Concentració contra la fi dels convenis col·lectius a Barcelona

Amb les vagues generals de l’any passat vam denunciar les perverses conseqüències de la Reforma Laboral: enfortiment del poder de classe dels capitalistes, reducció salaris, facilitar EROs i acomiadaments, possibilitat d’acomiadament per baixes justificades… I l’evident paradoxa que suposava que venguessin que abaratint l’acomiadament es produiria un augment en la contractació i una reducció de les xifres d’atur, extrem que la realitat s’ha encarregat de desmentir, mes a mes, amb un augment imparable de la taxa d’atur.

 

Dins el paquet de mesures, oculta darrera un tecnicisme gens aclaridor, se’ns anunciava que la Reforma Laboral acabaria amb la ultractivitat dels convenis col·lectius. El govern aplanava el camí a la patronal per liquidar la negociació col·lectiva. Abans de la Reforma Laboral el sindicalisme institucional i la patronal negociaven els convenis col·lectius per a una durada determinada. Quan aquests caducaven i mentre durava la negociació del nou conveni es prorrogava l’anterior. El que succeeix és que es fixa un termini màxim d’un any per arribar a un acord i si això no és així el conveni caduca i les condicions que regeixen les relacions laborals de les treballadores del sector passen a ser les de l’Estatut de les Treballadores: el topall mínim en les relacions laborals. El govern va fixar per llei un termini que sols perjudicava a una de les parts, produint-se una falsa negociació entre una Patronal conscient que no arribar a cap entesa el beneficiarà i el sindicalisme institucional que està “obligat” a arribar a un pacte abans de la data límit.

Aquest termini ja s’apropa: aquest juliol caducaran la major part de convenis col·lectius. I nosaltres, restem perplexos davant la manca de cap línia de treball tàctica-estratègica per fer front a la dramàtica situació a la qual ens veiem abocades. El sindicalisme institucional és, tant per reconeixement legal com per ser les organitzacions sindicals majoritàries, el qui deuria estar plantejant una resposta conjunta de tota la classe treballadora a aquesta situació; i en canvi per la seva inactivitat és evident que opten per assolir acords de mínims a la mida de la patronal i vendre’ls com un mal menor i una fatalitat immutable.

Amb la convocatòria d’aquesta jornada de lluita, que portarà a les treballadores dels diversos sectors afectats a realitzar mobilitzacions durant tot el dia, des de la COS hem decidit convocar una concentració davant d’un dels llocs emblemàtics de la patronal al nostre país, a la seu del Foment del Treball (Via Laietana, 32 – Barcelona) per unir als diferents sectors i assenyalar un dels culpables directes de la situació creada i la possible extinció de desenes de convenis col·lectius. Des de la COS pensem que cal fer un esforç, que hem de fer tot el possible, per tal de girar la truita. I amb moltíssima humilitat, i generositat, buscar tots els espais al nostre abast, plataformes unitàries, universitats i centres educatius…, per bastir una resposta realment unitària i de base, per plantar cara a aquesta dramàtica situació en la que ens trobarem ben aviat si no fem res per posar-hi remei.