, mobilitzacions com les de la setmana vinent haurien de servir també per interrogar-nos sobre la funció social de l’educació i de la universitat pública en el marc d’un model de societat que volem profundament col·lectivista, fins a assolir l’abolició del treball assalariat.
A la UB, a la UV, a la UPV i arreu, la lluita és l’únic camí!
