Comunicat per la Vaga General a Catalunya Nord

vagagcatalunyanord

Els treballadors nord-catalans i els occitans, bretons, corsos, alsacians, picards, arpitans… ens mostren el camí a seguir.


El govern francès, encapçalat per Nicolas Sarkozy i François Fillon, han imposat un nou sistema de pensions. Així, el 15 de setembre, l’assemblea nacional francesa va aprovar amb 329 vots a favor i 233 en contra, que l’edat legal de la jubilació passaria dels 60 als 62 anys i que el dret a percebre la pensió completa passaria dels 65 als 67.


Es tracta d’un cop d’estat en tota regla i sense precedents que ha fet saltar pels aires les conquestes socials de molts anys de lluita dels treballadors i de les treballadores. Com era d’esperar, la resposta sindical no s’ha fet esperar i ja portem cinc vagues generals i una amenaça de vaga general indefinida.


Tenint en compte les noves mesures, que cada cop costa més trobar feina, sobretot als joves, i que ara mateix calen 40 anys de cotització per tenir la pensió completa, no és cap bogeria pensar que per poder-te jubilar amb dret a pensió l’edat de 67 anys es queda molt curta (aquesta situació amb la llei a la mà a l’estat francès i, ben aviat, també a l’estat espanyol).  Compteu els anys, però els números no surten per enlloc.  Sense oblidar aquells treballs que, per les seves característiques de risc, tenen una edat laboral molt més curta… en definitiva, al cap i a la fi, la desprotecció i la misèria per  a milions de persones treballadores.


Una vegada més, al nord com al sud, hi ha d’altres mesures a prendre, i no fer recaure tot el pes en les costelles del poble treballador.  Per què no es persegueix el frau fiscal o tots aquells ingressos que no cotitzen a la seguretat social (els quals representen molts milions)?


Des de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL (COS) ens solidaritzem plenament amb la lluita de les companyes i companys treballadors de les comarques de la Catalunya del Nord, i agafem la seva lluita com a via a seguir.


No obstant això, i donat que les politiques dictades des de Madrid que patim els i les treballadores del sud de l’Albera vénen en massa ocasions calcades, sinó copiades, de les mateixes que es dicten des de Paris, des de la COS entenem que les persones treballadores del nord i del sud de l’Albera ens hem de començar a coordinar de forma activa en les nostres mobilitzacions, reclamacions (encara que inicialment siguin demandes parcials i equiparables a un costat i altre de l’Albera, com les pensions, les privatitzacions dels serveis públics i la precarietat creixent), i cada vegada més també, en les nostres dinàmiques de lluita.


Que cada vegada es fa més i més evident que tant al nord, com al sud de l’Albera, l’únic futur possible per al poble treballador català, sinó volem desaparèixer de la història, és un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals dels Països Catalans, a ambdós costats de l’Albera, i avançar vers la independència total del nostre país, i una democràcia real i popular, el socialisme.


Països Catalans – 14/10/2010


Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans