Davant l’agressió policial patida per una companya de la COS de l’Horta i del CAS-PV, a la manifestació d’ahir dimarts per recuperar l’Hospital la Fe a Campanar, i davant la càrrega policial d’avui contra els estudiants de l’IES Lluis Vives, des de la COS volem manifestar públicament:
- Tot el nostre suport i solidaritat incondicionals amb la nostra companya agredida per la policia nacional espanyola a la finalització de la manifestació.
- La nostra repulsa i denúncia d’aquesta nova acció repressiva contra els i les que lluiten per una societat i un país més just, lliure i solidari.
- Tot el nostre suport i recolzament a nivell humà, legal, etc., amb la nostra companya, i per encarar la denúncia judicial contra aquests fets.
- Així mateix, volem fer pública la nostra repulsa i denúncia contra les brutals agressions patides pels joves estudiants de l’IES Lluis Vives de València, i oferir-los tot el nostre suport i solidaritat.
És innegable que en els temps que corren, i en els que vindran, de destrucció desenfrenada dels nostres drets més elementals, cal que sumem tots els esforços i forces possibles per avançar en la solidaritat, i sobre tot, el més important, que cap company o companya es quede sol/sola davant la repressió.
És absolutament urgent crear caixes de resistència, xarxes de suport mutu, etc., en les assemblees populars, a les seccions sindicals, etc., per donar suport a qualsevol persona treballadora (ocupada o desocupada, estudiant, pensionista, etc., d’ací o de fora), que pel seu compromís i lluita, reba l’atac de les forces de repressió de l’estat (policials, etc.)
Unió Intercomarcal de l’Horta i la Ribera del Xúquer
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
ACÍ TENIU ADJUNT L’ESCRIT DE LA NOSTRA COMPANYA:
Avui 14 de Febrer de 2011 estava convocada la manifestació, que, com cada mes es duu a terme per reivindicar la tornada a l’antiga Fe i per una sanitat pública i de qualitat.
Ens hem anat concentrant des de les 19:00, quan hem estat informad@s per part de la comissió cívica que subdelegació de govern havia denegat el permís de manifestació pel carrer i devia fer-se el recorregut habitual per les voreres.
La gran majoria dels congregats no donàvem crèdit a tal mesura repressora, coercitiva i conculcadora d’un dret fonamental com és el de manifestació. Més si cap tenint en compte el caràcter pacífic i cívic que cada mes es posa de manifest amb una àmplia participació ciutadana de persones del barri, persones majors, persones amb alguna discapacitat, etc. (fonamentalment els qui més estan resultant perjudicats pel “trasllat” a la nova Fe).
Ja que l’antic hospital no emmalalteix d’obsolescència. Només l’ànim de lucre de les empreses privades que estan participant en la gestió del nou (que suposa un veritable balafiament de mitjans i recursos per part d’intermediaris inútils i entorpidors del treball habitual del personal sanitari, que al seu torn està sent reduït sota pretext de les “retallades necessàries com a fórmula d’estalvi enfront de la crisi”), justifiquen l’única “raó” d’aquest trasllat. Tot això gràcies a la privatització progressiva per serveis, que ja és un fet per mitjà de la Llei 15/97 “habilitadora de noves formes de gestió privada”.
Els i les ciutadanes que allí ens trobàvem ens hem dividit en els qui han cregut convenient seguir les “indicacions” de Govern Civil i fer el recorregut per les voreres, i els qui hem valorat que no podem permetre’ns ni una concessió més quant a vulneració de drets fonamentals. Per tant ens hem plantejat, una vegada eixira la comissió cívica (per les voreres) eixir nosaltres, exercint el nostre dret de manifestació al carrer.
Mentre ho estàvem concretant reunides entre nosaltres, l’actitud de la policia nacional ha començat a ser repressiva i coercitiva, ficant-se en la nostra conversa i demanant a una companya que s’identifiqués pel fet de donar la seua opinió, veient-nos obligades a intervenir per impedir aquesta identificació.
Finalment unes 400 persones hem sortit en manifestació pel carrer, fent el recorregut habitual, en un trajecte molt reivindicatiu i lúdic, denunciant en les nostres consignes l’actuació repressora de la subdelegada del govern ja que la indignació ha estat una constant en aquesta jornada. Hi havia persones majors que insistien en què “això no ho havien viscut ni amb el dictador Franco”
En el transcurs de la marxa ha persistit, a més de la denúncia de les privatitzacions, la crida a la tornada de l’antiga Fe i el lema: “per una sanitat, publica i de qualitat, i les despeses militars per a escoles i hospitals”, la denúncia d’aquesta mesura repressora.
Una vegada finalitzat el trajecte, una companya de la comissió de salut del 15M ha fet una crida a la continuïtat en la lluita per una sanitat de qualitat, per la tornada de l’antiga Fe i per no cedir un mil·límetre quant als drets civils que són els nostres per mitjà dels espais públics que no ens poden negar.
Ens hem felicitat del bon desenvolupament de la jornada malgrat tots els impediments i ens hem retirat en grup cadascú cap a sa casa, quan una furgoneta de la policia s’ha detingut a uns metres de nosaltres i una policia m’ha tirat amb agressivitat del braç, desplaçant-me més d’un metre i mig, i dient que m’anaven a detenir i demanant amb amenaces la meua documentació, a la qual cosa no m’he resistit en cap moment. Sí, en canvi, preguntava per quin motiu m’identificaven, quan de nou de forma agressiva m’han dit que jo deuria conèixer el reglament; a la qual cosa he respost que l’obligació de la policia és informar de les causes que motiven una retenció i identificació (he passat més de 15 minuts envoltada per ells).
L’única informació que he rebut sobre aquest tema és que segons ells: jo havia “instigat a la manifestació “no permesa”, portava un megàfon i havia fet el discurs final, la qual cosa he negat, i han tornat a contestar-me amb agressivitat i amenaces, sent envoltada per més policia.
Davant aquest fet, he cridat el meu nom, dient que estava sent detinguda i ells empenyent-me dient que estava agreujant la situació, creant pertorbació de l’ordre públic i que m’estaven gravant. Que m’anava a “caure una bona”, dirigint-me a un altre policia amb el dit per assenyalar una dada que aquest tenia, i m’han donat un colp de ma, i tornat a amenaçar i a empènyer.
Per culminar aquesta actitud feixista, han tirat el meu DNI al terra, i m’han dit: “recull-lo”, a la qual cosa m’he negat; i de nou, començar amb les amenaces que han deposat quan he tornat a cridar el que estava ocorrent.
El meu company, al seu torn ha estat empès i colpejat en el pit, ja que ell ha procurat fer tornar al grup que s’ha anat davant, amb la finalitat de tenir testimonis perquè no poguessin actuar amb absoluta impunitat i així ha estat.
Hem cregut convenient acudir els dos a urgències per diagnosticar-nos una luxació en el braç i contusió en el pit respectivament; donant-nos l’alta mèdica després de realitzar-nos les proves oportunes. Tres hores més tard hem sortit de l’hospital on ens esperaven companys i companyes que s’han solidaritzat amb nosaltres.
Això podria ser només una anècdota i quedar-se aquí si el context en el qual succeeix no fos un indicatiu de la celeritat amb la qual les mesures repressives estan fent-se fortes davant el panorama d’agressió del capital enfront dels drets laborals , socials i per tant civils i hem de conscienciar-nos d’això i saber respondre organitzativament ; per que d’aquesta situació a un estat feixista només hi ha una finíssima i perillosa línia que pot traspassar-se en qualsevol moment.
Fdo:
Membre del CAS-PV i la COS.
