28 de Juny. Diada Internacional per l’Alliberament Lèsbic-Gai-Trans i Intersex.

Manifestacions a:
Girona
(el Gironès): dilluns 28 de Juny, a les 20h al Pont de pedra.
Barcelona (el Barcelonès): dissabte 26 de Juny, a les 18h30 a la Plaça Universitat.
Vilafranca del Penedès (el Penedès): dilluns 28 de Juny a les 20h, concentració a la Plaça de la Vila.

Cal recordar també l’acte unitari realitzat el passat divendres 18 de juny a València, organitzat per les mateixes organitzacions, a càrrec d’un company del col·lectiu Brot Bort.

Comunicat unitari de la CAJEI, COS, Endavant-OSAN. Maulets i SEPC pel 28 de juny, dia per l’alliberament lèsbic, gai, trans i intersex

SÓC TRANS, NO ESTIC MALALTA!

Un any més arriba el 28 de juny, dia per l’alliberament lèsbic, gai, trans i intersex. I enguany,des de l’Esquerra Independentista hem volgut centrar-nos en la lluita trans per cridar ben fort que la transsexualitat no és cap malaltia! I que lluitem per la diversitat dels nostres cossos i l’alliberament de les nostres sexualitats.Ja fa molts anys que des de l’activisme trans i altres moviments socials es denuncia la psiquiatrització de les identitats i es lluita per la despatologització de la transsexulitat.

El 2012 està previst que l’Organització Munidial de la Salut es plantegi retirar la transsexualitat de la seva llista de malalties, per això, és ara quan hem d’intensificar la lluita per acabar amb el diagnòtic de ‘transtorn de la identitat sexual o de gènere’. Així com també cal acabar amb la violència que s’exerceix sobre les persones intersexuals mitjançant els procediments mèdics vigents.

Actualment, es tracta la transsexualitat com un trastorn mental perquè vivim sota l’opressió del patriarcat on les institucions mèdiques i psiquiàtriques actuen de forma ferotge contra els cossos no normatius i les identitats que es troben al marge de l’ordre dominant.

Se’ns imposa el binomi home/dona fent passar aquesta postura excloent per una realitat natural i vertadera i associa un comportament específic a cada un d’ells (masculí o femení). I alhora, es promou l’heterosexualitat com l’única relació possible entre ells.

Els efectes socials d’aquest dogma polític són la transfòbia, la intersexfòbia i l’homofòbia. És a dir, la invisibilització i patoligització de les opcions al marge de l’heteropatriarcat així com l’estigmatització i persecució d’aquestes quan pretenen fer-se visibles.

Un exemple colpidor del que expliquem, és quan s’intervenen mèdicament nadons intersexuals (nadons amb genitals ambigus funcionals) amb violents tractaments ‘normalitzadors’ per tal de no deixar existir aquests cossos i vetar l’existència de les diferències.

El patriarcat doncs, desplega tot el seu arsenal polític, mèdic i psiquiàtric per la normalització binària i entrabanca l’autodeterminació de les persones.

El problema no és la transsexualitat sinó la violència social que s’exerceix sobre qui no s’adequa a les normes de gènere. I és que la transfòbia és aplicada pels mateixos estats, institucions mèdiques i psiquiàtriques que asseguren preocupar-se pel que anomenen ‘problemàtica transsexual’. I la transsexualitat no és cap problema ni cap malaltia! El problema és la patologització de la transsexualitat que pretén assegurar l’ordre establert amb falses solucions disfressades de polítiques d’igualtat.

Estem fartes del seu control, de la seva normalització binària, del calvari d’haver de passar per les Unitats d’Identitat de Gènere, dels cruels tractaments a nadons intersex, de la manipulació dels medis fent de la transsexualitat un espectacle, de les sentèncie del tipus ‘no és una tia perquè encara té polla’ o ‘no és un tio perquè encara té cony’…

Per això, des d’Endavant fem una crida a lluitar per tal que la transsexualitat sigui retirada dels manuals de malalties mentals. Hem de reivindicar el nostre dret a decidir lliurement si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocràtics, polítics o econòmics, i fora de qualsevol tipus de coacció mèdica. Volem que els sistemes sanitaris es posicionin en front el trastorn d’identitat sexual, reconeixent la transfòbia actual que sosté la seva classificació, i que replantegin el seu programa d’atenció sanitària a la transsexualitat fent de l’ avaluació psiquiàtrica un pas innecessari i de l’acompanyament psicoterapèutic una opció voluntària. Exigim també que s’aturin les operacions als nadons intersex.

Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral de les persones trans. Exigim que es garanteixi l’accés al món laboral i posada en marxa de polítiques específiques per acabar amb la marginació i la discriminació vers les persones trans. Exigim, a més, condicions de salut i seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi del setge policial a aquestes persones, així com del tràfic sexual.

Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentua en el cas de les persones trans immigrades, que arriben al nostre país fugint de situacions d’extrema violència. Exigim la concessió immediata d’asil polític en aquests casos, mentre que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones migrants. No a la llei d’estrangeria!

Al mateix temps que les persones trans cridem que no som víctimes sinó éssers actius i amb capacitat de decisió sobre la nostra pròpia identitat, volem recordar també totes les agressions, assassinats i també els suïcidis de les persones trans a causa de la transfòbia. Assenyalem el sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci és complicitat.

Acabem amb l’extrema rigidesa amb què s’imposa el binomi home/dona, com a opció única i excloent, binomi que és construït i per tant, pot ser qüestionat. L’existència de persones trans demostra la falsetat d’aquests pols oposats i assenyala cap a una realitat plural i diversa. Diversitat que avui, cal dignificar.

Quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a trastornades posen en evidència que les nostres identitats, les nostres vides, trastornen el seu sistema. Per això, diem que la malaltia no està en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.

No a la patologització de la transsexualitat! Ni transfòbia ni homofòbia, llibertat sexual! Dret al propi cos.