Comunicat de la COS per valorar la manifestació contra les retallades del passat 14 de maig a Barcelona

Ho vam fer perquè estem convençuts que sols a traves de la mobilització aconseguirem aturar l’actual ofensiva neo-liberal, però també sabem que no podem mobilitzar-nos de la mà de CCOO i UGT que han esdevingut el nou sindicalisme vertical i la millor eina de l’Estat alhora de desmobilitzar la classe treballadora.
Les burocràcies sindicals treuen rèdits econòmics per cada renúncia que fan en nom d’una classe treballadora a la qual ja no representen. Van perdre la poca credibilitat que els restava davant d’un sector de la classe treballadora el dia que van signar la reforma de les pensions a canvi de subvencions.

A més, desprès de mesos de no mobilitzar, i consentir i donar suport la retallada de les pensions, no és casualitat que de sobte decideixin sortir al carrer contra les retallades del govern d’Artur Mas  una  setmana abans de les eleccions municipals. Però a pesar de tot vam decidir sortir al carrer i fer sentir el nostre rebuig tan a les retallades que està aplicant el govern d’Artur Mas, com a la Reforma de les Pensions que va aprovar el PSOE amb el suport de CCOO i UGT.

A les 10H del matí de dissabte quan els convocants vam intentar arribar al punt on havíem de començar el recorregut alternatiu de la nostra manifestació ens ho van impedir els alliberats de CCOO ,que van formar un cordo i ens van atacar. Davant de la impossibilitat d’accedir al punt de trobada ens vam haver de quedar a Plaça Urquinaona rere un cordo format per alliberats de CCOO que havien estat preparats per a aquesta tasca. Llavors vam desplegar una pancarta elevada de més de 15 metres on es podia llegir: “PACTEU LES PENSIONS, I ARA QUE? CCOO I UGT TRAÏDORS”. Mentre anava arribant més i més gent al nostre bloc va créixer la indignació per estar allà aturats per un grup de buròcrates sindicals que han convertit la traïció a la classe en un ofici, fins al punt que es van veure desbordats per una onada humana que va trencar el cordó mentre ells atacaven i trencaven la pancarta elevada.

Seguidament el bloc conformat per CGT, CNT-AIT, Endavant i COS vam baixar per Via Laietana fins al carrer Princesa, lloc on vam fer una crida als manifestants perquè es sumessin a la manifestació alternativa. Llavors molts manifestants van optar per seguir el recorregut alternatiu. Hem de lamentar que la IAC i alguns partits que s’auto-anomenen anticapitalistes no van secundar la crida i van preferir seguir el recorregut de CCOO i UGT, d’altra forma el gruix de la manifestació s’haguera desmarcat de la política pactista dels sindicats institucionals.

La manifestació alternativa va continuar pels carrers del Born fins arribar a l’entrada del Parc de la Ciutadella que era el punt on CCOO i UGT havien instalat el seu escenari per fer els parlaments. Llavors vam avançar sota el crit ANEM AL PARLAMENT i ens vam introduir al Parc de la Ciutadella, aconseguint que el gruix dels manifestants seguissin la proclama i abandonessin l’acte de CCOO i UGT. Al cap d’una estona la Plaça de davant del Parlament estava plena, mentre els parlaments dels convocants de la manifestació alternativa i portaveus de les assemblees de treballadors de sanitat i altres sectors feien parlaments contra les retallades i el sindicalisme de concertació que practiquen CCOO i UGT. Al final davant del parlament a part de la gent del bloc de CGT, CNT-AIT, Endavant i COS, hi havia la gent de IAC, el SATSE i nombrosos afiliats de base de CCOO, mentre els dirigents i alliberats de CCOO i UGT marxaven cap a casa fent cares llargues sabedors de que ja no gaudeixen de l’estima ni el suport de la major part de la classe treballadora mobilitzada.

Valorem positivament la jornada i la valentia demostrada volent trencar amb una falsa unitat d’acció que es basa en la submissió als capricis del sindicalisme vertical practicat per CCOO i UGT.

I per acabar volem refermar-nos en el treball unitari amb tots els sindicats i organitzacions polítiques que vulguin trencar l’hegemonia pactista de CCOO i UGT.