Comunicat de la COS davant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

El passat 28 de juny el Tribunal Constitucional espanyol publicava la seva resolució final sobre l’Estatut aprovat per la majoria dels vots de la ciutadania de la CAC que anà a votar fa 4 anys.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, ja des del primer moment en el qual es va començar a debatre el procés de “reforma” estatutària, vam dir ben alt que cap Estatut o estatutet ens faria més lliures a les persones treballadores d’aquest país.

Aquest argument, no ve de la “radicalitat” o del “sectarisme”, com molts han dit, sinó de l’anàlisi seriós de la realitat que vivim i patim les persones treballadores dels Països Catalans. Repassant l’evolució de la situació social, econòmica, laboral, cultural i política de la societat real catalana (la del dia a dia, la que es lleva cada dia ben matí per anar a comprar, o al lloc de treball, al centre d’estudi o a la cua de l’atur), i comparant eixa evolució amb el procés de “reformes” laborals i amb el procés autonòmic (durant els darrers 30 anys), podíem entendre perfectament que cada dia érem més esclaus i dependents, que cada dia teníem una vida més i més precaritzada, com a persones, com a classe i com a poble. Amb cada cop majors i més continuats atacs als nostres salaris, a les nostres pensions, als nostres serveis públics, a la nostra llengua, cultura i tradicions, als drets de les persones migrants i de les dones treballadores, etc.

 

Fa 4 anys, la immensa majoria de forces polítiques i sindicals, de les més “federalistes”, a les més “independentistes”, amb més entusiasme o més crítiques, no feien més que provar de presentar les seves propostes pel nou “Estatut”… uns per millorar l'”encaix de Catalunya a Espanya”, els altres per avançar en “l’autogovern” i la “llibertat”.

Igual que les continuades contrareformes laborals ens han lligat cada cop més de mans i braços davant el capital (tant se val la bandera que porti), els estatuts, ens han lligat de mans i peus com a poble… Què s’inventaran ara els “regionalistes” i els “federalistes”? L’autonomisme ha quedat demostrat com una via morta… un camí fins el no RES.

 

Davant de tot plegat, des de la COS a l’igual que la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista, tot i les nostres minses forces, ens hi vam plantar… i no només ens hi vam negar a votar a favor de cap estatut, sinó que deixàrem ben clar el que representaria pel poble treballador d’una part del nostre país… I de nou, s’ha vist com no anàvem errats. Tal i com ha passat amb la recentment aprovada Nova Reforma Laboral (amb el vistiplau de PsoE, PP, CiU, PNV, UPyD, CC, etc.), l’atac més greu dels darrers 30 anys contra els drets de les classes treballadores, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la “reforma” de l’Estatut, confirma quin encaix tenim la CAC i el conjunt dels Països Catalans en espanya.

L'”Estatut” és el darrer intent per assegurar la centralitat “d’Espanya”, i un nou insult al Poble Treballador Català. Ens nega com a Nació que som. Nega la preferència del Català a la CAC (una de les poques coses que podia ajudar a avançar en la normalització lingüística a la resta dels Països Catalans). Pretén així mantenir la santa “unidad e indivisibilidad de españa”…

Així, la CAC queda en la pràctica sota un Estat d’Excepció Polític, al passar a ser l’única “autonomia” regida per unes lleis que no han estat aprovades per cap de les dues vies regulades per la seva constitució, el referèndum o la majoria parlamentària.

 

El 10 de Juny, tot el Poble Treballador a Barcelona!! (A les 18h a la trobada de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia)

Cap Estatut o Reforma ens farà lliures!!

Als Països Catalans, avancem cap a la Independència i pel Socialisme!!