COMUNICAT DAVANT LA SITUACIÓ SOCIOPOLÍTICA POSTERIOR A LA SENTÈNCIA AL PRINCIPAT DE CATALUNYA.

Contra la seua repressió, violència i misèria, construïm la independència i les llibertats plenes com a persones, com a classe i com a poble.

Impulsem i organitzem assemblees i espais de trobada i coordinació a tots els centres de treball, instituts i universitats, barris, municipis i comarques del Principat, i arreu dels Països Catalans.

Per la llibertat de tots els companys i companyes empresonades i exiliades.

Per l’amnistia social, sindical i política de tots els lluitadors i lluitadores represaliades.

Cossos policials fora de les organitzacions sindicals de classe.

 

Després d’una setmana de mobilitzacions i lluita històrica, cal començar a plantejar-se balanços i perspectives. Què hem fet, on som, on volem anar  i com volem fer-ho. Però, en primer lloc, volem mostrar públicament tot el nostre suport i solidaritat amb totes les companyes i companys empresonats, ferits, detinguts durant les darreres setmanes, i en aquesta última setmana de mobilització, autoorganització i autodefensa. Amb ells, elles i les seues famílies.

El Poble Treballador dels Països Catalans en general, i de forma indiscutible al Principat de Catalunya, ja ha dit prou. Les bases populars i obreres comencen a trencar de forma simple i directa amb un processisme que està allargant a les institucions un procés d’autodeterminació que pertany únicament al conjunt del poble treballador. El jovent de classe treballadora, fart d’una precarietat creixent que ha estat la tònica general a les seues vides, i fart de falses promeses d’una vida millor que mai ens hi arriba ja ha dit prou. Ha començat a plantar cara obertament a la repressió i a deslegitimar la cúpula dirigent de polítics i sindicalistes professionals que han anat retroalimentant el procés (tant des de la majoria de les forces sobiranistes, com des de les unionistes).

La «sentència del procés» ha acabat per trencar el nus gordià del propi procés, obrint a una majoria de la població del nostre país el que, fins ara, només era visible per a una minoria organitzada a casa nostra i arreu de l’estat espanyol. Un estat, hereu de l’aixecament feixista del 36, que no comença ara a perseguir i a reprimir tota dissidència política, sindical i social, si no que porta més de 80 anys fent-ho.

Aquesta sentència obri la caixa dels trons i, a partir d’ella, qualsevol lluita mínimament organitzada que puga generar el més mínim problema a l’statu quo, podrà ser represaliada amb tota la duresa de l’estat. El Règim del 78 es lleva la carassa i els anys de retrocessos socials ara aniran de la mà dels retrocessos en drets democràtics fonamentals. És a dir, l’evolució cap a l’estat autoritari definitiu, en la mateixa línia d’altres estats «amics» i tan «democràtics» com l’Aràbia Saudita, Turquia, Israel o Xile, que ja aprofiten la política repressiva del Reino de España per justificar les seues polítiques antidemocràtiques, repressives i autoritàries.

Autoritarisme que veiem cada dia augmentar amb mesures antidemocràtiques i antiobreres, com la Llei Mordassa, articles de la Constitució Espanyola com el 135 o el 155, els rescats de la banca o de les grans constructores, el servilisme absolut davant la monarquia, la misèria creixent causada per les contrareformes laborals, la privatització paulatina de més i més serveis socials i públics (com l’autoritarisme de les direccions als centres educatius, la situació del professorat interí de les universitats, dels i les sanitàries, dels treballadors d’emergències, etc.), els atacs frontals a la llibertat d’expressió, les violències masclista i feixista cada vegada més impunes, els atacs contra el territori, el nombre creixent de desnonaments, etc. Autoritarisme que moltes treballadores i treballadors del nostre país veuen per fi amb la «sentència del procés».

Davant d’aquestes mesures antisocials i antidemocràtiques, cal seguir lluitant de forma organitzada. Per això, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, llancem les reivindicacions reivindicacions:

  1. Exigir les dimissions dels responsables d’interior de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Interior. Depuració de responsabilitats penals, i civils, per tots els responsables directes i indirectes de la repressió i de tots els companys i companyes ferides, vexades o mutilades.
  2. Amnistia immediata i total per les companyes i companys condemnats i/o exiliats.
  3. Llibertat incondicional sense càrrecs per totes les companyes i companys empresonats, o que hagen patit qualsevol tipus de violència, en els darrers mesos, setmanes i dies.
  4. Compliment del mandat de l’1 d’Octubre i fer efectiva la proclamació d’independència del Principat de Catalunya. Mentrestant, posar en marxa una Assemblea Obrera i Popular dels Països Catalans per avançar cap a l’autodeterminació de tot el nostre país.
  5. Espai de coordinació de l’Esquerra Sindical arreu dels Països Catalans per afavorir aquestes dinàmiques de coordinació i de lluita, per avançar en les mobilitzacions massives en la línia del 3 d’Octubre del 2017 (i amb garanties de compliment dels acords unitaris).

Al mateix temps, fem una crida als nostres sindicats germans d’arreu de l’estat espanyol i d’arreu del món, per poder coordinar respostes de solidaritat contra la repressió, i per presentar alternatives contra el Règim del 78 a l’estat espanyol, o contra l’austericidi i la sagnia colonial de la UE, l’OTAN, l’FMI i el BM.

 

Contra tota forma d’explotació i opressió, solidaritat de classe i antipatriarcal.

Per la nostra independència real i plena com a persones, com a classe i com a poble… Ni lluita entre pobles, ni pau entre classes!!

 

Països Catalans, 22 d’octubre de 2019

Coordinadora Obrera Sindical – COS

sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans