L’explosió a IQOXE demostra el perill que representa el polvorí tòxic del complex petroquímic.
L’explosió d’un reactor d’òxid d’etilè de l’empresa IQOXE, al polígon sud de la petroquímica, ha sacsejat la vida a La Canonja, Vila-Seca i als barris de ponent de Tarragona. Al moment d’aquest comunicat hi ha vuit persones ferides (una en estat crític i una altra molt greu) i dues persones que han perdut la vida: un treballador de l’empresa i un veí de Torreforta, mort a causa de l’ona expansiva. L’historial d’accidents, emissions i vessaments tòxics des de la posada en marxa del complex petroquímic, així com la manca de voluntat per part d’empreses i institucions per a realitzar medicions i estudis seriosos sobre el seu impacte ambiental i per a la salut, son indicis més que suficients del perill real al que estem sotmeses. El complexe petroquímic representa un perill diari, en primer lloc, per a les seves treballadores i, en segon lloc, per al conjunt de la població del Camp de Tarragona i el seu medi. A aquest respecte, ens semblen vergonyants les declaracions del Conseller Buch i de l’alcalde Ricomà, traient ferro des del primer moment a la magnitud de l’explosió i subsegüent incendi, i intentant justificar de la manera més barroera i sapastre el fet que les sirenes no avisessin a la població del perill.
En relació a aquestes declaracions, i recolzant-nos en les opinions d’entitats ecologistes con GEPEC i CelNet, és una mentida manifesta haver assegurat la no toxicitat dels gasos alliberats en aquest accident. L’òxid d’etilè és un compost altament reactiu. Son tòxics tan el propi òxid d’etilè com els gasos resultants de la seva combustió: afecten de manera demostrada les vies respiratòries, l’aparell digestiu i el sistema nerviós, així com son compostos cancerígens.
Alcalde Ricomà: ¿què és un “episodi normal no tòxic”? Com es podia determinar a ciència certa, des del primer moment de l’explosió, que no hi havia perill de toxicitat? És aquesta la vertadera causa que no funcionés el pla d’autoprotecció i que no sonessin les sirenes? Quins interessos defensa quan fa aquesta mena de declaracions? Aquest episodi posa al descobert la vertadera inoperància del PLASEQCAT per a casos d’emergència real. És una actitud totalment irresponsable desinformar a la població sobre la toxicitat i els perills reals de l’accident, generant confusió i desconcert, ocultant la veritat a les persones més vulnerables a aquests riscos. Per altra part, les entitats ecologistes ens alerten sobre el perill real d’un efecte dominó en qualsevol accident d’aquesta mena. Què passarà el dia de demà si un accident semblant genera una reacció en cadena?
Les diverses empreses del complex petroquímic generen milions i milions de beneficis cada any a costa nostra: a costa de la nostra salut, a costa de la destrucció del medi, a costa, literalment, de les vides de les persones que hi treballen i de les persones que hi vivim a prop. Les grans fortunes químiques influeixen sobre l’administració i altres institucions (com la URV) a través de milionaris patrocinis i donacions, estenen una xarxa clientelar que vetlla pels seus interessos i que impedeix una informació rigorosa i veraç sobre els efectes reals de la seva activitat econòmica. No és un accident, se’n diu capitalisme i corrupció.
- La COS fa seves, per tant, les reivindicacions següents:
- Una revisió transparent de la normativa de seguretat i riscos laborals de la petroquímica.
- Un nou Pla de Seguretat davant del Risc Químic que tingui en compte l’efecte dominó i capacitat de resposta real.
- La revocació de l’autorització de funcionament de IQOXE i la depuració de responsabilitats a nivell penal pels fets succeïts.
Al mateix temps volem mostrar tota la solidaritat amb les treballadores i veïnes afectades, i fem una crida a l’organització obrera al lloc de treball: aquesta és l’única mesura de control i resposta fiables davant d’unes empreses a les que no importa la nostra vida i d’unes institucions que es pleguen als seus interessos.
Som classe treballadora!
