Comunicat per la Diada a Perpinyà

perpinya2010

Per la terra i el treball, continuem la lluita contra la reforma de les pensions i les retallades socials, laborals i nacionals!!

Avui 6 de novembre, dia en que commemorem la signatura del Tractat dels Pirineus mitjançant el qual el reialme de França ocupava les nostres comarques, i dia en que tornem a sortir al carrer per dir NO a la reforma de les pensions d’en Sarko, els i les treballadores de la Catalunya del Nord, i de tots els Països Catalans, tenim més raons que mai per sortir als carrers de Perpinyà a lluitar pel que és nostre:

-Per la defensa de les nostres pensions, i per la nostra dignitat com a persones treballadores (tant se val si som estudiants, assalariats, aturats o pensionistes)

-Per la defensa de la nostra llengua i cultura nacionals, i per la nostra dignitat com a poble que volem ser i volem viure.

El govern d’en Sarko no fa res més que atacar els més elementals drets democràtics amb el seu violent atac contra les pensions, posant en venda el nostre futur, els dels nostres fills i els de tots i totes les joves treballadores i estudiants.
Aquest govern no té res a envejar al del mariscal Petain mercès als seus atacs al jovent de les cités, a les persones migrants sense papers, al poble gitano, als drets nacionals dels pobles ocupats per França, i al conjunt de la classe treballadora

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, creiem fermament que avui més que mai hem de tornar a sortir als carrers perquè:

1. Aquesta nova reforma de les pensions, enlloc parla de la redistribució de la riquesa, i que siguin els que més tenen els que ajudin a mantenir el conjunt de la societat… ja que són ells els que se’n beneficien de la nostra feina i dels nostres impostos. Cal forçar que siguin els patrons, els grans accionistes i especuladors, els banquers, etc., els qui paguin la crisi, i no el poble treballador.

2. Cal dir ben alt que el govern de Paris no fa més que mentir, i que no hi ha cap “dèficit”. No pot haver-hi “dèficit”, quan les caixes de pensions diuen tenir uns deutes de 7.700 milions d’euros, mentre el govern ja n’ha regalat 30.000 a la gran patronal deixant-los que no paguessin les seves cotitzacions (cotitzacions que sí paguen les persones treballadores)

3. Cal aturar la privatització dels fons de pensions, on un dels principals beneficiats és el propi germà d’en Sarko!! Si aconsegueixen continuar afeblint el règim general, el govern de Paris no fa més que reforçar i potenciar la privatització.

4. Cal aturar la mentida del neoliberalisme… Aquest govern de la gran patronal i dels especuladors financers només vol reforçar la seva dominació ideològica, política i econòmica sobre el poble treballador. En destruint el règim de les pensions per repartiment, només volen acabar amb els principis de la solidaritat col·lectiva, de la solidaritat de classe, deixant als més desprotegits, més desprotegits i miserables encara, i als més rics, més poderosos encara.

5. Cal posar les bases des de ja per una veritable democràcia… un poder real del poble que serveixi per destruir les cadenes de l’explotació capitalista i de l’ocupació de la nostra terra. El capitalisme i el jacobinisme ja són absolutament insuportables!!

6. Cal començar a establir lligams de solidaritat i de lluita amb els nostres companys i companyes de la Catalunya del Sud, per reforçar les nostres lluites a ambdós costats de l’Albera, i avançar així en el nostre alliberament com a persones, com a classe treballadora i com a poble català que som!!

7. Només amb aquesta lluita unitària al nord i al sud del nostre país, podrem trencar els lligams de l’imperialisme i el capitalisme francès i espanyol, assolir un país veritablement lliure i avançar per la destrucció del capitalisme i l’imperialisme arreu del nostre planeta!!

En definitiva, des de la COS llencem una crida a lluitar per:

– un sindicalisme de classe et d’alliberament personal, social i nacional;
– mantenir l’edat de jubilació amb pensió completa als 60 anys i com a molt 55 anys per totes les persones treballadores que hagin desenvolupat feines pesants;
– tornar a un màxim de 37,5 anualitats de cotització, fins anar reduint-la a un màxim de 15 anys de cotització, a l’igual que al sud de l’Albera;
– afavorir i protegir amb subsidis especials les rendes més baixes i desafavorides;
– garantir una taxa de reemplaçament de al menys el 75% del salari brut (calculat en base als 6 millors mesos);
– incloure el períodes d’estudis, formació, atur o d‘inactivitat forçada per malaltia, maternitat, etc., com anualitats per la pesió;
– prohibir les reduccions de jornada per jubilació, per fomentar la creació d’ocupació estable pel jovent;
– reavaluar i augmentar les cotitzacions patronals, que no han estat canviades durant els darrers 20 anys;
– incloure tots els elements de remuneració (interessos, participacions, stock-options, etc.) dins del sou brut, per tal de possibilitar que entrin també en les bases de cotització de la pensió;
– rebutjar les pensions privatitzades i capitalitzades;
– l’exclusió de la patronal dels organismes de gestió dels organismes de solidaritat; éssent gestionada per part de les pròpies treballadores i treballadors;
– la supressió de les bonificacions de les cotitzacions a la patronal, i pel retorn de les bonificacions acumulades durant tots aquets anys (32.000 milions d’euros només en 2008, 210.000 milions entre 1998 i 2008);
– no hi hagi cap pensió inferior a l’smic;
– per l’augment de l’smic en base a l’augment real dels preus, i avançar en la lluita per facilitar l’equiparació de l’smic de la Catalunya del Sud al de la Catalunya del Nord;
– el desenvolupament real de l’ocupació al nostre país, la creació de llocs de treball a les nostres comarques pel jovent, i per la fi de la destrucció de llocs de treball al sector públic;
– per la defensa de la nostra llengua a tots els espais socials i laborals;
– per la potenciació de les relacions laborals a ambdós costats de l’Albera i avançar així en la nostra reconstrucció com a poble.

Volem viure i treballar al país!!
Volem viure i treballar amb dignitat!!

Països Catalans – 6 de novembre de 2010

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans.

www.sindicatcos.cat / info@sindicatcos.cat