Després de les vacances de l’estiu, els treballadors del grup ARCO, ens vam trobar amb la notícia de que l’empresa havia presentat un ERO d’extinció -que afectava a 204 treballadors- que hem de sumar als 200 ( + o – ) que ja es van carregar amb el primer ERO que van presentar a la planta de Bonrepòs i Mirambell (per abandonar determinades línies de producció fins aleshores tant rentables)
Es va obrir el mal anomenat “periodo de consultas” entre la direcció i els dos comités d’empresa, es van convocar diferents mobilitzacions dels treballadors -manifestacions per l’antiga N340, concentracions davant de la delegació de treball a València, aturades intermitents de la producció, dies de vaga- però amb la sensació entre la majoria dels treballadors de que “tot el peix està venut”.
Al final de les negociacions es va “aconseguir” rebaixar el nombre de treballadors afectats -de 204 a 150- i augmentar els dies i les mensualitats per al càlcul de les indemnitzacions, (de 20 dies x 12 mensualitats a 30 dies x 16 mensualitats amb un màxim de 45000 euros).
Cal dir que la posició inicial dels dos comités d’empresa era de rebuig frontal a l’ERO, però com ja coneixem ben bé des d’aquesta secció sindical, de seguida es van “destapar” la careta i només buscaven treure la màxima indemnització econòmica posible, quan el que haurien d’haver fet és continuar amb el rebuig frontal i lluitar per reduir al màxim el nombre de treballadors afectats!
Des d’aquesta secció sindical hem de denunciar els menyspreu que ha tingut l’empresa envers nosaltres, al no haver-hi inclòs al nostre representant, a la mesa de negociacions -encara que no tingués vot, però si veu- i poder així haver dit la nostra.
Ara ens trobem -parlem de desembre de 2011- amb l’ERO aprovat i en execució; segons la versió donada per l’empresa, com que no tenen diners, han d’esperar a refinanciar per a poder anar acomiadant als treballadors, amb les situacions força “curioses” que es van donant a les diferents seccions afectades per l’ERO -tirant peces bones a deixalla, desmantellant maquinària, etc- i amb el desgast sicològic que això implica per als treballadors afectats.
Des de la COS, sempre hem defensat tots i cadascun dels llocs de treball, sempre hem dit que una de les eixides a la “crisi” passa pel repartiment del treball i la riquesa, amb dignitat i condicions adequades. També volem recordar-li a l’empresa -especialment a J.M.Ferrer- que si en lloc d’invertir en negocis especulatius, ho hagués fet en allò de “I + D”, segurament a hores d’ara no estariem parlant d’acomiadaments i si de re-estructuracions de sistemes de treball.
Només ens resta dir que:”A tots els companys, tant a els que es queden com els que no, cal unitat, solidaritat i lluita entre tots nosaltres, per que eixe es un del camins a seguir per a eixir d’aquesta crisi provocada pel capital especulatiu”.
Secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical-COS a valvulas ARCO-Bonrepòs.
Desembre de 2011, Bonrepòs i Mirambell (Horta nord).
